El Suprem anul·la una de les normes que justifiquen els ERO al sector públic

El tribunal entén que la definició "d'insuficiència pressupostària" del reglament va contra l'Estatut dels Treballadors

Part del reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu va en contra de l'Estatut dels Treballadors. Així ho ha decretat aquest dimarts el Tribunal Suprem en estimar parcialment un recurs dels sindicats CCOO i UGT en contra d'aquestes normes. Així doncs, la justificació d'un acomiadament col·lectiu per "insuficiència pressupostària" a la qual poden acollir-se les administracions públiques per justificar expedients de regulació d'ocupació (ERO) per causes econòmiques queda anul·lada.

L'article anul·lat entén per insuficiència pressupostària quan en l'exercici anterior l'administració pública en la qual s'integra el departament o entitat que planteja l'acomiadament ha presentat una situació de dèficit pressupostari. També s'hi pot acollir quan els crèdits assignats a l'entitat s'hagin reduït entre un 5 i un 7% en els exercicis anteriors.

El TS considera que l'Estatut dels Treballadors tal com va quedar després de la reforma laboral del 2012 estableix que només la insuficiència pressupostària no és una causa justificativa de l'acomiadament col·lectiu, sinó que s'ha de produir una situació d'insuficiència pressupostària "sobrevinguda i persistent".

L'argument dels sindicats

En el seu recurs, els sindicats argumentaven que el desenvolupament reglamentari havia anat més enllà de la definició establerta en la reforma laboral i així ho ha validat el Suprem.

Segons fonts sindicals, la major part dels acomiadaments col·lectius que s'han portat a terme en els últims anys en entitats públiques haurien al·legat causes econòmiques per justificar-se.