ENERGIA

Reynés descobreix la crisi

La transició energètica i la pandèmia castiguen els resultats de Naturgy

Fa dos anys i mig que Francisco Reynés és al capdavant de l’empresa cotitzada catalana més gran, Naturgy -Gas Natural Fenosa quan hi va arribar-, i diverses circumstàncies internes i externes han castigat el seu mandat com a president executiu. La transició energètica, d’una banda, i la pandèmia, de l’altra, han impactat en els resultats com a factors externs. Internament, l’empresa ha viscut un canvi d’estructura accionarial i, alhora, de funcionament.

Reynés va arribar el 6 de febrer del 2018, procedent d’Abertis, i gairebé només aterrar es va trobar que Repsol, un dels socis emblemàtics de l’empresa, venia les seves accions. La llavors Gas Natural passava de ser una companyia controlada per un pacte d’accionistes entre La Caixa i Repsol a ser una empresa de socis financers, amb Criteria Caixa amb un 21,1% del capital, GIP amb un 20,6%, i Rioja Bidco -controlada per la gestora de fons CVC- amb un 20,7%, una estructura amb la qual Reynés, acostumat a tractar amb els fons d’inversió i les seves exigències, no s’hi troba malament. Els fons no són només a la matriu. També comparteixen negocis des d’abans de la seva arribada a les filials com ara Nedgia i Global Power Generation. I Reynés ha ampliat aquesta relació amb l’entrada de Blackrock a l’instrument de control del gasoducte Medgaz.

Reynés, només cinc mesos després d’arribar, va rebatejar l’empresa (que té 175 anys d’història) com a Naturgy. Però va fer una cosa més important: va revisar el valor dels actius. Les centrals de carbó ja no valien el que posava als llibres -de fet, ja estan tancades-. Això va provocar unes pèrdues de fins a 2.280 milions el 2018. Els resultats, però, van ser ben rebuts pels mercats, ja que Reynés va mantenir la retribució als accionistes -ara ha promès que també ho farà tot i la pandèmia- i el preu de l’acció a la borsa va pujar. Es tractava de fer net, i el 2019 va tornar als guanys amb 1.401 milions d’euros. El president executiu de Naturgy estava en plena transformació de la companyia quan va arribar la pandèmia. El primer semestre d’aquest any la xifra de negoci ha caigut un 24% i els beneficis s’han quedat en 334 milions d’euros, un 43% menys que el primer semestre de l’any passat. L’empresa calcula que el resultat brut d’explotació (ebitda) d’aquest any caurà un 15%.

Però dins el daltabaix borsari, l’evolució dels títols de Naturgy ha sigut millor que la de l’Íbex-35, l’índex selectiu espanyol del qual forma part. Per parar el cop del covid-19 en els comptes, Reynés ha començat amb el seu equip a renegociar els contractes d’aprovisionament de gas. De moment ja ha renegociat 10 terawatts (cada terawatt és un bilió de watts), i ara, en ple agost, està negociant amb Sonatrach, la companyia algeriana de gas, els seus contractes. Si arriba a un acord suposaria un estalvi molt important per a Naturgy.

Nova estructura

En plena pandèmia, a més, Reynés ha fet un canvi important en l’estructura de l’empresa. Ha rebaixat el nombre de membres del consell d’administració i ha remodelat el comitè de direcció, amb menys membres i amb cares noves, amb tres fitxatges com a directors generals en plena pandèmia: Pedro Larrea (gestió de l’energia i xarxes), Jorge Barredo (renovables, nous negocis i innovació) i Carlos Vecino (comercialització), i ha reforçat la presència de dones i la política de sostenibilitat.

També s’ha desfet d’alguns negocis en països com ara Kènia, Sudàfrica o Colòmbia, i ha aprimat la plantilla -un miler de persones l’últim any- sense fer soroll amb EROs sinó de manera negociada. A més, ha elevat la liquiditat a més de 10.000 milions, cosa que permet a Naturgy entrar en qualsevol operació que es pugui plantejar dins el sector.