FINANCES PÚBLIQUES

Sánchez apujarà més els impostos si el PP tomba el dèficit

La ministra d’Economia descarta accelerar la venda de Bankia

El govern de Pedro Sánchez té clar que necessita més ingressos si vol mantenir promeses com ara l’augment de les pensions i al mateix temps complir amb els compromisos de Brussel·les. Preveient ja que necessitaria més marge, la ministra d’Economia -i ex secretària general de pressupostos de la Comissió Europea-, Nadia Calviño, va negociar amb Europa uns nous objectius de dèficit més laxos. Però el Congrés ja va rebutjar els nous objectius i Sánchez ha de tornar a presentar-los aquesta vegada comptant ja amb el suport de Podem. Però anticipant el bloqueig del PP i Ciutadans, Calviño va avisar ahir que si no s’aconsegueixen aprovar els nous objectius de dèficit, el govern de Pedro Sánchez apujarà els impostos encara més del que fins ara ha anunciat.

En un esmorzar organitzat pel Fòrum Europa, la ministra no va voler quantificar l’augment que hi hauria d’haver ni per quines vies hauria de fer-se, però sí que va avançar que si en comptes de reduir el dèficit fins a l’1,8% el 2019 s’ha de reduir a l’1,5% (com havia pactat el PP) l’augment d’impostos “serà molt més important”.

Calviño, de fet, va mostrar-se totalment partidària d’un augment d’impostos a Espanya i va recordar que la ràtio d’ingressos públics respecte al PIB a Espanya encara està vuit punts per sota de la mitjana europea. “No només no propugno una baixada d’impostos, sinó tot el contrari”, va dir ahir la ministra. Calviño va dir fins i tot que abaixar els impostos seria una pràctica contrària a la reducció del dèficit públic.

Però justament la setmana passada el líder de Podem i principal soci de Sánchez, Pablo Iglesias, anunciava un acord per reduir l’IVA dels productes de primera necessitat i dels autònoms. Al mateix temps, però, l’executiu socialista treballa amb Podem per acordar mesures d’augment de la recaptació com ara un augment de l’IRPF a les rendes que ingressen més de 140.000 euros bruts l’any, un augment del tipus efectiu de l’impost de societats, o un enduriment de la fiscalitat de les sicavs i les socimis.

Una de les mesures polèmiques en aquest sentit és l’impost a la banca per pagar les pensions que havia anunciat Sánchez i que l’executiu ha anat substituint per un impost a les transaccions financeres (taxa Tobin). Ahir la ministra Calviño confirmava que el seu departament treballa en la creació d’aquest impost a l’estil del que ja ha fet França. Calviño va dir que ja s’havia posat en contacte amb el seu homòleg francès, que li hauria traslladat els bons resultats d’aquesta figura. Val a dir, però, que aquest és un dels punts de fricció amb Podem que reclama un impost als beneficis a la banca i que la taxa a les transaccions financeres gravi també les operacions amb productes derivats. L’executiu de Sánchez, però, de moment no vol entrar en aquest terreny.

Respecte a l’alentiment de l’economia que ja comencen a mostrar diversos indicadors macroeconòmics, Calviño va defensar la robustesa de l’economia espanyola i va recordar que el procés de “moderació” del creixement ja fa temps que es dona malgrat admetre que hi ha indicadors que generin “incertesa”.

Fre a la privatització de Bankia

Calviño també va marcar distàncies amb el seu antecessor en un altre front. Mentre que l’exministre d’Economia Luis de Guindos (actual vicepresident del Banc Central Europeu) va abandonar Madrid afirmant que calia culminar la privatització de Bankia “al més aviat possible”, Calviño pensa tot el contrari.

La ministra va posar el fre de mà, assegurant que “no és el moment de vendre” (l’Estat encara en té un 60%). La seva prioritat, va dir, és “maximitzar la recuperació de les ajudes públiques”. Per això creu que hi ha temps perquè ara el preu de l’acció és massa baix. Bankia va ser rescatada amb més de 20.000 milions, d’un rescat total al sector financer xifrat en uns 60.000 milions d’euros públics.

Més continguts de