El Suprem dicta el repartiment de les despeses hipotecàries en contradicció amb la futura llei

La nova legislació estableix que els bancs han d'assumir la majoria de pagaments 

Poques setmanes després del caos que va provocar el Tribunal Suprem amb les hipoteques i la marxa enrere en el criteri sobre qui havia de pagar l'impost dels actes jurídics documentats (AJD), el mateix Suprem ha fet públiques aquest dijous cinc sentències que determinen qui ha de pagar la resta de despeses per formalitzar una hipoteca. El més curiós és que el repartiment decidit pel Suprem entra en contradicció amb la futura llei hipotecària, que entrarà en vigor al març. 

La nova legislació, votada ja al Congrés, estableix a grans trets que totes les despeses associades a la constitució d'una hipoteca, llevat de la taxació de l'habitatge, han de córrer a càrrec de l'entitat bancària. Els sentències del Suprem, en canvi, estableixen que les despeses s'han de repartir entre el banc i el client.

El TS ja havia declarat nul·la amb anterioritat la clàusula que atribueix al prestatari totes les despeses de constitució de la hipoteca –la va considerar abusiva–, però encara no s'havia pronunciat sobre quines despeses havien de córrer a càrrec de l'entitat i quines a càrrec del client.

Despeses de notaria i gestoria

Segons la decisió de l'alt tribunal, les despeses de notaria i les de gestoria s'han de dividir a parts iguals. Són despeses que la nova llei estableix que han d'abonar els bancs. El Suprem atribueix només el pagament de totes les despeses al client quan és ell mateix qui decideix cancel·lar el crèdit.

Per afegir confusió, la decisió d'aquest dijous estableix jurisprudència per als casos pendents de sentència i fins a l'entrada en vigor de la nova llei hipotecària, que afectarà només els crèdits hipotecaris que se signin a partir d'aquell moment.

En el cas dels AJD, les sentències del Suprem dictaminen, seguint la seva pròpia i polèmica doctrina, que les ha d'abonar el client. Això sí, només en aquelles hipoteques signades abans de l'entrada en vigor del decret del govern espanyol que estableix que són els bancs els qui s'han de fer càrrec de l'impost.