Publicitat
Publicitat

GUARDONS

Thaler, o quan l’ésser humà no és sempre econòmicament racional

L’economia del comportament és reconeguda amb el premi Nobel

T’arriba l’extracte de la targeta de crèdit. Tens diners de sobres per saldar-lo. Aquesta seria la conducta assenyada, ja que el tipus d’interès del saldo de la targeta de crèdit sobrepassa de llarg el que et reporta el teu compte d’estalvis. En canvi prens la decisió de pagar només la quantitat de l’extracte que et permeti el saldo del teu compte corrent. Això, que per a la majoria d’economistes constituiria una decisió absurda, a Richard Thaler li quadrava a la perfecció. Thaler, que va obtenir el premi Nobel d’economia el 9 d’octubre pels seus treballs sobre l’economia del comportament, ha ajudat a demostrar fins a quin punt el raonament humà s’aparta del raonament racional de l’ homo economicus.

La majoria d’economistes reconeixen que la gent normal peca de falta d’omnisciència i perfecta racionalitat a l’hora de prendre les decisions. Però el modelatge econòmic exigeix simplificació i els economistes pressuposen generalment que les teories que entenen que la gent està ben informada i és racional aporten la millor descripció disponible de l’activitat econòmica. Però els acadèmics han recopilat una llarguíssima llista de maneres en les quals els humans es neguen sistemàticament a comportar-se segons prediuen els models. Economistes com Herbert Simon (Nobel del 1978), Daniel Kahneman (2002) i Robert Shiller (2013) són reconeguts per les seves contribucions en aquest temes. Però potser és Thaler, més que qualsevol altre acadèmic, qui ha elevat l’economia conductual a un nivell prominent.

Richard Thaler, nascut a Nova Jersey el 1945, va dedicar la major part de la seva primera carrera professional a la Universitat de Cornell abans de passar a la Universitat de Chicago el 1995. Estranyament en un economista, se’l coneix per la claredat en l’exposició d’idees i la qualitat dels seus escrits. El seu llibre Nudge, escrit conjuntament amb Cass Sunstein, és una obra d’una extraordinària influència i també un best-seller.

Nudge es nodreix dels anys de treball que Thaler va dedicar a identificar curiositats en el comportament humà. Quan es va proposar explorar per què la gent acusa molt més les pèrdues que els guanys, va ajudar a descobrir l’efecte dotació: la tendència a valorar molt més una cosa pel simple fet que tu n’ets el propietari. Feia aquest experiment: repartia aleatòriament tasses grans de cafè a la meitat d’un grup de voluntaris. A continuació convidava la meitat que tenia tassa a vendre-la als components de l’altra meitat, els sensetassa. La teoria ens diria que tant els que tenien tassa com els que no atribuirien a les tasses el mateix valor de mitjana i, per tant, que la meitat de les tasses haurien d’haver canviat de mans. Però els que tenien tassa l’acabaven valorant molt més que els que no en tenien. Les ofertes de compra eren massa baixes i per tant al final es realitzaven molt poques transaccions. Aquest descobriment donava a entendre la importància del context a l’hora de prendre una decisió econòmica. Això, a la vegada, implicava que la manera com s’emmarquen les decisions, per part de les empreses o els governs, pot influir en la manera com la gent hi respon.

La importància del context també sobrevolava els estudis de Thaler sobre la “comptabilitat mental”. A l’hora de pensar sobre els diners, les persones tendim a compartimentar, i posem en un mateix sac certs tipus de despeses o d’ingressos. Quan cauen els preus de la benzina, per exemple, a vegades hi ha conductors que passen a la benzina premium (en comptes d’aprofitar l’estalvi i dirigir-lo cap a una altra partida).

Richard Thaler, juntament amb Hersh Shefrin, va entendre que les opcions o tries són lluites entre dues forces cognitives: una part del cervell “realitzadora” se centra en les recompenses a curt termini, i una altra part “planificadora” s’enfoca cap al llarg termini. La força de voluntat pot ajudar a reprimir les urgències de la part realitzadora. La lluita interna és constant, i per això les preferències individuals no són constants en el temps. També significa que oferir a la gent una “arquitectura de la tria” que afavoreixi la part planificadora per sobre de la realitzadora pot causar efectes sobre el comportament. Aquesta visió es va convertir en la base del nudging o les petites empentes.

L’honestedat

Thaler, Kahneman i Knetsch també van fer estudis per entendre el rol de l’honestedat ( fairness ) a l’hora de jutjar els resultats econòmics. Van dur a terme uns experiments en què es demanava a un estudiant que es repartís 20 dòlars amb una altra persona. Només en rares ocasions l’estudiant es reservava la part més gran. Aquests descobriments poden semblar superficials. De fet, l’aportació més gran de l’economia del comportament pot haver sigut apartar d’una petita empenta aquest camp dels intents d’extrapolar grandioses teories econòmiques a partir de regles bàsiques del comportament individual. Avui és més probable que els economistes ambiciosos s’immergeixen en el treball empíric centrat en qüestions de polítiques concretes.

Etiquetes

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT