Economia 16/07/2020

El TJUE força els bancs a retornar les despeses hipotecàries carregades abusivament als clients

El consumidor les pot pagar parcialment si la llei nacional així ho preveu

i
Júlia Manresa Nogueras
3 min
Els experts recomanen no signar la primera oferta que pugui fer un banc a un client per solucionar el cas.

Brussel·lesLa justícia europea continua obrint el camí perquè els consumidors puguin recuperar els diners que els bancs els han cobrat a través de clàusules abusives i poc transparents a través dels tribunals. Algunes d'aquestes clàusules, sovint lligades a les famoses clàusules terra, eren aquelles que carregaven els costos de formalització de la hipoteca (impostos, gestoria i notaria) al client. Aquest dijous, però, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha sentenciat que quan aquestes clàusules són declarades abusives, els bancs han de retornar tots els diners carregats al client i no només una part com havia sentenciat el Tribunal Suprem, tret que la llei ho reguli d'altra manera.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El 2015 el Tribunal Suprem va declarar nul·les les clàusules de despesa i va dir que s'havien de restituir les quantitats de manera "moderada". D'aquesta manera es va obrir la porta a repartir els costos de gestoria i notaria entre client i banc, però, ara, el TJUE considera que la legislació europea "s'oposa al fet que, en cas de nul·litat d'una clàusula abusiva que imposa al consumidor el pagament de la totalitat de les despeses de constitució i cancel·lació de la hipoteca, el jutge negui al consumidor la devolució de les quantitats abonades en virtut d'aquesta clàusula". Dit de manera planera: el Suprem no pot oposar-se al fet que el banc retorni tots els diners carregats de manera abusiva al consumidor.

Ara bé, el client sí que pot acabar assumint part dels costos si així ho regula la llei nacional, en aquest cas l'espanyola. Cal recordar que Espanya va trigar tres anys a reformar la llei hipotecària, cosa que li va costar amenaces de multa per part de la mateixa justícia europea. Quan finalment es va actualitzar aquesta normativa (l'estiu passat) d'acord amb els estàndards europeus, es va establir que la majoria d'aquestes despeses passaven a ser assumides directament pels bancs (l'impost per actes jurídics documentats, despeses de notaria, registre i gestoria). Abans d'aquesta renovació de la llei, però, no quedava clar el repartiment d'aquests costos.

Les clàusules d'obertura i la caducitat per reclamar

D'altra banda, una altra de les qüestions a les quals fa referència la sentència és a les clàusules que imposen una comissió d'obertura, és a dir, una despesa només per començar la contractació de la hipoteca. En aquest cas, el TJUE considera que també poden ser analitzades per la justícia i declarades, per tant, abusives. Els bancs, en canvi, argumentaven que aquesta és una clàusula transparent, cosa que la justícia europea descarta de ple perquè creu que cap clàusula ho és per naturalesa, sinó que cal examinar-les per decidir-ho.

La sentència també posa en dubte que hi hagi un període de caducitat al temps que un client té per reclamar després d'haver firmat la hipoteca. Segons el tribunal, un termini de cinc anys (com fixava la jurisprudència espanyola) "pot dificultar excessivament l'exercici del drets del consumidor". A més, en cas d'arribar als tribunals per haver reclamat sobre totes aquestes clàusules, el TJUE rebutja que es carregui als clients part dels costos del procés judicial, perquè podrien dissuadir-los de voler exercir el seu dret de reclamació.

Segons les associacions de consumidors hi ha uns vuit milions de persones afectades a Espanya per aquestes clàusules, que carreguen les despeses de formalització de les hipoteques als usuaris i que habitualment anaven lligades a les clàusules terra. La clàusula inclou tant els costos de notaria i registre com les despeses en assessors legals abans i durant el procés. A més, també inclou l'anomenat impost d'actes jurídics documentats, que grava les escriptures, actes i testimonis notarials, i altres procediments documentals i administratius. Aquest impost varia en funció de cada comunitat autònoma. Per exemple a Catalunya i Andalusia el tipus és de l'1,5% (el més elevat) mentre que a Madrid és del 0,75%.

stats