Tres empreses negocien instal·lar-se al pol químic de Tarragona

BarcelonaTres empreses estan negociant instal·lar-se al polígon químic de Tarragona, amb inversions “importants”, segons va revelar ahir el president del clúster ChemMed, Jesús Loma-Ossorio, que és també director general de Bayer MaterialScience i de l’Associació d’Empreses Químiques de Tarragona (AEQT). El clúster ChemMed el van constituir fa una mica més d’un any les 33 empreses del sector químic de Tarragona amb les institucions -ajuntaments de la zona, Generalitat i Diputació-, cambres de comerç, el port i la universitat. Entre altres funcions, intenta atreure noves inversions al polígon petroquímic.

Durant la seva participació en una jornada a l’escola de negocis Iese, Loma-Ossorio no va avançar el nom de les companyies que volen instal·lar-se al polígon perquè hi ha acords de confidencialitat, però va destacar que des que es va constituir el clúster ja s’han comptabilitzat algunes noves implantacions gràcies a les bones condicions que s’hi ofereixen. Segons el president del clúster, les companyies ja existents ofereixen a les noves empreses terrenys lliures en les seves parcel·les, amb la qual cosa els nous inversors només s’han de fer càrrec de la implantació industrial, però no han de pagar altres serveis. “Això vol dir rebaixar la inversió a la meitat en molts casos, cosa que suposa augmentar en molt el retorn del capital”, indica Loma Ossorio.

L’exemple més clar és la fàbrica de la finesa Kemira, inaugurada fa una setmana i que va suposar una inversió d’uns 30 milions d’euros. Kemira era abans al port de Tarragona i s’havia plantejat marxar d’Espanya, però finalment va decidir traslladar-se als terrenys que Bayer té a la Canonja.

La companyia, en el nou emplaçament, ja compta amb tots els serveis i, a més, estalvia molts costos. Per fer-se una idea, té accés per canonada a la primera matèria, en concret àcid clorhídric, que li subministra la mateixa Bayer. Abans s’havia de transportar en camió i suposava 3.000 viatges anuals, amb el corresponent cost de transport i emissions de CO. Amb la nova implantació, Kemira estalvia costos i, a més, ha augmentat un 30% la seva capacitat de producció. Kemira fabrica coagulants d’alumini i ferro que s’utilitzen per al tractament de l’aigua potable i per al tractament d’aigües residuals, així com alguns productes químics que es fan servir a la indústria del paper.

Jari Rosendal, president i director general de la companyia, va destacar ahir que la nova ubicació suposa un avantatge competitiu en el negoci del tractament d’aigua perquè té una alta fiabilitat de subministrament, rapidesa en el lliurament i flexibilitat logística.

No és l’únic cas. La suïssa Clariant va optar fa dos anys per invertir en els seus terrenys del polígon de Tarragona, primer amb una nova planta de polímers per a la indústria cosmètica i petroliera, que va suposar una inversió de 16 milions. L’any passat va decidir ubicar-hi una nova planta amb un mínim de cinc reactors per a noves especialitats químiques. Entre els factors que va argumentar per decidir-se hi ha també l’oferta del clúster, com el serveis compartits amb altres empreses: l’emissari conjunt d’aigües residuals, el rack de canonades o el personal format a la Universitat Rovira i Virgili en són tres exemples.

Les carències

Però, tot i que el clúster ha reactivat el sector i algunes empreses, com BASF i Repsol, han anunciat noves inversions a la zona, el cert és que Tarragona encara té algunes debilitats respecte a altres llocs d’Europa.

La més important són les infraestructures, especialment ferroviàries, llargament denunciades pel conseller delegat de BASF al sud d’Europa, Erwin Rauhe. El president del clúster, Jesús Loma-Ossorio, també ho va destacar ahir. “No tenir ample de via europeu és un inconvenient”, va afirmar. Segons Loma-Ossorio, la falta d’ample europeu resta molta competitivitat perquè encareix molt el transport i la logística.

Altres inconvenients que dificulten les implantacions industrials són l’alt preu de l’energia i la impossibilitat d’accés a les xarxes elèctriques tancades. Aquest aspecte és “un gran desavantatge competitiu”, va dir, perquè a Europa sí que es pot.

La falta d’accés a les xarxes tancades suposa que una empresa que s’instal·la dins dels terrenys d’una altra empresa no pot accedir a la xarxa elèctrica ja existent, sinó que ha de contractar una nova connexió de servei des de la subestació de distribució més pròxima, cosa que suposa un cost afegit important.