Com aconseguir una cita prèvia al SEPE per 10 euros

Hi ha establiments que comercialitzen de manera fraudulenta els torns d'atenció a Barcelona

Qualsevol persona que hagi intentat demanar cita prèvia al Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) des que va esclatar la pandèmia ha perdut inquantificables hores davant d'una pantalla d'ordinador o de mòbil sense èxit. Hi ha locals que han vist en aquesta dificultat una oportunitat de negoci i han començat a vendre la tramitació d'aquestes cites de manera fraudulenta.

És el cas d'un l'establiment que està just davant de l'oficina que el SEPE comparteix amb el Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) al carrer Sepúlveda de Barcelona. Es dedica a fer una mica de tot: des de fotocòpies o impressions fins a la venda de targetes per a mòbils o transferències a l'estranger. Hi treballen dues persones, que són de poques paraules, i quan se'ls pregunta si venen cites prèvies pel SEPE treuen un bloc de notes on hi ha una vintena més de sol·licituds i demanen que s'anoti nom i cognoms de la persona afectada, codi postal, NIF i un telèfon mòbil. "A principis de la setmana que ve tindrà l'hora", es limiten a dir, a més d'afegir que normalment la cita es dona en un termini de dues setmanes. 

El govern espanyol reconeix retards en el pagament de l'atur a desocupats a partir del 12 d'agost

Quan se'ls pregunta si no es pot aconseguir abans asseguren que és impossible, perquè amb les noves restriccions per la segona onada de la pandèmia s'han tornat a disparar les peticions. Anotada tota la informació, el treballador aclareix que un cop aconsegueixi la cita trucarà al telèfon mòbil que se li ha facilitat perquè la persona afectada passi a buscar el paper que acredita la reserva d'hora amb el SEPE i pagui els 10 euros que costa la gestió. 

"De les 60 cites que donen al dia, un 90% es fan de forma fraudulenta", diu un portaveu sindical del SEPE

El president de la junta de personal dels funcionaris de l'Estat a  la província de Barcelona i treballador del SEPE, Miguel Ángel  García, assegura que aquesta tramitació fraudulenta s'està concentrant sobretot a les oficines de Sepúlveda i la Guineueta. "De les 60 cites que donen al dia, un 90% es fan de forma fraudulenta", assegura García. La manera d'operar d'aquests establiments –afegeix– és a través d'un programa informàtic que va demanant contínuament cites al SEPE. Per frenar-lo l'organisme té previst canviar les hores d'apertura de petició de cites i els mecanismes interns a l'hora de donar hora. A més, el SEPE ja ha anunciat, segons avança aquest dijous La Vanguardia, que portaran el cas a la Fiscalia. Mentrestant els Mossos d'Esquadra asseguren a l'ARA que són coneixedors del cas però que no poden obrir cap investigació fins que hi hagi una denúncia per part dels afectats. 

Un servei col·lapsat

Pel que fa al col·lapse que pateix l'organisme, García creu que a finals de novembre s'hauran acabat de tramitar els aturats de l'agost i començaran amb els de setembre. Aquesta situació, denuncien els sindicats, és fruit de la saturació que pateix el servei. De fet, la UGT ha denunciat aquest dijous que en deu anys l'organisme ha perdut un terç de la plantilla, mentre que l'augment de càrrega de feina a causa de la pandèmia s'ha disparat un 600%. En un comunicat, el sindicat lamenta la situació de "col·lapse" que viuen les oficines. "Aquesta situació és conseqüència d'anys de desídia per part de l'Administració General de l'Estat en la dotació de personal al servei públic d'ocupació. Ara ens trobem que plou sobre mullat i que el personal ja sobrepassat pateix la protesta legítima d'una població que necessita més serveis i més atenció que mai", afegeix.

Discussió, tertúlia i desconcert: un matí a la cua del SOC

Segons el sindicat, la del SEPE, però, no és una situació excepcional: també pateixen un col·lapse similar les oficines catalanes de l'Institut Nacional de Seguretat Social, que ha perdut un 20% del personal des del 2010. La falta de treballadors es nota especialment ara, quan hi ha un increment de càrrega de les tramitacions de l'ingrés mínim vital i la gestió del règim de classes passives amb "molt menys efectius", conclou la UGT.