Els autors del polèmic estudi dels Excels asseguren que l'austeritat mal aplicada perjudica els més dèbils

BarcelonaEls reputats economistes Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff es troben al centre de la polèmica des que la setmana passada un estudiant va posar de relleu els errors que contenia un dels seus estudis. L'estudi defensava que els països que tenen massa deute creixen menys. Sovint, els partidaris més aferrissats de les polítiques d'austeritat (com la Comissió Europea, que ha usat l'estudi de forma molt recurrent) s'han aferrat a aquell estudi com un dogma per defensar les retallades.

Ara, Reinhart i Rogoff han replicat les crítiques amb un article al 'New York Times' que publicarà íntegrament l'ARA i en el qual es desmarquen d'algunes de les crítiques que se'ls han fet. Afirmen que l'austeritat, mal aplicada, perjudica de forma "desproporcionada" les classes mitjana i baixa. A més, asseguren que mai van defensar que el límit del 90% de deute de públic sigui un "llindar màgic", i fins i tot proposen que països com Espanya deixin de pagar una part del deute públic.

Alguns dels extractes més destacats del text

- "El nostre estudi, així com les nostres credencials i integritat, han rebut atacs furiosos als diaris i la televisió. Tots dos hem rebut e-mails plens d'odi, i fins i tot d'amenaces, en els quals ens culpen dels acomiadaments de treballadors públics, de les retallades en els serveis governamentals i dels augments d'impostos".

- En cap moment vam afirmar que el 90% [de deute públic] fos un llindar màgic que transformés els resultats [del creixement econòmic], com els polítics conservadors han suggerit.

- "[Al llibre 'This time is different'] Vam arribar a la conclusió que quan el deute arriba a nivells insostenibles, també ho fan els interessos. L'actual situació d'Itàlia i Grècia, que tenen un deute elevat des de principis de la dècada de 1990 [...] donen suport a aquesta visió. El debat, molt carregat políticament [...], ha igualat equivocadament aquesta troballa amb una clara crida a favor de l'austeritat".

- "Estem d'acord que el creixement és un objectiu difícil d'assolir quan hi ha un deute elevat. Sabem que retallar despesa i incrementar impostos és dur quan l'economia creix poc i hi ha un atur persistent. L'austeritat difícilment funciona sense reformes estructurals i, mal dissenyada, perjudica de forma desproporcionada les classes mitjana i baixa. El nostre consell sempre ha estat que s'eviti retirar massa ràpidament els estímuls fiscals, una posició que és idèntica a la de la majoria de principals economistes".

- "Fa temps que defensem que es facin quitances en el deute públic i en el deute sènior dels bancs als països de la perifèria Europea (Grècia, Portugal, Irlanda, Espanya) per desbloquejar el creixement".

- "Als Estats Units [...] també hem escrit sobre solucions plausibles que inclouen una inflació moderadament més alta".

- "Ras i curt: molts països de tot el món tenen un deute públic extraordinàriament alt en termes històrics [...]. Resoldre aquestes càrregues de deute, normalment implica una transferència –sovint, dolorosa– dels estalviadors als creditors. Aquesta vegada no és diferent, i les últimes bronques acadèmiques no haurien de distreure la nostra atenció d'aquest fet".