Sector exterior: triomfalisme o preocupació?
La nota informativa que ha publicat l’Institut de Comerç Exterior (ICEX), del ministeri d’Economia, traspua eufòria: les exportacions espanyoles dels sis primers mesos de l’any han crescut un 10% sobre el mateix període de l’any anterior. Després diu que les importacions han crescut un 13,3%. Només al final, i sense comentaris, es precisa que el dèficit comercial ha crescut un 50,7%. O sigui, potser tenim un problema. L’èxit exportador és una bona notícia. Però importacions que creixen molt ràpidament poden ser senyal de reequipament de l’economia -o sigui, que s’està invertint comprant béns de capital importats- o poden ser senyal de reescalfament de l’economia -consumim més del que podem-. Les dades de l’ICEX no són concloents, però que les importacions de béns d’equipament creixin menys (11,9%) que el conjunt de les importacions no és una bona notícia.
Si el dèficit comercial es deteriora ràpidament vol dir que els guanys de competitivitat que tan durament havia aconseguit l’economia espanyola s’estan evaporant. Això ens ha de preocupar molt. L’ajust salarial hauria acabat el seu recorregut d’aportació de competitivitat. Hi ha una dada que l’ICEX reporta però que no valora en absolut, que és la realment preocupant. El creixement en valor de les exportacions està compost per un 10,1% de creixement en volum i per un 0,8% de creixement en preus. En canvi, el creixement de les exportacions està fet d’un creixement del 6% en volum i d’un 6,9% en preus. La proporció de la variació dels preus de les exportacions i les importacions és la que ens ha de preocupar. Constitueix la relació real d’intercanvi, o sigui, la variació de la capacitat adquisitiva de les nostres exportacions. S’ha ensorrat a un ínfim 11,6% (0,8/6,9). Les nostres exportacions són de productes cada cop més barats, mentre que les nostres importacions són de productes cada cop més cars. Tenim un problema important. Contra el triomfalisme del ministre De Guindos, que fa mesos que repeteix que hem variat el model econòmic, hauríem de ser més prudents, i reconèixer que encara no ha canviat. Només fem el que sempre hem sabut fer: quan van mal dades, venem més barat. Un nou model econòmic seria aquell en què venem cada cop més i cada cop més car el que sabem fer, mentre que importem cada cop més barat el que necessitem. Encara no hem arribat a aquest punt. Més aviat sembla que anem en direcció contrària.
