El TC avisa que Catalunya no té capacitat per restringir els horaris comercials

L'alt tribunal anul·la per suspensió els articles de l'antiga normativa catalana i avança així quin serà el seu posicionament respecte al conflicte actual

Ja fa quatre anys que la llei catalana d’horaris comercials és paper mullat. El Tribunal Constitucional va tombar ahir definitivament els punts essencials de la normativa catalana aprovada el 2012 per regular aquest sector. A la pràctica, la resolució no canvia cap dels deures ni obligacions dels comerciants catalans, que des d’aquell mateix any han patit intermitents aplicacions i suspensions de les normes que delimiten quins dies i quines hores poden aixecar la persiana en una altra pugna constant de competències entre Estat i Generalitat. Aquesta última sentència no altera la vida dels comerciants perquè la normativa suspesa no està vigent.

El conflicte competencial comença el 2012, quan el govern de Mariano Rajoy va aprovar una “llei marc” que establia un llindar mí- nim sota el qual les comunitats no podien legislar. La Generalitat ho va interpretar com una invasió de competències i va aprovar el decret llei que ahir anul·lava el TC per mantenir els pilars que sostenien el model català des del 2004. Després que el govern del Partit Popular hi presentés un recurs d’inconstitucionalitat, el TC va suspendre el decret llei i la Generalitat va respondre amb una segona normativa el 2014, que sí que és vigent però que tampoc és efectiva, perquè també està suspesa pel TC i també per un recurs del govern del Partit Popular.

Una prèvia per a la nova llei

Mentre s’allarga aquest estira-i-arronsa, els comerciants queden emparats per una normativa espanyola que liberalitza totalment el sector, desdibuixa el període de rebaixes i permet als establiments obrir gairebé tots els dies de l’any i en un ampli ventall d’hores al dia. Així doncs, aquesta última sentència es converteix en un avís. El TC ja deixa clar quin serà el seu posicionament en el litigi que encara ha de resoldre sobre el segon decret del 2014. I a més, arriba just abans que el Govern de la Generalitat aprovi una nova normativa.

El setembre passat, el conseller d’ Empresa i Ocupació, Jordi Baiget, ja avançava que el Govern estava preparant un altre projecte de llei per establir un nou marc legal comercial que ampliés els horaris d’obertura de 72 a 75 hores a la setmana i que convertia el període de rebaixes en una “recomanació” en comptes d’una imposició. Tot i això, la normativa espanyola, per exemple, no preveu la possibilitat de limitar l’obertura a menys de 90 hores a la setmana i també és més permissiva per als comerços que tenen total llibertat d’obertura (poden tenir fins a 300 metres quadrats, mentre que la catalana ho limita als 150). Amb una sentència que a la pràctica només és un tràmit, el TC recorda a la Generalitat que no té capacitat per restringir els seus propis horaris comercials.e. 

Un dels motius de la inconstitucionalitat, diu l'alt tribunal, és "l' extralimitació competencial de la norma amb la consegüent vulneració de les competències estatals". L'altre és l'argumentari que la Generalitat va fer servir per aprovar la seva normativa a través d'un decret llei després de l'Estat, en considerar que el reial decret espanyol envaïa les seves competències. En aquest cas, la Generalitat va argumentar l'ús d'aquesta via per "donar resposta immediata a la necessitat de clarificar la normativa aplicable a Catalunya, a l’espera de resoldre els conflictes competencials amb l’estat espanyol". Però el TC considera en aquest cas que "aquesta motivació resulta inadmissible perquè "especula" i es mostra com una modificació de marc normatiu estatal del qual es dedueix la necessitat que la comunitat autònoma ocupi un determinat espai normatiu per tal d'excloure la norma estatal". A ulls del TC, no queda justificada la necessitat d'adoptar aquesta mesura. 

Més continguts de