La UE i Mercosur tanquen un acord comercial històric
El pacte amb l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai estalviarà 4.000 M€ d’aranzels anuals a la UE
Brussel·les / PequínHa costat vint anys de negociacions no exemptes de disputes, però finalment la Unió Europea ha aconseguit tancar un acord comercial amb els països de Mercosur (l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai). En un moment de màxima tensió comercial arran de la política de Trump i la rèplica de la Xina, la Unió Europea envia el missatge d’apostar pels acords comercials multilaterals. Segons els mateixos càlculs, suposarà un estalvi de 4.000 milions d’euros anuals en aranzels a unes 60.500 empreses europees, quatre vegades més del que suposa al tractat comercial amb el Japó.
Es tracta d’un acord històric assolit després de dues dècades de negociacions “dures i complexes”, com va recordar la mateixa comissària de Comerç, Cecilia Malmström, que va comparèixer d’urgència a Brussel·les per anunciar que, exactament vint anys després del començament de les negociacions a Rio de Janeiro (el 28 de juny del 1999), s’havia aconseguit arribar a un dels acords comercials més importants pel volum de mercat que impliquen. Malmström estava visiblement satisfeta i fins i tot hi va haver aplaudiments. “Mesuro les meves paraules amb cura quan dic que és un moment històric”, va dir també el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, que va remarcar que el pacte havia vist la llum en ple auge de tensions comercials.
Aquest gran acord comercial permetrà que les empreses europees de sectors com l’automòbil, la maquinària, la química i la farmacèutica puguin exportar amb més facilitat als grans mercats que suposen l’Argentina, el Brasil, el Paraguai i l’Uruguai. Alhora facilitarà l’entrada de productes principalment agrícoles i ramaders al mercat comunitari. El sector primari, en aquest sentit, pateix per l’impacte que pugui causar en els sectors del boví i el pollastre, i també dels cítrics i l’arròs. Segons les dades distribuïdes per la Comissió Europea, es reduiran aranzels superiors al 20% en productes com la xocolata i la confiteria, els vins, les begudes alcohòliques i també els cotxes, els químics, els productes farmacèutics i la roba i el calçat.
Al mateix temps, la Comissió assegura que els països de Mercosur es comprometen a oferir garanties legals per protegir la imitació de productes reconeguts com a indicacions geogràfiques, com ara el pernil de jabugo. El volum d’aquests mercats s’eleva fins als 42.600 milions d’euros que exporta Mercosur a la UE (segons les dades del 2018) i uns 45.000 milions d’euros de la UE cap a Mercosur.
Alerta de Greenpeace
Però Mercosur no ha estat exempt de polèmica pel que fa al seu impacte mediambiental. Malström va defensar que l’acord respectava els Acords de París, però Greenpeace ja va enviar un comunicat d’alarma ahir perquè considera que és un “desastre” per al medi ambient de les dues ribes de l’Atlàntic. L’experta en comerç de Greenpeace Naomi Ages considera que “comerciar amb més cotxes a canvi de vaques no és acceptable perquè implica la destrucció de l’Amazònia, ataca els pobles indígenes i fa escalar les hostilitats entre la societat civil”. A més, Ages avisa que l’acord suposa augmentar les emissions de gasos i empitjora la vida dels grangers. Greenpeace critica principalment que s’hagi arribat a l’acord amb un país com el Brasil, que “sota el règim de Jair Bolsonaro ha augmentat les violacions contra els drets humans amb atacs a les minories, els pobles indígenes, els col·lectius LGTBIQ+ i altres comunitats vulnerables”.
L’acord UE-Mercosur es va segellar mentre les tensions aranzelàries i el desacord sobre el canvi climàtic es convertien en l’eix central de la cimera del G-20, que se celebra a la ciutat japonesa d’Osaka. El primer ministre del país, Shinzo Abe, va fer una defensa aferrissada del lliure comerç en l’obertura de la cimera.
Abe és conscient de les dificultats que hi haurà per consensuar avui una declaració conjunta arran de la posició de força que exerceix el president nord-americà, Donald Trump, ferm defensor del proteccionisme i responsable d’haver trencat l’Acord de París sobre el canvi climàtic. Els interessos econòmics empenyen molts països a continuar creixent en detriment del medi ambient.
La foto de família amb què es va inaugurar ahir la cimera del G-20, que s’acaba avui, deixa la imatge en què els 37 protagonistes (caps d’estat i de govern i presidents d’organitzacions internacionals) van mostrar més bona sintonia.
Va ser un moment de distensió calculat, amb gestos molt mesurats com per exemple el del president xinès, Xi Jinping, que mentre es preparava la foto es va acostar directament a Donald Trump per donar-li la mà. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina és un dels principals factors desestabilitzadors de l’economia global. I tothom desitja que l’encaixada es repeteixi al final de la reunió com a senyal que els dos països mantenen les negociacions obertes i renuncien a imposar-se més sancions.
