FISCALITAT

Revolució fiscal a Andalusia

La comunitat retalla els impostos d’IRPF i AJD, i alhora suprimeix successions i donacions

En els moments més durs del Susanato, quan semblava inevitable que el fabulós corró socialista desaparegués a Andalusia gràcies al bipartit PP-Ciutadans i al suport interessat de Vox, un rumor va començar a propagar-se pels passadís del Palau de San Telmo, seu del govern regional a Sevilla. María Jesús Montero, andalusa i ministra d’Hisenda a l’executiu de Pedro Sánchez, podria ser una bona alternativa a Susana Díaz quan s’amortitzés la seva etapa a Madrid. Montero presenta més o menys les següents credencials: perfil tècnic, poca afecció a les bases del partit, esperit stakhanovista, perfeccionisme innat i, en matèria tributària, un afany recaptador no pas inferior, ni de bon tros, al deu seu antecessor en el càrrec, el també andalús Cristóbal Montoro.

El relat de la pressió fiscal té bon predicament a la comunitat autònoma més poblada d’Espanya. Andalusia té 3,7 milions de contribuents i l’any passat estava situada en el lloc número 13 en l’Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal, que té la missió de puntuar les comunitats autònomes en funció de la seva capacitat d’atreure i retenir empreses i professionals gràcies a les polítiques dissenyades des dels departaments d’Hisenda respectius. Aquest barem, que té en compte els trams autonòmics dels grans impostos, els tributs cedits i les figures impositives creades per cada autonomia, és una manera més de mesurar la pressió fiscal. Si Euskadi i Madrid són les més amables per al contribuent, Catalunya és la que surt més mal parada, perquè ocupa l’últim lloc. Andalusia també està ubicada en el tram més exigent de la classificació, però ara farà un gir radical.

Durant la campanya electoral a les eleccions andaluses, que va culminar amb els comicis del 2 de desembre, Juan Manuel Moreno, avui president de la comunitat, va prometre una baixada radical d’impostos perquè considera que Montero, Díaz i en general el PSOE andalús prediquen l’extenuació fiscal a la comunitat mentre que, a parer seu, el que toca és atreure inversions per superar l’efecte forat negre que suposa Madrid. Per aquest motiu, fa uns dies el consell de govern andalús va anunciar a so de bombo i platerets la primera bateria de mesures, llargament esperada per uns i en general pels tres partits (PSOE, Podem i IU) de l’ala progressista. Unes rebaixes d’impostos que posen sobre la taula un problema permanentment irresolt: les diferències de tributació a les comunitats autònomes.

La Junta d’Andalusia estima que deixarà de recaptar 150 milions en concepte d’IRPF i 85 milions més pels impostos cedits, fins a un total de 235 milions en quatre anys. Però, mirant les xifres de recaptació del 2018, aquestes estimacions semblen massa baixes. Només en successions, Andalusia va ingressar 189 milions, i 20 milions més van venir de l’impost de donacions. Però, per sobre de tot, l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats va generar uns ingressos de més de 1.500 milions d’euros.

Les rebaixes, al detall

Mirant-ho amb detall, la iniciativa estrella serà la bonificació del 99% de l’impost de successions en el cas que el beneficiari sigui un cònjuge o un familiar directe per a herències a partir d’un milió d’euros. La pressió de Ciutadans al PSOE va permetre que durant l’anterior legislatura aquesta bonificació del 99% ja s’apliqués en les herències inferiors al milió d’euros. A la pràctica, aquesta reforma via decret llei implica la desaparició del tribut per als familiars propers. Exactament com a Madrid.

Respecte a l’IRPF, es redueixen de vuit a cinc els trams de l’escala autonòmica. Les rendes més altes (a partir de 120.000 euros) seran les més beneficiades, perquè el tipus impositiu màxim del tram autonòmic passa del 25,5% al 22,5%, el mateix que hi havia per a les rendes a partir de 60.000 euros, que ara baixaran un punt. Els trams que oscil·len entre 35.200 i 60.000 euros passaran de tributar al 19% al 18,5%, i de 20.200 a 35.200 euros tributaran al 15%, un punt i mig per sota. Finalment, el primer tram de la renda s’encongeix del 10% al 9,5%.

El festí s’arrodoneix amb actuacions en relació a l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. La compra d’habitatges de fins a 180.000 euros per part de famílies nombroses (n’hi ha unes 130.000 a la regió) tindrà dos incentius: en el cas de la segona mà, l’impost de transmissions patrimonials passa del 8% al 3,5%, mentre que si es tracta d’un habitatge nou l’impost d’actes jurídics documentats passa de l’1,5% al 0,1%. També cau el tipus impositiu per la compra d’immobles per part d’empreses i autònoms, del 2% a l’1,5% en escriptures i documents notarials.

La Generalitat descarta rebaixes d’impostos per la “tensió” dels ingressos
LEANDRE IBAR | Barcelona

El govern català descarta del tot dur a terme mesures com les que ha impulsat la Junta d’Andalusia. La situació de les finances de la Generalitat presenta uns “ingressos molt tensionats”, segons fonts del departament de Vicepresidència i Economia. “No ens sobren els diners”, afegeixen.

Amb l’esclat de la crisi, la Generalitat va veure com la recaptació queia en picat i va optar per aplicar retallades durant diversos anys, d’acord amb les regles fiscals que s’imposaven des de Brussel·les i des de Madrid. Actualment, part d’aquelles retallades encara s’estan revertint, com és el cas de les pagues extres dels funcionaris.

En els últims quatre anys, però, els ingressos “s’han anat recuperant”, però no prou perquè l’executiu es plantegi dur a terme rebaixes fiscals de cap tipus.

En aquest sentit, des de la Generalitat recorden que les polítiques redistributives no només es poden fer “des de l’oferta” (és a dir, abaixant impostos), sinó també des de la demanda, amb la despesa pública en serveis socials.

Sobre la possibilitat d’una competència entre comunitats per aplicar rebaixes fiscals, des de la Generalitat es considera que els governs autonòmics tenen poc marge per actuar, ja que els grans impostos (IVA, IRPF o impost de societats) els regula l’Estat, i les comunitats només tenen marge per retocar alguns tributs i el tram autonòmic -el petit- de l’IRPF.

“Si a la Junta d’Andalusia posen en marxa una reforma fiscal és perquè la poden assumir”, diuen les mateixes fonts. Per a la Generalitat, aquestes disparitats entre comunitats que comparteixen model de finançament posen de manifest les mancances del sistema. “Si hi ha comunitats autònomes que tenen marge per fer-ho, és que alguna cosa no funciona en el model actual”, asseguren des del departament d’Economia, ja que un 90% dels ingressos de les administracions autonòmiques provenen justament del sistema de finançament general.

Més continguts de