Cop del TJUE a la banca: les clàusules que inclouen les hipoteques no poden impedir al client recórrer als tribunals

El jutge creu també que les clàusules terra renegociades poden ser declarades abusives

Els contractes hipotecaris no poden impedir que el consumidor recorri les condicions de la hipoteca davant la justícia. Així ho ha sentenciat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) en una sentència en què deixa clar que el client (és a dir la persona que signa la hipoteca) està d'entrada en una situació d'inferioritat i, per tant, ha de tenir garantit el dret a recórrer als tribunals, encara que signi per escrit que hi renuncia. 

Aquesta mena de renúncies es van signar habitualment en els contractes hipotecaris de renovació que van començar a firmar-se a partir del 2013, després que el Suprem declarés abusives les clàusules terra de les hipoteques. Eren acords hipotecaris pels quals s'intentava reduir o eliminar aquestes clàusules terra a canvi que els clients no acudissin a la via judicial per recuperar els diners pagats de més a la banca, perquè la justícia europea va tombar definitivament les clàusules terra forçant la banca a retornar els diners reclamats.

La sentència del TJUE d'aquest dijous té molts matisos, perquè com sempre deixa en mans de cada jutge declarar o no abusives les clàusules renegociades sempre en funció de la informació i coneixement del consumidor, però obre la porta a fer-ho perquè accepta que el client pugui anar als tribunals encara que signés per escrit que hi renunciava. 

"El dret a una protecció efectiva del consumidor comprèn la facultat de renunciar a fer valer els seus drets", diu el TJUE. Al mateix temps, però, creu que "per definició el consumidor no pot comprendre les conseqüències de la seva adhesió a una clàusula d'aquesta naturalesa en referència a les controvèrsies que puguin generar en el futur" i, per això, defensa que aquesta mena de clàusules no són vinculants. 

El cas que ha donat lloc a aquesta sentència va originar-se fa una dècada. Una promotora immobiliària va firmar el 2011 un préstec amb el banc Ibercaja per construir un immoble amb dues clàusules que establien un límit d'interès mínim (del 3,25%) i un de màxim (9,75%). Més endavant, la mateixa promotora i una consumidora van signar el que s'anomena un contracte de subrogació d'hipoteca. Es tracta d'una renovació d'un contracte hipotecari que implica millorar les condicions de la hipoteca, ja sigui canviant de banc o de deutor (titular). 

Europa tomba les clàusules terra

En aquest nou contracte s'establia una clàusula terra encara més baixa, fins al 2,35% d'interès, i, a més, les dues parts es comprometien a no recórrer les clàusules del contracte o emprendre accions legals. Però, finalment, la clienta va voler que la clàusula terra del primer contracte (és a dir, la que establia que no podia pagar un interès més baix que un 3,25%) fos declarada nul·la i, per tant, que fins l'any en què va signar el contracte de subrogació, Ibercaja li retornés els diners d'aquells interessos. 

El jutge de Teruel a qui va arribar el cas va optar per preguntar-ho al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, perquè té dubtes sobre el fet que es pugui renegociar un contracte amb clàusules terra i, a més, que aquest segon comprometi les dues parts a no emprendre accions legals. Per això, va preguntar al TJUE si, en cas que la clàusula del primer contracte es declari abusiva, això implica que s'anul·len també en conseqüència els següents acords. També preguntava si la clàusula que implica renunciar a emprendre accions judicials pot considerar-se abusiva o no tenint en compte que limita el dret dels consumidors.