MERCAT LABORAL

La UE limita la feina a demanda

Concreta per primer cop les condicions dels empleats de plataforma quan són falsos autònoms

Que els contractes laborals estiguin per escrit. Aquesta era la missió de l’única directiva europea existent sobre els drets que té un treballador quan és contractat, un text que va néixer el 1991 i que no s’havia modificat. Tres dècades després, la Unió Europea ha decidit actualitzar-la, justament en un moment en què el mercat laboral fa servir cada vegada menys papers i més plataformes digitals. La plataformització de l’economia està obrint més espais grisos en les relacions laborals que acaben per precaritzar els treballadors de maneres fins ara no previstes. Per això ara les institucions europees fixen garanties mínimes per a aquests casos. El Parlament Europeu i els estats han acordat transformar la directiva del contracte per escrit en una directiva de condicions de treball “transparents i previsibles”.

Es tracta d’un marc de mínims que es ratificarà al ple del Parlament Europeu a l’abril i que apunta directament als treballadors a demanda o atípics. Els exemples més actuals són els dels conductors o repartidors d’empreses com Glovo, Deliveroo o Uber, però sectors com l’hostaleria, les feines domèstiques o la neteja són els afectats de sempre. La directiva europea estableix que els empleats amb aquests contractes han de tenir un “mínim de previsibilitat”, com una forquilla d’hores de referència. També diu que hauran de poder rebutjar encàrrecs fora de la forquilla sense ser penalitzats i que, en cas de cancel·lació, no poden ser-ne responsabilitzats i hauran de rebre una compensació.

Al ritme dels jutjats

La clau és establir quan es parla d’un autònom i quan d’un treballador a demanda. L’eurodipuat liberal responsable d’aquesta directiva, Enrique Calvet, explica que aquest ha estat un debat complex que s’ha deixat de banda perquè els marcs laborals són molt diferents en cada estat. Però l’advocada especialitzada en economia col·laborativa i fundadora de Legal Sharing Rosa Guirado recorda que són els jutjats els que estan delimitant com s’ha de definir la relació entre els repartidors de Glovo o Deliveroo (per exemple) i les seves empreses. Val a dir que en aquest sac hi entren també col·lectius com els periodistes, traductors, dissenyadors o correctors, que la digitalització també ha precaritzat.

Però els més polèmics han estat els repartidors de plataforma. Fins ara a Espanya hi ha hagut sentències contradictòries que decreten que aquests repartidors són o bé autònoms o bé falsos autònoms. I fins que no s’arribi al Tribunal Suprem no s’unificarà la doctrina. En tot cas, aquesta directiva està pensada per als casos en què es considera una “relació laboral” i per tant no inclou els treballadors per compte propi. Sí que fa referència explícita a la necessitat que s’apliqui quan “s’abusa de la figura del treballador autònom”. Per tant, si el Suprem establís que els repartidors són falsos autònoms, estarien protegits per la directiva. És a això que s’aferren aquestes empreses. Consultades per l’ARA, Glovo i Deliveroo sostenen que no es veuen afectats per la directiva perquè els repartidors que es connecten a les seves plataformes són autònoms. Els jutjats que han sentenciat que són falsos autònoms tenen en compte elements com la geolocalització o que és la plataforma qui estableix les condicions.

Aquesta directiva vol fer llum en el debat. Calvet apunta que pot servir de guia als jutjats perquè fixa un marc mínim que cal tenir en consideració i ajudarà els països on la negociació col·lectiva és més feble o el marc laboral és més difús. S’aplica als empleats que treballen un mínim de tres hores la setmana o 12 hores de mitjana al mes per a una empresa, als de curta durada i als contractes de zero hores, en què l’empresa no està obligada a donar un mínim d’hores de feina al treballador per setmana.

A més, també estableix que les empreses no poden prohibir ni penalitzar que els empleats tinguin més d’una feina si és fora de l’horari acordat, i una durada màxima de sis mesos per als contractes de formació, que no es poden concatenar.

Context electoral

Tant Calvet, de la banda liberal, com un dels ponents a l’ombra de la directiva, el socialista Javi López, es mostren satisfets. López explica que la negociació ha estat complexa però que servirà per lluitar contra la precarietat perquè és “la primera directiva europea laboral des del 1991”. Els eurodiputats admeten també que si s’ha fet aquest esprint i s’ha arribat a un acord entre Comissió, Parlament i estats és perquè s’acosten les eleccions europees i, en un context d’euroescepticisme creixent, cal demostrar que també existeix una Europa social que no només demana retallades i que pren mesures que afecten directament els seus ciutadans.

LES CLAUS

1. Què implica la nova directiva?

Que els treballadors en situacions menys estables (demanda, temporada, contractes de zero hores) sàpiguen quins terminis, franges horàries i condicions de cancel·lació tindran, que puguin fer més d’una feina i que els contractes de formació no puguin ser de més de sis mesos.

2. Què s’ha quedat pel camí de la negociació?

L’eurodiputat socialista Javi López recorda que el Parlament va proposar que el text també s’apliqués als treballadors del sector públic, que ara en queden exclosos, o que el detall de les condicions laborals no es pugui notificar més tard d’un dia després de començar a treballar. Ara el màxim són set dies.

3. Resol el problema dels repartidors de plataforma?

No es mulla a l’hora de decidir quan un repartidor és treballador o autònom, però diu que s’ha d’aplicar quan es detecten falsos autònoms. L’expert en economia col·laborativa Albert Cañigueral creu que és un bon pas per iniciar el debat sobre les noves formes de treball, cada vegada més esteses.

4. Quins altres sectors se’n poden beneficiar?

Hi ha sectors tradicionals altament precaritzats per aquesta mena de contractes com l’hostaleria, les feines domèstiques o de cura, les de neteja o fins i tot la pagesia. Però també es veuen afectats sectors com el dels periodistes, traductors, arquitectes, dissenyadors o psicòlegs.

5. Quins països seran els més beneficiats?

Segons l’eurodiputat liberal Enrique Calvet, els que tenen una negociació col·lectiva més feble o legislacions menys garantistes, com a l’Europa de l’Est, però López també creu que els del sud d’Europa, amb alta temporalitat i contractes precaris, se’n beneficiaran especialment.