Economia 20/12/2017

Economistes contra el discurs de la por

Dos manifestos defensen la fortalesa de l’economia catalana i demanen rigor en les anàlisis

Dani Cordero
2 min
Membres del Col·lectiu Wilson en una presentació del 2013 en què també hi va ser Josep Piqué, del Cercle d’Economia.

BarcelonaCompte amb les anàlisis simplistes sobre l’economia catalana i els efectes del Procés. Aquesta és la idea que traspua de dos comunicats diferents publicats ahir per dos grups d’economistes de perfil molt diferent després de la proliferació de missatges apocalíptics sobre el creixement econòmic. En un, firmat entre d’altres per Salvador Alemany i Andreu Mas-Colell, es defensa que els “actius acumulats permeten una estructura econòmica sòlida, apta per assumir xocs puntuals” com el del postreferèndum. En l’altre, redactat pel Col·lectiu Wilson (integrat per economistes com Pol Antràs i Jordi Galí), s’hi diu que és necessari fer una anàlisi rigorosa abans d’arribar a conclusions, ja que la marxa d’empreses podria estar vinculada a “pressions polítiques” del govern central i la caiguda del turisme a “la violència policial” de la jornada del referèndum.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El primer manifest -signat també per Joan Hortalà, Carles Gasòliba, Guillem López Casasnovas i Antoni Serra Ramoneda- defensa que, tot i l’“erosió” patida per l’activitat econòmica durant l’últim trimestre, Catalunya “manté els trets fonamentals que han fet forta la seva economia” i que la fan atractiva per als inversors internacionals.

Els signants no defugen el debat sobre la fuga d’empreses (Abertis, de la qual és president Salvador Alemany, és una de les que han decidit marxar de Catalunya) i assenyala que, “tot i els canvis de domicili social o fiscal produïts en els últims mesos, cal remarcar el múscul empresarial que tradicionalment i en l’actualitat mostra Catalunya”. Així, s’hi diu que la demografia empresarial va créixer un 2,1% el 2016, l’augment més gran des del 2008, i destaca que la ràtio d’empreses per cada 1.000 habitants és superior a Catalunya (86) que a Espanya (75).

Els sis col·legiats de mèrit del Col·legi d’Economistes eviten entrar en debats polítics, cosa que sí que assumeixen els membres del Col·lectiu Wilson. Ells, davant el que consideren una “cruïlla històrica”, fan una crida a votar massivament demà tenint en compte quins han sigut els partits que han donat suport i han criticat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la destitució del Govern i la intervenció de la Generalitat. Consideren que aquesta decisió “culmina un llarg procés de recentralització” que constata diferents elements: la negativa de Madrid a permetre el dret a l’autodeterminació tot i ser possible en l’actual marc constitucional, la incapacitat de l’Estat de reformar-se, la inexistència de separació de poders a Espanya i el fet que l’Estat és una “cotilla” per al desenvolupament de la Generalitat.

Els membres del Col·lectiu Wilson (Pol Antràs, Carles Boix, Jordi Galí, Gerard Padró, Xavier Sala i Martín i Jaume Ventura) admeten des de fa anys l’existència d’uns costos de transició a la independència “de magnitud incerta i en bona part fora de control”. Assenyalen, però, que aquests costos seran més o menys profunds depenent de si la separació és pactada o unilateral i, en aquest últim cas, donen per fet que l’encariment del Procés arribaria de la mà de “decisions deliberades de càstig”, com podrien ser una campanya de boicot a productes catalans i el veto a una incorporació a la UE. Però també afirmen en el comunicat que la independència també suposaria l’aflorament de recursos procedents de l’actual dèficit fiscal, situat al voltant del 8%.

stats