TECNOLOGIA

Stian Westlake: “La nova economia provoca gentrificació”

Entrevista a l'expert en innovació i investigador a Nesta

Ni cotxes, ni fàbriques, ni grans infraestructures. Stian Westlake defineix el futur de l’economia amb actius que no es poden veure ni tocar. Assessor de tres ministres britànics de ciència -l’últim, Sam Gyimah, va plegar en l’última fuga dins el govern de Theresa May pel Brexit-, ara és un dels principals investigadors de Nesta, una de les fundacions capdavanteres en innovació al Regne Unit. Convidat pel think tank Catalans Lliures, l’economista exposa a Barcelona les idees del seu últim llibre, Capitalisme sense capital: l’ascens de l’economia intangible.

Què vol dir amb aquest títol?

La idea és que hi ha hagut un gran canvi arreu del món sobre com funciona l’economia. Fa temps la majoria d’inversions eren en coses que podies tocar: edificis, fàbriques, màquines o vehicles. Recentment això ha canviat, i ara la majoria dels diners de les empreses van a coses que no pots veure, intangibles com el software, la recerca o la creativitat. El que defenso és que aquest canvi ha sigut gradual però explica moltes de les coses estranyes que estem observant en l’economia.

A quins efectes es refereix?

Per exemple, l’augment de la desigualtat o l’alentiment de la productivitat. Però també dona pistes sobre les polítiques que necessitem per a una economia sostenible.

¿Aquests intangibles generen més beneficis amb menys inversió?

Certament. És molt important la idea de l’escalabilitat, si una empresa controla una idea o una marca valuosa la pot fer créixer sense invertir-hi gaire més. Les empreses amb els intangibles més valuosos es poden fer molt i molt grans i les que es queden enrere aniran caient. Aquest desequilibri entre negocis també incrementa la desigualtat en els ingressos i la riquesa en general.

¿Però l’impacte econòmic positiu de la indústria tecnològica s’ha repartit al conjunt de la societat?

Una empresa com Apple o Facebook té una plantilla molt més petita perquè els seus béns són més escalables. A més, es beneficien d’estar a prop de companyies semblants. Per a elles és positiu ser en una ciutat que és un clúster tecnològic, però això també pot fer complicar el repartiment dels beneficis. Per la recerca econòmica sobre Silicon Valley sabem que si la gent no pot permetre’s venir a viure a aquesta regió els beneficis econòmics s’estenen molt menys.

Com es resol aquest problema?

És complicat. Quan fas polítiques molt restrictives per construir nous habitatges, si una gran empresa com Amazon ve a la ciutat, això genera nous reptes perquè els lloguers s’encareixen i els residents es queden fora del mercat. Si mires ciutats que han construït més immobles, com Houston o Tòquio, no s’observen aquests problemes. Quan el nivell d’habitatge no està limitat, l’activitat econòmica que arriba no només beneficia els treballadors que arriben sinó els que ja hi viuen.

¿Es refereix a la gentrificació?

La nova economia clarament causa gentrificació perquè busca el centre. Però això sobretot és un problema en ciutats amb normes molt estrictes per construir més habitatge.

Com ho veu a Barcelona?

A Nesta fem molts rànquings sobre els hubs tecnològics d’Europa, i Barcelona sempre ha anat apareixent en el top five. Però hi ha factors que ho podrien posar en risc. Crec que la principal amenaça de Barcelona és si pot oferir prou habitatge i, per tant, si la gentrificació es converteix en un problema. En cas que hi hagi restriccions en empreses tecnològiques com Uber o Airbnb també serà més difícil que la ciutat prosperi.

Com considera que s’han de regular aquestes aplicacions?

Per això hem de fer servir la democràcia, i cadascú voldrà crear les seves pròpies normatives. El repte és que en molts aspectes l’economia és global i si una ciutat crea una regulació molt dolenta per a la tecnologia altres llocs també ho patiran. El més important és fer lleis que beneficiïn com més gent millor.

Algunes d’elles han implementat el seu model abans que s’hagi pogut fer una llei per regular-ho.

Aquest és un àmbit en què ciutats i països poden tenir un avantatge. La tecnologia està canviant moltes indústries, i si una ciutat troba una regulació justa, que beneficia la població i no permet l’explotació, això és un gran avantatge econòmic. Al Regne Unit, per exemple, vam intentar avançar-nos en normatives per al crowdfunding i això ha portat més inversió al país.

¿Està a favor de més impostos per a les empreses tecnològiques?

El problema és que depenen d’intangibles que pots moure de lloc. Al final existeixen en ubicacions arbitràries i això crea oportunitats per competir en matèria d’impostos entre països. Per això Amazon factura pels seus ingressos del Regne Unit a Luxemburg. Una manera de resoldre-ho és que els governs i les empreses treballin conjuntament per harmonitzar els impostos.

¿És possible evitar els monopolis en aquest sector de gegants?

És una pregunta molt àmplia i crec que ningú té encara la resposta. Abans per saber si hi havia un monopoli es mirava com estava de concentrat el mercat i ara parlem de si és dinàmic. Google potser té actualment un monopoli, però en dos anys l’empresa podria no valdre res.

Més continguts de