Barcelona“Decretem l’estat d’alarma a tot el país a partir del 14 de març”. Avui fa tres mesos i un dia que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, compareixia per fer aquest fatídic anunci. Tres mesos de calvari per a petits empresaris i autònoms, que han hagut de fer primer un curs accelerat de supervivència empresarial i després un altre per entendre el desgavell d’ordres que havien de complir per tornar a la ‘nova normalitat’. L’ARA ha tornat a parlar amb quatre empresaris que els primers dies de l’estat d’alarma explicaven com estaven encarant aquesta crisi sense precedents. Alguns se n’estan sortint i actualment sobreviuen; d’altres encara estan esperant a obrir els negocis, i els que n’han sortit més malparats ja han decidit que quan acabi l’estiu abaixaran la persiana. Són les veus de la crisi econòmica del coronavirus
Meritxell Cot, gestiona una casa rural
Meritxell Cot, “Tanco, he de buscar un lloc per viure i treballar”
Només tres setmanes després de l’inici del confinament, Meritxell Cot (nom fictici), que gestiona i viu en una casa rural a l’Empordà des de fa quatre anys, assegurava que no sabia com pagaria el lloguer d’abril, de 2.300 euros. Va parlar amb la propietat per arribar a un acord, però no va voler abaixar el preu ni tampoc establir cap mena de moratòria. “Ho deixarem després de l’estiu. Hauré de buscar un lloc per viure i treballar”, explica Cot.
Li han concedit un crèdit ICO de 10.000 euros amb els quals pagarà els lloguers d’aquests tres mesos que ha tingut la casa rural tancada. “No vull estar patint perquè no puc pagar”. El negoci torna a obrir les portes el 22 de juny i ja té els primers clients per a l’endemà. Encara no té clar si tancarà a finals d’agost o al setembre, en funció de les reserves. Durant aquests mesos ha cobrat l’atur d’autònoms, que són 661 euros, i els 200 euros d’ajut puntual de la Generalitat. “Era el meu projecte de vida, a la casa visc amb la meva família, però en el moment en què prens la decisió i surts de la incertesa ja et quedes tranquil·la”, confessa.
Buscarà un lloc per viure també a l’Empordà perquè els seus fills puguin anar a la mateixa escola. L’única part bona de la desescalada és que a la seva parella, que també és autònom, se li va començar a reactivar la feina a partir de la fase 1.
La casa rural ja té complets alguns dies d’agost i assegura que a diferència d’altres anys les reserves són més llargues i molt familiars. “Estic preocupada per si amb aquest context trobaré feina, però alhora animada. He treballat de tot, agafaré el que surti”.
Edgar Picazo, frigorista autònom
Edgar Picazo, “Em van denegar l’atur però ningú em contractava”
La setmana abans que el govern de Sánchez decretés l’estat d’alarma, Edgar Picazo, que és frigorista i autònom, acabava de tancar un acord amb una gran cadena de botigues d’informàtica i electrònica per instal·lar-hi 400 aparells d’aire condicionat. El seu temor durant els més de dos mesos que ha estat confinat a casa seva era que aquest contracte es cancel·lés. Fa tres setmanes que ha tornat a la feina i, de moment, l’únic que li ha dit la cadena és que sí que tirarà endavant l’acord, però no li vol concretar la data. “És viure constantment en una situació d’incertesa, la veritat és que és angoixant”, lamenta.
“Han sigut uns mesos molt durs en què hem hagut de tirar d’estalvis”, explica Picazo, que viu a Girona amb la seva parella i té una filla. Li van denegar la prestació d’atur perquè li van dir que la seva activitat no estava prohibida. “Ningú em contractava. El client no volia que anés a casa seva a instal·lar un aparell d’aire condicionat en ple confinament”, lamenta.
Està satisfet amb l’arrencada dels primers dies a la feina. “El petit client és el que està salvant la desescalada del negoci”, assegura. La gent -afegeix- està renunciant a les vacances a canvi de posar aire condicionat o piscina a casa. Té clar que ell aquest any tampoc farà vacances, perquè ha d’aprofitar totes les feines que li surtin.
La part més dura de la tornada és la de complir les mesures de seguretat. “La gent té por quan entres a casa seva”, explica. Treballa tota la jornada amb mascareta i guants i a les entrades i sortides dels domicilis utilitza el gel hidroalcohòlic tant per la seva seguretat com per la del client. Ara només espera que torni la calor, perquè és el millor reclam per incentivar el seu negoci.
Marta Manté, té botigues de roba
Marta Manté, “Hem negociat els pagaments amb els proveïdors”
Tres dies després de tancar les quatre botigues de roba que té amb la seva sòcia a Barcelona, Marta Manté, que aquest any en farà 75, ja estava donant voltes a com pagaria als proveïdors si les persianes del negoci estaven abaixades. Li van denegar un crèdit ICO perquè l’empresa “no tenia beneficis”. “No tenim cap crèdit, sempre hem pagat a tothom i tots els impostos i quan necessites ajuda no te la donen”, lamenta. La solució ha passat per negociar amb els proveïdors el pagament de les comandes que tenien de roba d’estiu. “Hi ha hagut reaccions de tot tipus, alguns ens han posat totes les facilitats i altres cap ni una, però els hem de pagar a temps perquè, si no, no ens subministraran més gènere”.
Van obrir les botigues el 4 de maig amb cita prèvia i només tenen paraules d’agraïment per a les clientes. “Clarament estan venint a comprar per ajudar-nos”, explica. De les quatre dependentes que tenen, a tres els han aixecat l’ERTO, l’altra ha preferit seguir aturada temporalment. “Els primers dies atenia les dues botigues que tenim al carrer Emancipació i la meva sòcia la de Muntaner. Era una bogeria”, detalla. També han rebut ajuda dels propietaris del locals: alguns els han perdonat el lloguer d’abril i altres els n’han rebaixat el preu. “Veig la llum amb molta dificultat i patiment. L’únic que pretenc és pagar proveïdors, sous i impostos. Els nostres salaris són els últims”.
De cara al gènere d’hivern, ja han començat a fer comandes, però més petites. “Ens rebel·lem contra el fet que un bitxo com aquest ens obligui a tancar un negoci que ens ha costat tants anys”, rebla.
Imma Gelabert, propietària d’un càmping i un gimnàs
Imma Gelabert, “L’objectiu de la temporada és cobrir despeses, fer net”
Fa tres mesos Imma Gelabert, que juntament amb els seus dos germans té un gimnàs i un càmping a Platja d’Aro, admetia que el que més li preocupava era la incertesa. La família va optar per presentar un ERTO a la vintena de treballadors del gimnàs i als empleats que ja s’havien incorporat al càmping per preparar l’obertura de la temporada, que inicialment estava prevista per a l’inici de la Setmana Santa, el 4 d’abril.
Actualment el gimnàs continua tancat i obrirà les portes, si no hi ha rebrots, al setembre. “No era just obrir si no podem donar tots els serveis que el client espera”, expliquen els germans. La solució que han proposat als empleats del gimnàs perquè puguin tornar a treballar és incorporar-los al càmping, que finalment obrirà les portes el 25 de juny. “Se’ls ha buscat una feina similar a la que feien. Per exemple, els monitors de natació controlaran l’accés i l’aforament a les piscines”, detallen.
La família també va demanar un crèdit ICO i ja porten més de 6.000 euros invertits en mesures anticovid entre la compra de mascaretes, guants i màquines especials de desinfecció. “Les normatives a complir són un desastre, canvien cada dos per tres. Al final hem fet un pla de contingència basant-nos en el que recull l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE en les sigles en castellà) i amb l’ajuda de l’associació de càmpings de Girona.
Tot i que falten menys de dues setmanes per inaugurar finalment la temporada, les reserves del càmping estan molt per sota de les de l’any passat. La caiguda del turisme estranger és del 95% i la de l’espanyol d’un 50%. “Treballem amb l’objectiu de cobrir despeses aquesta temporada, fer net. Això seria tot un èxit”, asseguren els tres germans.
