La UE pren represàlies per l'expropiació d'YPF
La UE denunciarà l'Argentina davant l'OMC per les traves comercials a les empreses europees. La denúncia no està vinculada al cas d'YPF, però és una represàlia per l'expropiació de la filial de Repsol.
BRUSSEL·LESLa Unió Europea (UE) té les mans lligades en el cas de l'expropiació d'YPF, propietat de Repsol, que va dictar a l'abril el govern argentí. Però té altres cartes per pressionar l'Argentina. El comissari europeu de Comerç, Karel de Gucht, va anunciar ahir que la UE ha denunciat el país llatinoamericà davant l'Organització Mundial del Comerç (OMC) per les restriccions comercials a les importacions de productes europeus. Jurídicament, la denúncia no té res a veure amb el cas de la petroliera espanyola, però políticament -i Brussel·les no se n'amaga- és una represàlia per l'expropiació d'YPF.
Segons el comissari, els països europeus fa temps que pateixen la deriva proteccionista de l'Argentina. Des del 2005, el govern del país ha anat introduint traves comercials, com ara l'obligació per a les empreses estrangeres que importen un cert tipus de productes a demanar una autorització prèvia -una mena de declaració jurada anticipada que comporta perjudicis per a les companyies perquè perden temps i diners-. Des de principis d'aquest any, l'autorització prèvia s'aplica a totes les importacions. "Són mesures il·legals", va assegurar el comissari. "Les condicions per al comerç i les inversions a l'Argentina estan empitjorant clarament. I això ens obliga a impugnar el règim proteccionista d'importació argentí i a garantir el manteniment de les normes a favor d'un comerç lliure i just", va afegir.
Brussel·les feia mesos que estudiava el cas a l'OMC, però l'expropiació d'YPF, que el comissari considera que és un exemple de com ha empitjorat el clima comercial amb l'Argentina, ha fet accelerar el procés. La mesura contra la petroliera "és potser la mesura proteccionista més visible que ha pres l'Argentina, però si es mira més a fons, la política comercial del país es basa en pràctiques comercials injustes", va explicar el comissari europeu. Altres fonts comunitàries també admeten la preocupació per una direcció política a l'Argentina que perjudica els interessos de les empreses europees.
Primera denúncia a l'OMC
La UE és el primer actor estranger que ha acudit a l'arbitratge internacional de l'OMC per les restriccions comercials argentines, però una desena de països més, entre els quals hi ha els Estats Units i el Japó, també s'han queixat a l'OMC per les traves comercials que imposa el govern de Cristina Fernández. A finals de març aquest grup de països va enviar una declaració conjunta a Ginebra, seu de l'OMC, acusant el país llatinoamericà d'estar dificultant el lliure comerç.
La denúncia formal de la UE obre un període de 60 dies en què l'executiu argentí i Brussel·les poden buscar solucions de consens. Si no hi ha acord, els Vint-i-set poden demanar a l'OMC que estableixi un tribunal que estudiï el cas i es pronunciï sobre la legalitat de les restriccions comercials imposades. En qualsevol cas, l'Organització Mundial del Comerç podria tardar mesos, o fins i tot anys, a pronunciar-se. Si l'organisme internacional dóna la raó a la UE, s'autoritzaria Brussel·les a establir sancions contra l'Argentina, que es veuria obligada a rectificar.
