Revolta d'accionistes a IAG per la prima del seu president, Willie Walsh, en plena debacle del sector

El directiu cobrarà una retribució extra de gairebé un milió d'euros tot i la crisi del hòlding aeri

La indústria aeronàutica no aixeca el cap després que la pandèmia del covid-19 provoqués una onada inèdita de cancel·lacions i avions aparcats als aeroports a l'espera de l'evolució de les restriccions en els viatges. L'enfonsament de la demanda ha forçat moltes aerolínies a prendre mesures dràstiques en forma de reducció de costos a la seva operativa i expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) per a les tripulacions. Tampoc se n'ha escapat el hòlding IAG (en formen part companyies com Iberia, British Airways, Vueling o Level) i ara els seus accionistes qüestionen que, enmig d'una crisi sense precedents al sector, el grup segueixi pagant la prima de gairebé un milió d'euros al seu conseller delegat sortint, Willie Walsh.

El directiu rebrà una paga extra de 883.000 lliures esterlines per la seva gestió al capdavant d'IAG durant el 2019, abans que l'emergència sanitària fes saltar pels aires els seus comptes. Aquesta suma forma part de la remuneració total de 3,2 milions de lliures (3,6 milions d'euros) de Walsh, que també inclou les contribucions al seu pla de pensions.

El directiu que va reflotar Iberia pilotarà l'era post-Brexit d'IAG

La primera alerta per aquesta decisió ha arribat des del grup d'assessors per a accionistes Institutional Shareholder Services (ISS), que ha fet una crida als propietaris dels títols d'IAG perquè rebutgin la prima de Walsh en la pròxima junta d'accionistes. Aquesta paga extra ja s'havia acordat al març abans del punt àlgid de la pandèmia, però ISS critica que la mesura és inapropiada en el context actual de pèrdues i retallades a les aerolínies de tot el món.

A principis d'any, IAG va anunciar que Walsh deixaria el càrrec de conseller delegat i que el president d'Iberia, Luis Gallego, li agafaria el relleu. El xoc sobtat per la crisi del covid-19 va obligar la companyia a retardar la sortida del directiu, que es farà efectiva finalment el 24 de setembre.

A l'espera d'un salvavides públic

El grup ISS també considera incongruent que els directius rebin una prima per la gestió mentre IAG ja ha començat a acceptar l'ajuda dels governs per garantir la viabilitat de les seves aerolínies. La britànica British Airways s'ha beneficiat del fons de finançament per a empreses que ha posat en marxa el Banc d'Anglaterra. El suport dels recursos públics, però, no ha aturat els plans de la companyia per retallar 12.000 llocs de treball amb l'objectiu de quadrar el seu balanç.

A Espanya, IAG també ha aprofitat la injecció dels crèdits avalats per l'ICO i va aconseguir acords per més de 1.000 milions d'euros de finançament per a Vueling i Iberia. A més, el hòlding encara està a l'espera de noves ajudes d'emergència del govern espanyol per a l'antiga aerolínia de bandera, que podrien arribar en forma de préstec participatiu a través del fons de 10.000 milions per a garantir la solvència de companyies en sectors estratègics.