ECONOMIA

Tensió, egos i canvi generacional al Cercle d’Economia

Els aires renovadors i les formes del nou president topen amb un fòrum que intenta adaptar-se als nous temps

El Cercle d’Economia està immers en una crisi que ha esclatat aquesta setmana però que, en realitat, s’ha anat coent lentament els últims anys. La sorpresa ha saltat quan persones de pes al Cercle van retreure a l’actual president, Javier Faus, tant algunes de les decisions que estava prenent com la manera de gestionar la institució, tradicionalment presidida per la diplomàcia. L’aflorament d’aquesta crisi és inèdit i segurament s’explica per un xoc generacional.

Fins i tot els antics dirigents del Cercle admeten que fa anys que pateix un lent declivi. “És una entitat que potser ja no és dels nostres temps”, reconeix un destacat membre de la institució, nascuda fa més de 60 anys i que agrupa empresaris, directius i intel·lectuals. “Aquest món se n’ha anat. Era un temps en què els diners no ho eren tot”, lamenta aquesta veu. En la mateixa línia, d’altres apunten que la crisi del Cercle s’explica pels canvis dels últims temps en la burgesia catalana, que veuen desdibuixada i sense projecte i que ja va rebre una sonora derrota l’any passat a la Cambra de Barcelona.

“És evident que al Cercle ja no se l’escolta com abans”, opina un soci veterà, que encara recorda la modernitat que traspuaven les trobades del Cercle en el franquisme. “En sortíem com si haguéssim estat a París”, diu. Això ha quedat molt enrere, i l’estructura s’ha anat anquilosant. Els seus líders cada cop eren més grans. Dels set presidents abans de Javier Faus, sis havien nascut als anys 40, i tan sols un (Josep Piqué) era dels anys 50. És a dir, que els anys passaven però els presidents sempre eren de la mateixa generació.

La renovació pendent

Algunes veus volien renovació, però no tenien ressò. Això potser ho explica el fet que el Cercle no ha celebrat mai eleccions sinó que els presidents s’escullen per cooptació: al futur president l’elegien els seus predecessors. L’únic cop que van estar a punt d’haver-hi eleccions va ser el 2013, quan l’hoteler Pau Guardans va plantejar batre’s electoralment amb Antón Costas. Finalment, Guardans va desistir i, cinc anys després, va acabar presidint Barcelona Global, una institució més nova que des del Cercle sovint veuen com a competidora.

Durant molts anys, figures del Cercle van intentar que Marc Puig, president del grup perfumer i nascut als 60, fos qui pilotés el canvi generacional, però ell sempre ho va declinar argumentant que estava centrat en la seva empresa. Finalment, quan la renovació ja era inajornable, l’últim president, Juan José Brugera, va ungir Javier Faus com a successor.

Un relleu que alguns lamenten, perquè Faus ha posat el Cercle de cap per avall. La seva voluntat, així explicitada, era trencar amb el passat (per això va renovar tres quartes parts de la junta, un canvi sense precedents) i crear un think tank de nivell internacional. “S’havien de fer molts canvis”, diuen fonts properes al president actual, que -afegeixen- va estudiar el funcionament de think tanks com el nord-americà Brookings o l’europeu Bruegel per replicar-los. “Abans d’entrar a la presidència ja em va explicar que volia convertir el Cercle en un lobi, però no és gens fàcil”, apunta un veterà directiu. “Fer del Cercle una cosa disruptiva no és senzill: quan s’acaben els actes tothom se’n va a casa”.

Una de les primeres decisions de Faus va ser suprimir la tradicional trobada anual que se celebra a Sitges: la va traslladar a Barcelona. És en aquestes jornades quan el Cercle assoleix el seu zenit de protagonisme. Hi conviden a parlar grans intel·lectuals internacionals, així com ministres i presidents de la Generalitat i del govern espanyol. Malgrat tot, no són poques les persones que consideren que cada cop semblava més una trobada d’amics. S’escoltava més que no pas es debatia. L’any passat, per exemple, Pedro Sánchez va anar-hi i no li van preguntar en cap moment per res relacionat amb Catalunya. La sensació és que es preferia no incomodar encara que fos a costa de no influir. Això sí, els membres de la junta tenien l’oportunitat d’accedir als ponents i parlar-hi en privat. Però en públic, poca cosa.

Trencament amb el passat

Una altra decisió de Faus va ser distanciar-se de la Fundació Cercle d’Economia, que agrupa tots els expresidents. Fonts de la fundació expliquen que aquesta fundació no ha participat mai en la presa de decisions del Cercle. “La Fundació és la propietària del local on hi ha el Cercle i dona un premi d’ensenyament; això és tot”, afirmen. Però, segons algunes fonts, Faus considerava que els seus predecessors volien utilitzar la Fundació per tutelar-lo i impedir que res canviés massa. D’aquesta fricció ha esclatat la crisi d’aquesta setmana, que es va saldar el dimecres amb un comunicat en què el Cercle i la Fundació acceptaven treballar “conjuntament”, poc després que la junta ratifiqués Faus “per unanimitat”.

Però les crisis també peten per les petites misèries. Al maig, els líders del Cercle es van reunir telemàticament amb el rei Felip VI per parlar del covid-19. El Cercle no en va fer cap comunicat i, en canvi, l’empresa de Faus, Meridia, va penjar un missatge a LinkedIn que deia que “el fundador i president de Meridia Capital, juntament amb dos prominents empresaris, ha participat en una trobada amb Sa Majestat el Rei”. Els dos “prominents empresaris” eren ni més ni menys que Marc Puig, president de Puig, i Jordi Gual, president de CaixaBank. Posteriorment, Meridia va haver de retocar el missatge per afegir-hi que, si Faus havia participat en la reunió, era perquè presideix el Cercle, i que els seus acompanyants n’eren els vicepresidents. Aquest capítol va fer encendre les alarmes en alguns àmbits del Cercle, que consideren que Faus mira més per si mateix que per la institució.

Xoc personal

“Jo crec que més que un xoc entre l’antic i el nou el que està havent-hi és un xoc en les maneres de fer”, apunten des de dins. “Crec que és un problema personal, del tipus «tu estàs parlant malament de mi i del passat». I se’ls en ha anat de les mans”, remata una altra veu. Alguns predecessors culpen Faus d’entrar i “destrossar-ho tot”. “Té l’organització desfeta. L’ha gestionat com si fos el seu fons d’inversió i ha trencat una estructura de molts anys feta basant-se en molts intangibles, perquè la feina del Cercle és enormement artesana”, afegeix una altra veu. El seu entorn no nega que ha trepitjat molt l’accelerador. “La seva manera de gestionar és donar més gas, no sap gestionar a ritme lent. I això és molt exigent i estressant. Hi ha gent que ho aguanta millor i d’altres que pitjor”, expliquen abans de concedir: “Segurament el Cercle no necessita aquest ritme”.

De moment, les dues parts s’han donat una treva. El temps dirà si és definitiva.