Seat inicia la seva entrada en mercats més enllà d’Europa
La companyia consolida els beneficis després de patir força durant els anys de la crisi
Barcelona“És un moment dolç per a la companyia”. Aquesta és una de les frases recurrents que en els últims mesos ha pronunciat el president del comitè d’empresa de Seat, Matías Carnero. L’empresa automobilística, que aquest 2018 intentarà fer el salt a la Xina per produir-hi cotxes elèctrics-tal com va avançar l’ARA dijous passat-, va tancar el 2017 de nou amb unes xifres rècord que confirmen el gir de 180 graus d’aquesta filial del grup Volkswagen en només tres anys. Un període de temps curt i convuls.
La companyia va quedar esquitxada per l’escàndol del Dieselgate protagonitzat per la seva matriu, Volkswagen, el 2015. Seat va admetre haver venut més de 700.000 vehicles amb el motor trucat (tot i que sense saber-ho, afirma la companyia). L’esclat d’aquest cas va suposar que el grup alemany iniciés un pla de reducció de costos per poder fer front als costos per reparar el frau, i això va fer perillar la inversió de més de 3.000 milions d’euros a Seat. Finalment, la inversió es va salvar. El cas també va provocar el relleu al capdavant de l’empresa Seat: l’aleshores president, Jürgen Stackmann, va ascendir a Volkswagen per ocupar un càrrec a la matriu i Luca de Meo, que ocupava un càrrec directiu a Audi, va substituir-lo.
Aquest 2017 les tensions polítiques i econòmiques derivades del procés polític a Catalunya també han tensat la companyia davant la possibilitat que traslladés la seu. El comitè d’empresa de Seat va arribar a denunciar “pressions polítiques i monàrquiques” perquè l’automobilística abandonés Catalunya durant el mes d’octubre.
De tot plegat, però, la companyia -que era l’empresa industrial amb més treballadors a Catalunya el 2015, l’últim any amb dades disponibles- sembla haver-ne sortit indemne, i fins i tot reforçada. Entre el gener i el novembre Seat va vendre més de 435.000 vehicles de la seva marca. És gairebé un 15% més que en el mateix període de l’any anterior.
Segons les dades del grup Volkswagen, la seva filial de Martorell va obtenir 154 milions d’euros d’ebitda (benefici abans d’impostos, interessos i altres) en els primers nou mesos de l’any. Seat defensa que “les vendes han pujat constantment en els últims cinc anys”, i aquest 2018 preveu fabricar 484.000 vehicles més a Martorell.
Els resultats, en canvi, no van acompanyar fins al 2015, quan van tornar als beneficis (vegeu gràfic). Seat va passar de perdre 149 milions el 2013 i 66 milions més el 2014 a guanyar-ne 6 l’exercici següent. El 2016, en canvi, la magnitud del benefici ja va ser comparable als nivells precrisi: va guanyar 232 milions si s’exclou una operació extraordinària (la venda de Volkswagen Finance) i 903 milions si s’inclou. “Aquest any el resultat també serà positiu, tot i que no serà proporcional, perquè s’ha fet molta inversió en nous models”, avança una font interna.
L’impacte dels nous models
El 2017 serà el primer any sencer en què es podrà comptabilitzar l’impacte de l’Ateca (que es va presentar el 2016) i també s’haurien de reflectir als resultats les vendes dels nous llançaments (la cinquena generació de l’Ibiza, l’Arona i el redisseny del model de més èxit, el León). L’entrada a la gamma dels totterrenys urbans (SUV) també posiciona Seat en un perfil més alt i amb un producte que, segons fonts del sector, “dóna molt més marge a la companyia”.
A finals del 2018 Seat presentarà el “germà gran de l’Ateca”: el SUV de set places que continua sense nom (l’elecció, que podria ser la primera en què surti escollit un topònim català -Tarraco-, va quedar ajornada a l’octubre per la situació política). Aquest any també es podria aconseguir la fita que l’Arona fregui el mateix ritme de vendes que algun dels models històrics, com l’Ibiza.
Entre els reptes pendents hi ha la necessitat de mantenir la rendibilitat per poder estar present en la cursa del vehicle elèctric i obrir nous mercats que permetin evitar amb més marge una nova crisi a Europa. L’opció de Xina ja està en marxa i pot suposar que la marca posi el primer peu al mercat asiàtic després que el 2014 en sortís havent-hi fracassat.
El mercat oriental és important per a Seat, però també ho ha de ser Mèxic, al qual De Meo s’ha referit en diferents intervencions. L’obertura d’una delegació comercial en aquell país és un dels objectius de la companyia, que veu en Mèxic una porta natural cap a la resta del mercat llatinoamericà. Fins i tot s’ha estudiat la possibilitat de produir vehicles en les plantes que Volkswagen té al país. De moment, Mèxic s’ha convertit en el quart mercat per a la marca, amb 24.500 unitats venudes el 2016. La companyia també mira cap al nord d’Àfrica.
