Spanair, una aerolínia amb vocació de líder, però amb constants turbulències
La companyia, que forma part de l'aliança més gran del món, ha tingut una trajectòria complicada des de la seva fundació el 1986, com a operadora de vols xàrter
BarcelonaL'aerolínia Spanair, amb uns 2.000 treballadors, una facturació anual de 600 milions i una quota de mercat del 22%, arrossega una història de turbulències econòmiques amb diversos expedients de regulació d'ocupació i pèrdues milionàries –115,72 milions el 2010.
El ministeri de Foment i Aena estan dissenyant un pla de recol·locació de passatgers dels vols d'aquesta companyia a l'aeroport de Barcelona per activar-lo si es confirma una eventual suspensió d'activitats de l'aerolínia.
La crisi ha copejat amb força aquesta companyia, que centra la seva activitat precisament en les rutes amb menys demanda i que ha hagut de fer front a la pujada del preu del combustible i a una falta de liquiditat gairebé estructural.
Les dificultats econòmiques van començar a fer-se evidents el 2008, quan la direcció va plantejar el tancament de la base de Palma de Mallorca i un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va afectar 1.100 dels 3.800 treballadors que tenia a tots els seus centres, dels quals 600 pertanyien a la base de Palma.
A aquest expedient va seguir un altre el mes de març del 2011, quan la companyia va plantejar reduir en 50 persones la seva plantilla de personal de terra de l'aeroport de Barajas (Madrid).
L'aerolínia opera en l'actualitat més de 200 vols diaris: el 87% com a línia regular (46 rutes nacionals i 12 a diferents ciutats d'Europa i l'Àfrica) i el 13% restant com a xàrter, principalment a l'estiu.
La flota actual es compon d'unes 30 aeronaus, en els quals l'aerolínia va transportar el 2011 un total d'11,6 milions de passatgers cap a aeroports espanyols, la qual cosa va suposar una caiguda del 12% en relació amb l'any anterior.
La companyia compta amb uns 2.000 treballadors directes –1.200 que integren la tripulació i uns 800 de personal de terra–, encara que de la seva activitat depèn també l'empresa de handling NewCo, que té 1.200 treballadors i que es troba ja en concurs de creditors.
Des que va passar a mans catalanes, la companyia que presideix Ferran Soriano busca socis industrials i financers que aportin una xifra que rondaria els 150 milions d'euros per poder dur a terme vols transoceànics.
L'any passat, Spanair va tornar a rebre una injecció de diners públics. Fira de Barcelona, participada per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i la Cambra de Comerç, va concedir dos crèdits de 25 milions d'euros per garantir la seva continuïtat.
Fundada el desembre del 1986, l'aerolínia va començar a realitzar operacions de vols xàrter internacionals a final de març del 1988, quan va transportar turistes a Espanya des de més de cent aeroports europeus.
El febrer del 1994 va iniciar la seva operació de vols regulars nacionals i va establir al mateix temps el servei d'assistència a terra. Tres anys més tard, el 1997, va començar a operar als mercats intercontinentals en inaugurar el trajecte Madrid-Washington-Dulles.
Posteriorment es van potenciar les rutes des de Madrid a Sao Paulo, Rio de Janeiro, Buenos Aires i l'Havana.
El mes de març del 2002, Spanair va entrar en el Grup SAS i el 2003 la companyia es va convertir en membre de ple dret de la xarxa Star Alliance, l'aliança de companyies aèries més gran del món.
La incorporació del capital públic català a la companyia va tenir lloc el 31 de gener del 2009, quan Iniciatives Empresarials Aeronàutiques (Ieasa), que aglutina Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Fira i altres petits empresaris, van adquirir el 80,1% de Spanair, mentre que SAS va passar a ser soci industrial amb un 19,9%.
En l'actualitat, Ieasa compta amb prop del 85% de Spanair, mentre que SAS té un 11% de les accions i els treballadors un 3,5%.
