El TC declara inconstitucional una part del codi tributari de Catalunya

La norma formava part de les anomenades lleis de desconnexió

El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha declarat inconstitucionals per unanimitat diversos articles de la llei de codi tributari de Catalunya que el govern espanyol havia recorregut. El TC ha estimat parcialment el recurs de l'executiu espanyol contra la norma aprovada pel Parlament el juliol del 2017 en el marc de les anomenades lleis de desconnexió.

En una sentència feta pública aquest dilluns, el ponent de la qual ha sigut el magistrat Cándido Conde-Pumpido, el Constitucional diu que les normes tributàries autonòmiques de caràcter general que regulin o vagin en contra dels preceptes de la Llei General Tributària estatal seran inconstitucionals i, per tant, no seran aplicables a cap tribut.

Així es prepara el Govern per desconnectar

A més, acota que quan aquestes normes autonòmiques no vulnerin les competències estatals seran només aplicables a tributs propis de l'autonomia i no als tributs cedits si el seu contingut desborda els límits introduïts per l'Estat en la llei específica de cessió en l'exercici de la seva potestat.

El Constitucional ja havia suspès cautelarment alguns dels preceptes de la llei el setembre del 2017, tot i que en va donar per bons uns altres. La normativa contenia el disseny dels organismes que formen part del que havia de ser la futura Hisenda Catalana i donava cobertura a l'Agència Tributària de Catalunya.

El Constitucional estableix que són inconstitucionals els preceptes de la legislació catalana sobre la regulació dels principis constitucionals en matèria tributària, sobre la regulació amb caràcter general de l'àmbit temporal i dels criteris d'interpretació de les normes tributàries, de la potestat de qualificació de l'administració, la regulació del supòsit en què l'administració tributària de la Generalitat i el contribuent poden arribar a acords per a la determinació de drets i obligacions tributàries o l'atribució de la competència per regular els terminis de prescripció i les causes d'interrupció del seu còmput.

Segons el Constitucional, diversos articles i apartats infringeixen la Constitució perquè vulneren el "marc general de tot el sistema tributari", competència de l'Estat. La sentència recorda que la Constitució reserva a l'Estat "la competència per dictar, d'una banda, les regles relatives a l'aplicació i eficàcia de les normes jurídiques i, de l'altra, les normes de procediment administratiu comú i les bases del règim estatutari dels funcionaris públics".

El TC desestima les impugnacions d'altres disposicions en què no veu extralimitació de competències. Es tracta de les parts, per exemple, en què es regula la facultat d'obtenir informació amb transcendència tributària amb la finalitat d'utilitzar-la en l'exercici de les funcions d'aplicació dels tributs o de recaptació en període executiu que té atribuïdes per llei o de la possibilitat que les dades que obtenen els ens locals supramunicipals se cedeixin directament a l'Agència Tributària de Catalunya "per al control del compliment d'obligacions fiscals en l'àmbit de les seves competències".

Sistema tributari propi

La llei del codi tributari tenia per objectiu "ordenar i sistematitzar les normes principals" que integraven el dret tributari català i aconseguir "un sistema tributari proporcional i redistributiu". La norma establia que l'actual Junta de Finances fos substituïda per la Junta de Tributs de Catalunya; creava el Consell Fiscal de Catalunya com a màxim òrgan consultiu i d'assessorament en matèria de fiscalitat i l'Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris de Catalunya, i també un registre d'assessors fiscals de Catalunya. 

El Consell de Garanties creu que la llei del codi tributari no respecta el principi d'igualtat en l'accés al cos de l'ATC