ENTREVISTA

Teresa Jordà: «No pot ser que se’ns relacioni amb el cava ‘low cost’»

Entrevista a la consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació

Teresa Jordà: «No pot ser que se’ns relacioni amb el cava ‘low cost’» / MANOLO GARCÍA

Teresa Jordà (Ripoll, 1972) fa gairebé un any i mig que està al capdavant del departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. La seva conselleria ha viscut un estiu complicat, provocat, en part, per la vaga dels viticultors per denunciar el preu del raïm que els paguen les grans cavistes (la primera aturada en 15 anys), les mobilitzacions del sector de l’avellana, els assalts a granges i els atacs d’óssos al bestiar.

Feia anys que el sector del cava alertava del que ha passat aquest estiu. ¿Com s’explica que s’hagi deixat enquistar el problema i qui n’és el responsable?

El cava arrossega un mal endèmic des de fa anys al qual tots plegats no hem estat capaços de trobar solució. En la cimera que vam fer a mitjans d’agost, viticultors, productors i administració vam reconèixer possibles errors o poca valentia a l’hora de fer canvis importants. Ara, però, és imprescindible passar per una transició que ens porti a la revalorització del producte. Per fer-ho, tenim dipositada la confiança en el pla estratègic que està elaborant el Consell Regulador del Cava, on s’especificaran les diferents zones geogràfiques on es fa el producte. Com a administració, estem empenyent perquè aquest pla es calendaritzi d’una vegada per totes. Alhora, també estem pendents de la resposta del ministeri a la carta que li vam enviar per demanar-li que actuï, ja que l’Estat és qui té les competències. Si a finals de mes no ha contestat, trucarem al ministre i insistirem a demanar-li una visita formal.

Al novembre tindrà una nova reunió amb el sector. Què proposaran?

Posarem la situació de tot plegat sobre la taula: ja s’haurà acabat la verema, hi haurà hagut reunió del Consell Regulador del Cava i espero que tinguem notícies del ministeri. També s’analitzaran les línies d’ajut que reben les empreses.

¿Això vol dir que augmentaran els ajuts al sector?

Totes les eines que puguem aportar les aportarem. Com a administració no estem autoritzats a marcar cap tipus de preu, però sí que hem d’explorar, per responsabilitat social, totes les vies que calgui, perquè volem que es guanyi la vida tota la cadena que viu del cava.

Què n’opina que es puguin comprar ampolles de cava per menys de tres euros?

No entraré en el debat de quin preu s’ha de marcar a l’ampolla de cava. ¿Hi ha d’haver cava de diferents nivells? Segurament sí, però el que no pot ser és que se’ns relacioni amb el cava low cost,que té un recorregut ínfim i curt. La solució, insistim, passa per revaloritzar-lo.

El sector apunta a Freixenet, Jaume Serra i Codorníu com a responsables de la desvalorització del cava. Què en pensa?

En la responsabilitat social d’una comarca vitivinícola, com el Penedès, hi juguen un paper clau les empreses que tenen notorietat i arrelament al territori. Quan aquestes companyies passen a ser dirigides per altres [l’any passat, Henkell va comprar part de Freixenet i el fons d’inversió Carlyle part de Codorníu] hi ha coses que canvien. Això, unit a la decisió d’encarar-se a fer un cava low cost, tampoc ajuda. Tothom vol guanyar-se la vida però el secret és que ens la guanyem tots i, per tant, no comparteixo que es paguin aquests preus. Vull entendre que a aquestes companyies no els agrada marcar un preu tan baix per al raïm... però llavors que es plantegin què passa.

En quin punt espera que estigui el sector la pròxima verema?

M’agradaria que el pagès cobrés un preu just i digne pel seu raïm, que la DO Cava ja estigués encaminada en el procés de desenvolupament del seu pla estratègic i que no ens trobéssim que pots comprar cava per dos euros al supermercat. Un vi escumós de dos euros no sedueix ningú.

Corpinnat i Clàssic Penedès han anunciat la intenció de crear una denominació d’origen de vi escumós. És factible?

Ni Corpinnat ni Clàssic Penedès se m’han adreçat per explicar-me les seves intencions, només ho he llegit als mitjans de comunicació. Fins que no ho facin, ho considero una anècdota.

El que sí que és una realitat és la sortida de Corpinnat de la DO Cava, una sortida que anteriorment ja havien protagonitzat els cellers de Clàssic Penedès. Com valora aquestes escissions?

No entraré a valorar si ho han fet en el moment que tocava o si ha sigut de forma més o menys afortunada. Vull entendre, però, que defensen un producte de qualitat i que si ho fan és per desmarcar-se de l’onada que va cap a una altra direcció. Com a concepte ho entenc perfectament, com a estratègia és un altre tema... Però ho entenc.

Un altre sector que viu la mateixa situació que els viticultors són els pagesos de l’avellana. Per on passa aquí la solució?

Més enllà dels ajuts directes que hem donat, als quals s’han acollit 200 productors, el que hem de fer, també, és revaloritzar el producte. Per fer-ho, hi ha un pla estratègic impulsat per l’antiga consellera que hem de ser capaços de tirar endavant i que preveu, entre altres aspectes, la creació d’una oficina tècnica. A més, el mes que ve ens reunim amb el sector.

Per tant, els ajuts d’aquest any són puntuals...

La filosofia no poden ser els ajuts directes. Quan hi han de ser, fruit d’una conjuntura molt determinada com la d’aquest any, hi seran. Però no és la manera.

Els últims mesos diversos grups d’activistes animalistes han assaltat tres granges i un escorxador. Què estan fent per frenar-los?

Mai s’havien produït aquest tipus d’assalts a granges. És un tipus d’assalt fet per gent molt jove, que no responen a cap organització, que fan les crides via WhatsApp i que no creuen en la classe política. Per tant, tenim al davant un repte. D’entrada, hem fet un protocol d’actuació conjuntament amb Interior i en què hi ha els Mossos d’Esquadra, els veterinaris del departament i els Agents Rurals. A banda de la part judicial, que penja d’Interior, el nostre departament està treballant en la introducció d’un article a la llei d’orientació agrària amb què es penalitzi aquest tipus de delictes, perquè posen en risc la salut pública i el benestar animal. I tot això en un moment delicat perquè tenim l’amenaça de la pesta porcina africana.

Van convidar diversos grups animalistes a asseure’s a negociar. ¿S’ha fet algun pas en aquest sentit?

Com a departament sempre defensem el ramader, però per poder abordar aquest problema necessites que algú s’assegui a la taula i que hi hagi sensatesa. Hem començat a explorar grups animalistes, que tenen les seves reivindicacions però que també saben que hi ha maneres i maneres de dur-les a terme. Encara no ens hem assegut a parlar, però sí que hem començat a tenir converses per fer-ho. Amb el col·lectiu que ha comès els assalts, però, no hi hem tingut cap tipus de comunicació perquè tampoc s’identifiquen amb cap grup concret.

Aquesta setmana hi ha hagut al Pirineu un nou atac d’un ós a un poltre. El Consell General d’Aran demana l’expulsió d’aquests animals. Quina és la postura del seu departament?

S’ha de tenir un debat de país i veure si és compatible tenir ramaderia extensiva i óssos o qualsevol altre espècie salvatge al Pirineu. No podem posposar més aquest debat.