Rato va cobrar “irregularment” de Telefónica, CaixaBank i Santander

Hisenda acusa l’expolític i banquer d’haver defraudat 6,8 M€ a Hisenda amb maniobres comptables

Telefónica, CaixaBank i Santander van ajudar Rodrigo Rato a ocultar a Hisenda part de les retribucions que van rebre d'aquestes entitats per a les quals va treballar en diferents càrrecs. Així ho recull l'últim informe elaborat per l'Oficina Nacional d'Investigació del Frau (ONIF), un cos d'elit de la inspecció tributària, enviat al jutjat d'instrucció 31 de Madrid, que investiga l'exvicepresident per delit fiscal i blanqueig de capitals. El document, avançat per 'El País', mostra que Rato va defraudar presumptament 6,8 milions d'euros entre 2004 i 2015 i descriu l'entramat de societats instrumentals que va utilitzar per aconseguir-ho.

L'informe assegura que Rato va rebre de forma encoberta i a través de diverses societats patrimonials part de les seves remuneracions com a conseller de CaixaBank, Santander i Telefónica. L'esquema detectat per l'ONIF reflecteix que l'ex número dos de José María Aznar cobrava part dels seus honoraris com a persona física (unes quantitats que reflectia correctament a la seva declaració de renda). En paral·lel, però, cobrava sumes addicionals a través de les seves societats Kradonara 2001 (la titularitat de la qual va ocultar fins a l'amnistia fiscal del 2013) i Cor Comunicación, una empresa publicitària fundada amb els seus germans. Contactades per l’ARA, cap de les tres multinacionals va voler fer valoracions.

Segons Hisenda, les empreses pagaven "una retribució camuflada a través d'uns serveis de publicitat que van ser clarament sobrevalorats"

En el cas de CaixaBank, el suposat frau apareix quan l'exvicepresident del govern és contractat per Servihabitat, entitat de la qual l'entitat catalana controlava un 49% el febrer del 2014. L'informe indica que durant aquell any i el 2015 Cor Comunicación va facturar 180.000 i 210.000 euros, respectivament, a CaixaBank per serveis de publicitat. Segons l'ONIF, aquests pagaments eren "manifestament superiors al valor de mercat", i en realitat van encobrir "una retribució a Rodrigo Rato camuflada a través d'uns serveis de publicitat que van ser clarament sobrevalorats".

Els nou delictes fiscals de Rodrigo Rato

El sistema va ser similar durant la seva feina per al Santander a Europa i l'Amèrica Llatina, que va reprendre el 2013 després de sortir de Bankia. Durant els tres anys que va ser en aquesta entitat, Rato va cobrar personalment 75.000, 150.000 i 75.000 euros que va declarar com a rendiment d'activitats econòmiques al seu IRPF. Però Hisenda ha descobert que Cor Comunicación, que ja havia contractat publicitat amb el primer banc espanyol, va incrementar dramàticament les seves factures en un 300% en aquells tres exercicis. L'ONIF considera que Cor, en realitat, no va prestar cap servei aquells anys i que les sumes que va rebre, per tant, eren en realitat la remuneració de l'exdirector gerent de l'FMI.

En el cas de Telefónica, qui va cobrar part d'aquestes retribucions de Rato va ser Kradonara 2001 SL, la societat patrimonial de la qual Rato va ocultar la titularitat fins a l'amnistia fiscal del 2013. Durant els tres anys que hi va treballar (2013, 2014 i 2015) els seus ingressos oficials per aquesta activitat van ser de 240.000, 180.000 i 30.000 euros. Però al mateix temps, la 'teleco' va firmar un contracte de "col·laboració de serveis professionals" amb Kradonara. L'inexistent activitat d'aquesta última es justificava suposadament a través d'uns informes periòdics que el mateix Rato feia arribar al secretari del consell de Telefónica a través de la seva societat.

"En tot cas convé indicar que ni Rodrigo Rato (per IRPF) ni Kradonara 2001 SL (per l'impost de societats) han satisfet ni un euro per aquestes retribucions provinents de Telefónica al Tresor Públic en els anys del 2013 al 2015, ambdós exercicis inclosos", diu el document de l'ONIF.

En total, la quantitat defraudada per Rato entre 2004 –quan deixa el govern amb la derrota del PP a les eleccions– i el 2015 s'eleva fins als 6,8 milions. Si es descompten els exercicis ja prescrits (2004-2008), l'import pel qual haurà de respondre serà de 5,4 milions. En qualsevol cas, a cadascun dels exercicis que no han caducat la quota impagada supera els 120.000 euros, fet que suposa haver comès presumptament set delictes fiscals. En total, les rendes no declarades per Rato des de la seva sortida de l'executiu superen lleugerament els 14 milions d'euros.

Pràcticament la meitat d'aquesta suma, una mica més de 7 milions, es va ocultar al fisc a través d'un entramat societari amb ramificacions a Gibraltar i Panamà directament lligat a Kradonara. Amb aquesta entitat i amb dues societats de Panamà i una altra del Regne Unit, Rato realitzava transferències bancàries internacionals que van tenir com a destí paradisos fiscals o territoris de molt baixa tributació, com Luxemburg, Mònaco, Suïssa o Gibraltar.

L'informe també acusa Rato d'autoadjudicar-se subvencions quan presidia la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics del govern espanyol

Una altra de les conductes irregulars que recull l'informe és l'autoadjudicació per part de Rato, mentre formava part del govern, d'una subvenció de quasi un milió d'euros a Layosalud SL, una empresa controlada per ell que va promoure i construir un hotel de cinc estrelles a Toledo. Aquest suport va ser concedit per la Comissió Delegada d'Assumptes Econòmics, que el mateix Rato presidia. Layosalud també va rebre rendes de Cor Comunicación. Aquest organisme ha denunciat els fets a la Guàrdia Civil per si aquests traspassos es poguessin considerar delicte de blanqueig de capitals.