Sabadell-Asabys i Alta Life Science lideren una ronda d'un milió d'euros per a INBRAIN

L'empresa ha portat el grafè a la neuroestimulació per tractar el Parkinson o l'epilèpsia

Qualsevol expert en materials respondria amb la mateixa reflexió per explicar què ha portat Sabadell-Asabys i Alta Life Science fins a la seva última inversió: el grafè és el material del futur. Aquests dos fons de capital risc lideren una ronda de finançament d'un milió d'euros destinats a INBRAIN, una empresa nascuda dins de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) i que treballa per portar aquest material a la neuroestimulació per tractar malalties com l'epilèpsia o el Parkinson.

La companyia aspira a aixecar uns 15 milions d'euros per fer els estudis en pacients que validin definitivament la seva tecnologia i la duguin al mercat. De moment ja han aconseguit el primer milió procedent sobretot de Sabadell-Asabys –gestionat per la firma Asabys Partners– i Alta Life Science, però també de l'Institut Català de Finances (ICF), Finaves –un fons gestionat per l'Iese– i accionistes de què ja disposava l'empresa, com l'ICN2 mateix.

Asabys inicia amb el Sabadell un fons ‘biotech’ de 70 M€

Els desenvolupaments d'INBRAIN parteixen de la base que la neuroestimulació, tal com funciona avui dia, té moltes limitacions. Per exemple, els implants amb què treballen els neuròlegs són de metall i la teràpia posterior a aquesta intervenció es decideix de manera aproximada. "Utilitzant grafè pensem reduir la dimensió de l'implant fent-lo molt menys invasiu i això tindrà un impacte enorme", explica Carolina Aguilar, consellera delegada de la companyia. Sumant-hi intel·ligència artificial, assenyala Jose Garrido, investigador d'Icrea i fundador de l'empresa, poden tenir accés a informació més fidel a la realitat i dissenyar una teràpia més adaptada a la necessitat del pacient. 

El primer producte en què estan treballant (que si tot va bé voldrien que arribés al mercat d'aquí tres anys i mig, aproximadament) és un aparell que permeti discernir quines àrees del cervell no s'haurien de tocar en cas de tenir un tumor cerebral o una crisi epilèptica. A llarg termini la idea és que la tecnologia pugui utilitzar-se fins i tot en trastorns psicològics com la depressió o l'anorèxia.