Rosell, preocupat per la possibilitat que nous sindicats irrompin

MadridLa crisi hauria pogut eixamplar encara més la vella dicotomia entre sindicats i patronal. Però al final s’ha acabat percebent el contrari, un acostament entre els agents socials per garantir la “pau social” i “l’estabilitat” de l’Estat. Aquest acostament s’ha fet més evident els últims mesos, després de la irrupció de Podem a les europees, la foto conjunta dels líders de la CEOE, Cepyme, UGT i CCOO a la Moncloa al desembre en la firma del primer pacte social de la legislatura, i la fundació de Somos, el sindicat que beu del 15-M i que a poc a poc s’està fent lloc en les eleccions sindicals.

L’acostament, però, no ha sigut altra cosa que una actuació en defensa pròpia. El nerviosisme per la possibilitat que nous sindicats irrompin ha arribat a l’extrem que el president de la CEOE, Joan Rosell, ha reclamat en les últimes juntes de la patronal que els empresaris facin un esforç per ajudar CCOO i la UGT. Uns interlocutors que, segons defensa, s’ha de garantir que no desapareguin per no perdre els habituals mecanismes de negociació.

Davant d’un juny en què els militants de Somos es presentaran per primer cop a les eleccions a l’administració general de l’Estat, i després d’uns resultats en les municipals que presagien canvis, Rosell va decidir ahir deixar d’amagar-se a les juntes a porta tancada i sortir en defensa, davant de les càmeres, de CCOO i la UGT. “Els sindicats han de ser forts i potents, si no ens convertirem en assemblearis i així no s’arriba enlloc perquè el que més crida és el que acaba tenint la raó”, va dir el president de la CEOE en un esmorzar informatiu organitzat per la Confederación Española de Directivos i Ejecutivos (CEDE) a Madrid. Si els sindicats tradicionals perden pes tal com els coneixem avui, serà “un error brutal que pagarem molt car”, va apuntar Rosell.

Perquè això no passi, proposa que una “quantitat ridícula” de les cotitzacions a la Seguretat Social dels treballadors es dediqui a pagar la negociació col·lectiva, de manera que els representants sindicals tinguin recursos per dedicar-se a pactar els convenis. Rosell alerta que s’estan trobant que molts sindicalistes que habitualment feien d’interlocutors s’estan jubilant i que els substitueixen joves amb “poca experiència” i que moltes vegades “no saben idiomes” ni identificar “què és un farol o no”. “Ens interessa tenir gent molt preparada, que sàpiga sumar i restar”, va dir. I això passa, segons el seu punt de vista, per “modernitzar” els sindicats. “Els sectors econòmics hem de ser conscients que per tenir una contrapart cal que estigui pagada”, va concloure.

Vaga general sense la UGT i CCOO

A diferència de la UGT i CCOO, Somos renuncia a qualsevol subvenció pública i no accepta que els seus delegats estiguin totalment alliberats en la seva funció sindical. No permeten que es cobri per la representació dels treballadors i l’única condició que posen és que hi hagi un calendari conjunt i públic que mostri quantes hores sindicals han fet cada mes.

Podem va carregar durament contra els sindicats tradicionals a finals de l’any passat per haver pactat amb Rajoy. “No entenem concertacions amb el partit de la casta, que ha desmuntat l’estat del benestar i està al govern”, va dir la formació. També va barrar el pas a CCOO i la UGT perquè s’unissin a la Marxa pel Canvi del gener. En la manifestació de l’1 de Maig, Iglesias va sospesar unir-s’hi, però al final va optar per fer costat als treballadors de Telefónica en vaga. Tant el 15-M com les Marxes per la Dignitat tenen la intenció d’impulsar aquesta tardor la primera vaga general no convocada per CCOO ni la UGT.