CRÒNICA

Salamanca: desconfinament entre cerveses, eucaristies i pals de golf

El benestant barri madrileny es llança a les terrasses el primer dia de fase 1

El Juan Ignacio –nom fictici– recorda amb una gran rialla que el fundador de Planeta, José Manuel Lara, li va explicar l'entrada de la Legió a Barcelona per la Gran Via a les acaballes de la Guerra Civil, assegut a la dreta del general Juan Yagüe. És el primer que li ve al cap quan aquest periodista li diu que és d'allà, ja en confiança després d'una estona de conversa i una cervesa a taula. Tornen les terrasses al carrer però aquest home, jubilat, no ha canviat de rutina i passa el migdia llegint tranquil·lament l' ABC, amb la diferència que abans ho feia al seu extens pati –"Va d'aquí fins passat el quiosc [uns quinze metres]", afirma– i ara al bar . Veí del barri de Salamanca de Madrid, agraeix poder sortir en aquesta fase 1, però ho fa amb la boca petita, perquè està disconforme amb com s'ha gestionat la crisi del coronavirus. No creu en la mascareta ni tampoc que el confinament hagi servit de res. Segons ell les víctimes mortals no s'han reduït perquè també ho hagin fet els contagis, sinó perquè "ja no queden més candidats".  

Aquest districte ha saltat a la fama en les últimes setmanes per haver originat el brot d'indignació contra el govern de Pedro Sánchez, que ha tingut com a punt àlgid la marxa en vehicle privat d'aquest dissabte organitzada per Vox. Els veïns no tenen altre remei que seguir el desconfinament proposat per l'executiu de PSOE i Podem, però és benvinguda la nova etapa en què es permet el contacte social i fer el vermut a les terrasses. "Tenim totes les taules reservades tota la setmana", explica el propietari del restaurant Carbón Negro, al carrer General Pardiñas. A la marisqueria Norte Sur, just al costat, encara queda algun lloc, malgrat la reducció imposada de l'aforament.

Sobre les onze del matí comença a veure's activitat als restaurants, que es preparen per al primer àpat. Algunes tavernes, però, han optat per esperar tot i tenir terrassa i d'altres romanen tancades perquè no en tenen. La cerveseria Catalina, a Conde de Peñalver, de seguida s'omple de clients i el seu encarregat explica que en només unes hores, entre trucades i peticions presencials, també ha omplert les cinc taules per als dinars i sopars dels pròxims dies. És un establiment de barri i hi acostumen a anar, entre d'altres, professors de les escoles del voltant, però ara que estan tancades no han vingut.

Ningú s'escapa de les derivades del covid-19, i el teletreball i els ERTO fan que un dilluns al migdia al barri de Salamanca hi hagi veïns al carrer que en altres circumstàncies serien a l'oficina. "Precisament l'home d'abans, que ha vingut amb el nen, em comentava que continua treballant des de casa", comenta una quiosquera del mateix carrer, que constata l'increment d'afluència. Durant el confinament pujava a casa amb deu euros a la caixa, tres diaris venuts, assegura. "I com que diuen que el virus pot aguantar dies al paper les consultes mèdiques i perruqueries no compren revistes", lamenta. Uns metres més amunt, en una taula, quatre joves celebren amb gintònics la nova etapa.

Moda, gent gran i mascaretes

Més enllà de l'organització dels carrers, que és com la de l'Eixample de Barcelona, el barri de Salamanca és fàcilment identificable per les botigues, la gent gran i la roba. Les principals marques s'acumulen al carrer Serrano i, tot i el poder adquisitiu en aquesta zona de Madrid, les botigues dels dissenyadors més cars estan buides. Si hem de jutjar per les cues d'avui, els  pijos de la capital espanyola s'ajusten el cinturó i opten per col·leccions d'estiu més assequibles com les de ZaraSigui com sigui, el look es manté: polos o camises combinats amb el cabell engominat i repentinat cap endarrere són marca de la casa en els homes, i les dones llueixen vestits primaverals. És una llàstima que un tros de tela blau cel que cobreix el nas i la boca espatlli la imatge, com li passa a un home amb trajo. "Sembles de l'FBI!", li etziba un conegut des d'una taula d'un bar. 

L'altre element característic és la quantitat de gent gran que viu a Salamanca i que a mig matí surt a passejar de la mà dels seus cuidadors o cuidadores, tots estrangers. Alguns es queden a fora de l'església durant l'eucaristia de les dotze del migdia a la parròquia de Nostra Senyora del Pilar, on poc més d'una vintena de persones –la majoria dones d'avançada edat– escolten el mossèn, que sense voler-ho es fica de peus a la galleda en el gran tema polític. ¿És més important la salut o reactivar l'economia? "La pau no és ni en la salut ni en els diners. És en la comunió amb Déu", diu davant els fidels.

A primer cop d'ull, sense caure en estigmes ni prejudicis, ningú s'hauria de sorprendre de l'oferta d'aquest barri, però sempre hi ha excepcions: seria una broma amb gràcia imaginar-se que apareix un home dels de polo i cabells blancs de ric anant a missa amb un pal de golf cobert amb una funda de la bandera d'Espanya, si no fos perquè és veritat. "Com cada dia, al migdia una mica d'esport!", explica amb presses. En aquell moment està tot vist, però encara queda una agradable conversa en una terrassa amb el Juan Ignacio. Tot plegat li sembla "ciència-ficció".