LA CRISI DEL PETROLI
Economia 18/12/2014

Rússia frena la sagnia del ruble, però la crisi es preveu llarga

El país calma els mercats en descartar que s’imposin controls de capitals

Xavier Grau
4 min

BarcelonaRússia va aconseguir ahir aturar la sagnia oberta en la jornada negra de dimarts passat. El país va aconseguir una petita treva en veure que el ruble remuntava al voltant d’un 12%, una alça que, amb tot, no recuperava tot el que s’havia perdut en la jornada anterior. L'euro canviava ahir a 82,17 rubles i el dòlar a 61,15. Els mercats van reaccionar d’aquesta manera després de les mesures anunciades pel primer ministre rus, Dmitri Medvédev, i pel banc central del país. Amb tot, el ruble segueix valent la meitat del que valia a principis d’any.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Medvédev va aprofitar una reunió del seu equip econòmic amb representants empresarials per intentar calmar els mercats. Va llançar un missatge clar: només actuarà amb mecanismes de mercat per intentar frenar la devaluació de la moneda, i va descartar “mesures dures” per impedir més fugues de capitals. Amb això va aconseguir frenar els rumors d’una possible imposició de controls de capitals, a l’estil corralito, tot i la fuga de diners que hi ha hagut en els últims mesos.

La situació ahir es va calmar una mica i els mercats van resistir millor, mentre les empreses energètiques europees recuperaven terreny a les borses i el petroli va tancar la sessió amb una lleugera alça fins als 61,49 dòlars per barril de Brent. Durant la jornada va marcar un nou mínim des del 2009 i va situar-se en 58,73 dòlars, però després es va recuperar.

A Europa, l’Íbex-35 va caure un 0,32%, fins a quedar lleugerament per sobre dels 10.000 punts, i fins i tot va arribar a col·locar-se en verd durant unes hores. La resta de grans places europees també van acabar en verd excepte la borsa de Frankfurt, que va perdre un lleuger 0,2%. Les mesures anunciades per Medvédev també van aconseguir parar la caiguda a la borsa de Moscou, que va pujar un 6,5%, la meitat del que havia perdut dimarts.

Tot i les crítiques rebudes fins i tot des de la mateixa Rússia, Medvédev va culpar factors externs de la caiguda del ruble en els últims mesos. Entre ells, va assenyalar la baixada del preu del petroli i les sancions dels països occidentals després del conflicte obert amb Ucraïna. Aquestes declaracions van provocar la reacció dels portaveus de l’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP), que van dir que no pensen retallar la producció, tal com van aprovar en la seva última reunió del novembre. Al vespre, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va admetre que l’absència de pau afecta negativament l’economia i va anunciar mesures aviat per “minimitzar conseqüències negatives per a la població”.

Comença la venda de reserves

De moment el govern rus ja ha començat a actuar. El ministeri de Finances va dir ahir al matí que està disposat a vendre les seves reserves en divises per frenar la sagnia de la seva moneda, sense quantificar-ne la quantitat. I el Banc Central de Rússia, que la matinada de dimarts va apujar del 10,50% al 17% el tipus d’interès de referència, va informar que dilluns havia intervingut el mercat de divises per un import de 1.577 milions d’euros, amb la qual cosa ja ha destinat 64.360 milions d’euros aquest any per defensar la moneda i aturar l’escalada inflacionista.

Però totes aquestes mesures només van aconseguir una treva i no sembla que a llarg termini puguin estabilitzar la situació, ja que el bo rus a 10 anys paga actualment un interès del 16%, i les tres principals agències de qualificació (S&P, Moody’s i Fitch) el tenen en perspectiva negativa i estan a un pas de rebaixar-lo a bo porqueria.

Petroli barat per força temps

Si el preu del petroli és una de les principals causes de la crisi russa, no sembla que la solució pugui arribar aviat, ja que els analistes coincideixen a dir que l’or negre fluctuarà en cotitzacions baixes durant bastant de temps, com a mínim entre 12 i 18 mesos.

Olivier Jakob, analista de petroli de Petromatrix, deia ahir a l’agència Reuters que cada dia algun membre dels països de l’OPEP deixa clara la intenció de mantenir el mercat a la baixa. La seva conclusió és clara: “L’OPEP està mirant d’ofegar els productors de petroli dels Estats Units”.

Jakob va recordar que els preus del barril de Brent han caigut gairebé a la meitat en sis mesos i els membres del nucli del Golf de l’OPEP han dit que estan disposats a esperar un any perquè el mercat s’estabilitzi, cosa que soscava les esperances d’altres països -com Rússia- de reduir la producció per frenar la caiguda del preu del cru.

Aquesta idea és compartida per Francesc Xavier Mena, professor d’Esade i expert en matèries primeres. Mena atribueix el preu baix del petroli a la geoestratègia dels països del Golf, comandats per l’Aràbia Saudita, i no a un alentiment global de l’economia que freni la demanda. “El descens de la demanda no és representatiu en la caiguda del petroli”, diu Mena.

L’estratègia saudita, explica aquest expert, requereix més d’un any perquè tingui el seu efecte, de manera que la idea d’un període llarg de preus baixos del petroli és la més probable. En la seva opinió, això beneficiarà l’economia catalana i espanyola, ja que podran rebaixar la factura energètica, sobretot a partir del segon trimestre.

Per aquest professor, la clau de volta és la necessitat que tenen els països del Golf, sobretot l’Aràbia Saudita, de seguir sent aliats dels Estats Units, per la seva pròpia defensa. I aquests països ara veuen que això està en perill perquè els Estats Units ja són autosuficients en gas i gairebé en petroli gràcies a les noves tècniques que permeten extreure cru, com el fracking o l’exploració d’aigües profundes.

Però, perquè aquests sistemes d’extracció siguin rendibles, el preu del petroli ha d’estar a l’entorn dels 80 dòlars per barril. L’Aràbia Saudita pressionarà per mantenir el preu baix (ja que pot extreure petroli a 15 dòlars el barril) perquè els nord-americans vagin deixant aquestes explotacions. I el preu baix, diu Mena, serà molt dur per a Rússia, i a més, “Putin no té capacitat d’incidència sobre els que marquen aquests preus baixos”.

stats