Economia 17/10/2017

El Tribunal de Comptes acusa CEOE, CCOO i UGT de repartir-se els ajuts públics de la Fundació de Riscos Laborals

Sindicats minoritaris com l'USO o patronals com Pimec en quedaven excloses

Júlia Manresa
3 min
La treballadora social Rosa Carrasco, de l’àrea bàsica de salut de l’ICS a l’Hospitalet de Llobregat, atenent un usuari del centre d’atenció primària (CAP) Just Oliveras.

MadridSindicats i patronals s'han repartit durant anys els subsidis de la Fundació de Prevenció de Riscos Laborals. Així ho determina un informe publicat aquest dimarts pel Tribunal de Comptes que fiscalitza l'activitat d'aquesta fundació l'exercici 2015. Segons l'informe, els sindicats CCOO i UGT es van repartir juntament amb la patronal CEOE les subvencions d'aquesta fundació perquè elles mateixes en constituïen el patronat fins al setembre del 2015. La convocatòria entre 2015 i el 2016 va suposar un import de 10.760.000 euros en ajuts.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Segons el Tribunal de Comptes, aquestes tres organitzacions van dissenyar el repartiment dels ajuts públics per rebre'n els fons perquè totes les seves sol·licituts van rebre finançament i la suma de totes elles coincidia a més amb l'import del pressupost de la Fundació. Per això el Tribunal de Comptes assegura que "existeix un repartiment previ dels fons entre CEOE, UGT i CCOO".

L'organisme avisa que la Fundació de Prevenció de Riscos Laborals concedeix ajuts a accions sectorials i territorials destinats a fomentar la prevenció de riscos laborals en funció (teòricament) dels recursos o la sinistralitat. Però segons el Tribunal de Comptes ha comptat amb "poca regulació" particularment en la disposició que hauria de regular qui pot accedir als ajuts per fer les accions pertinents en matèria de riscos laborals.

Com s'ho podien repartir? Com diu el Tribunal de Comptes, el patronat de la fundació és el que fa més d'un any que aprova els ajuts que concedeix la mateixa fundació i les normes aplicables a cada convocatòria anual. El patronat està integrat per agents socials a parts iguals: CEOE i els dos sindicats majoritaris (UGT i CCOO), que al mateix temps són els receptors dels ajuts. Per això, el Tribunal de Comptes apunta que les normes s'han aplicat o adaptat als seus interessos.

L'informe apunta que un cop aprovades diverses accions es canviaven les normes aplicables per adaptar-les a les accions executades per determinats agents socials o en les quals la distribució dels fons no es va fer segons els principis de la convocatòria sinó primant uns sectors per sobre uns altres. Per això, el Tribunal de Comptes conclou que la patronal de la fundació "ha sigut jutge i part en el repartiment dels ajuts concedits en establir les normes per distribuir-les entre els agents socials, aprovant o denegant les accions i fent que els seus membres en fossin els beneficiaris.

L'exclusió d'altres sindicats i patronals minoritaris

Al final, aquest repartiment suposava l'exclusió d'altres organitzacions minoritàries. Com explica el Tribunal de Comptes el 2013 es van anul·lar diverses convocatòries per vulnerar competències autonòmiques en l'atribució de les accions territorials i es van substituir per d'altres qualificades com a transversals. Tot i això, aquest organisme fiscalitzador recorda que els fons es van continuar distribuint amb la mateixa proporció entre les comunitats autònomes, i a dins, la CEOE, CCOO i UGT en idèntiques proporcions que anteriorment. Per això, s'excloïen sindicats minoritaris com l'USO i, en el cas de Catalunya, la patronal de la petita i mitjana empresa, Pimec.

No s'acreditaven les adjudicacions

Bona part de la responsabilitat recau en les delegacions territorials dels mateixos sindicats o de la patronal. Com explica el Tribunal de Comptes, les confederacions i federacions empresarials subcontractaven íntegrament l'execució de les accions provocant unes despeses de personal més elevades que les destinades a la seva mateixa execució. El Tribunal de Comptes apunta que no s'acreditaven correctament les visites a les empreses i que "no s'exigia una justificació documental; el seu contingut, a més, no va ser realment la prevenció de riscos laborals".

stats