El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya haurà de decidir sobre la legalitat de l’impost català a la producció d’energia termonuclear. Tant Endesa com Iberdrola, que comparteixen la propietat dels tres reactors que produeixen energia nuclear a Ascó i Vandellòs, han presentat un recurs contenciós administratiu contra el decret de l’agost d’aquest any que regula l’impost. Les dues elèctriques al·leguen que aquesta taxa podria ser inconstitucional i hi podria haver una doble imposició, ja que ja hi ha un impost estatal similar, i a més creuen que fins i tot podria anar contra la normativa de la Unió Europea (UE). La secció segona de la sala contenciosa administrativa del TSJC ha admès a tràmit el recurs.
Aquest impost és un dels que va aprovar el govern d’Artur Mas en el moment àlgid de la crisi per intentar augmentar la recaptació tributària, però ha estat envoltat de polèmica des del primer moment. Ja abans que s’aprovés, el Consell de Garanties Estatutàries va informar-ne en contra, ja que considerava que podia haver-hi una doble imposició perquè també hi ha un impost estatal. En aquell moment el departament d’Economia va modificar la taxa, que va passar a gravar el combustible consumit en lloc dels kilowatts generats. Però el govern central va presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que en va suspendre l’aplicació, cosa que va provocar que l’any 2014 no es pogués recaptar res per aquest impost.
Però el 4 d’agost el Govern va aprovar el decret 178/2015 de reglament de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, l’emissió de gasos i partícules de la indústria i sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, que substituïa l’anterior normativa impugnada. És contra aquest decret que han presentat recurs les dues elèctriques.
57 milions de benefici
Els tres reactors que hi ha a Catalunya (Vandellòs II, Ascó I i Ascó II) els gestiona una agrupació d’interès econòmic, ANAV, participada en un 85,4% per Endesa i un 14,6% per Iberdrola. ANAV va obtenir el 2014 un benefici rècord de 57 milions d’euros, un 93% més que l’any anterior. Ara les centrals volen invertir fins a 600 milions per allargar la vida útil de les centrals fins a 60 anys.
