Set anys encadenant contractes temporals a Barcelona Activa

Barcelona“La situació va a pitjor; de fet, cada vegada hi ha més demandes per les condicions laborals”. Ho diu un treballador del centre Barcelona Activa. No respon en genèric, ni fa una valoració econòmica global del mercat de treball -com podria correspondre-li per la seva feina-, sinó que descriu la seva pròpia situació laboral en aquest centre, que depèn de l’Ajuntament de Barcelona i que es dedica, precisament, a fomentar l’ocupació de qualitat i l’emprenedoria a la capital catalana.

El sindicat UGT denuncia que hi ha una cinquantena de treballadors de Barcelona Activa (gairebé un de cada sis) que acumulen fins a set anys concatenant contractes temporals, molts més del que permet la llei. Dins d’aquest grup d’empleats, hi ha fins i tot personal amb contractes fixos-discontinus des de fa 18 anys, dels quals 7 sense cap període de discontinuïtat, és a dir, els contractes ni tan sols han patit cap interrupció. Per això els representants dels treballadors defensen que aquests empleats estan cobrint places estructurals i demanen que es regularitzi la seva situació.

Si no es recondueix aquesta situació de precarietat en una empresa pública -en aquest cas al consistori barceloní-, Colau estarà “vulnerant” les lleis més bàsiques de l’Estatut dels Treballadors, segons els sindicats. Per demostrar-ho, després de més d’un any de lluita, UGT ja ha demanat al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) els certificats que acrediten que tots aquests treballadors han superat “amb escreix” el límit legal de contractació temporal.

L’empresa no nega la proliferació dels contractes temporals encadenats en aquest organisme, però es justifica i desvia la responsabilitat al govern de Madrid. “Estem subjectes al marc legislatiu espanyol, que des del 2011 no ens permet fer noves contractacions amb caràcter indefinit ni transformar les actuals”, assegura a l’ARA la direcció de la companyia. Barcelona Activa argumenta que els seus projectes estan subjectes a subvencions, i la modalitat contractual que fan servir [temporals] està “emmarcada en l’execució d’un programa determinat que té una data de finalització”, diu.

L’empresa fa referència a la llei de pressupostos espanyola, que amb la crisi i sota el govern del Partit Popular, va restringir les transformacions de contractes temporals en indefinits. Els treballadors, però, asseguren que això no hauria de ser un impediment. “Hi ha informes que diuen que aquesta situació només afecta els llocs nous, i que no s’ha d’aplicar per resoldre casos que venen de lluny”, explica un empleat. I afegeix: “En anteriors governs va haver-hi estabilitzacions de plantilla independentment d’aquesta llei, perquè tal com està ara s’incompleix la normativa laboral”.

Al darrere d’aquesta situació hi ha una discussió jurídica que arriba a filar molt prim. L’article que regula la successió contractual (el 15.5 de l’Estatut dels Treballadors) determina que s’han de convertir en fixos els treballadors temporals que hagin treballat 24 mesos dels últims 30. Amb una excepció: els que estiguin contractats per fer una tasca d’inserció laboral personalitzada. Els representants dels treballadors, però, es defensen. “Ens sembla una salvatjada; entenen que és el mateix un alumne d’una escola taller que els professors que porten sis, set, vuit o deu anys treballant; estan categoritzant de la mateixa manera els inserits laboralment i els treballadors que estan inserint”, insisteixen els treballadors.

Conflicte obert amb Colau

En els últims mesos les demandes contra l’empresa han augmentat i ara ja sumen una vintena. L’anterior govern municipal, el de Xavier Trias, va fer un procés de regularització que va servir per normalitzar la situació de diversos treballadors. Per això els sindicats han mogut fitxa: al febrer van posar una denúncia davant la Inspecció de Treball i al març van fer una petició formal d’informació directament a Ada Colau, encara sense cap resposta.

A més de regular la qüestió dels contractes, segons va explicar la UGT en un comunicat, també reclamen que es publiquin les taules de masses salarials i la taxa de reposició a l’organisme, unes xifres que ja haurien de ser públiques segons la llei de transparència.

Els treballadors no són els únics que pressionen. La síndica de Barcelona també s’ha pronunciat sobre la qüestió. En un document de mitjans de febrer al qual ha tingut accés l’ARA, la síndica Maria Assumpció Vilà adverteix a Barcelona Activa i l’Ajuntament de Barcelona que “han de complir amb l’obligació de transparència” i que han de fer públiques les taules salarials “com més aviat millor” per complir amb la llei. També insta l’organisme a revisar la situació dels contractes i comprovar que els temporals “només es fan servir” realment per a llocs temporals i no fixos.

El Col·lectiu Ronda va un pas més enllà i assegura, en un informe més detallat, que la majoria dels afectats haurien d’haver tingut un contracte fix ja des del principi.

L’empresa assegura que és conscient de la situació i que treballa per aconseguir el consens, però admet que el marc legal és delicat. “Ho hem de fer dins la llei perquè una solució que no s’ajusta del tot a la llei no té cap sentit”, afirma la direcció de Barcelona Activa. L’empresa, però, matisa que el seu no és un cas aïllat, ja que la llei de pressupostos generals de l’Estat impedeix a totes les empreses públiques fer cap despesa extra en personal. En efecte, la llei de pressupostos de l’Estat afecta tots els treballadors de la Generalitat.

Malgrat tot, Barcelona Activa, amb 396 treballadors actualment, va atendre l’any passat un total de 53.000 persones i 9.000 empreses.

LES CLAUS

1. ¿D’on sorgeix el conflicte?

La llei indica que els treballadors temporals que han treballat 24 mesos dels últims 30 en una mateixa empresa han de passar a ser fixos. Però la mateixa norma incorpora una excepció, que afecta precisament els treballadors contractats per fer tasques d’inserció laboral personalitzada.

2. ¿Què reclamen els treballadors?

Ja hi ha una vintena de denúncies a l’empresa per aquests contractes laborals encadenats, que afecten una cinquantena de treballadors de Barcelona Activa. Els empleats volen que es reconeguin aquestes places com a estructurals i l’empresa recorda que la llei els impedeix contractar.

3. ¿Què ha fet l’Ajuntament fins ara?

L’anterior govern municipal, el de Xavier Trias, va fer un procés de regularització d’algunes places. L’actual alcaldessa, Ada Colau, va rebre una petició d’informació al març que de moment no ha tingut resposta. Segons els treballadors, la situació va a pitjor.

4. ¿A quanta gent atén Barcelona Activa?

Amb un pressupost de 51,6 milions d’euros (un 80% a compte de l’Ajuntament), Barcelona Activa va atendre l’any passat un total de 53.000 persones i 9.000 empreses. Ho fa amb una plantilla que actualment és de 396 persones. Per tant, els conflictes laborals afecten un 12% dels empleats.