Uber ignora la pressió de Colau i els taxistes i torna a Barcelona

Reactivarà el servei tres anys després de marxar-ne i en ple setge de l’AMB contra el seu model

Més de tres anys després d’haver-ne marxat, Uber tornarà a oferir el seu servei de conductors a demanda a Barcelona. La companyia tecnològica, de fet, ja va triar la capital catalana com la primera ciutat per operar quan va arribar a Espanya però ho va fer amb un aterratge agressiu que no va ajudar a suavitzar la polèmica per l’ús de conductors no professionals. El setge de les autoritats va acabar provocant que es retirés i repensés el model de negoci.

En aquest temps, la companyia ha fet un rentat de cara i s’ha professionalitzat (només opera amb llicències de conductors professionals, anomenades VTC). Uber tornarà a oferir les pròximes setmanes el seu servei de conductors a demanda a la ciutat del Mobile World Congress malgrat la bel·ligerància dels taxistes i el reglament aprovat recentment per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per restringir l’ús de les llicències VTC.

Mentrestant, Uber ha estat operant a Madrid, on el nombre de permisos VTC era més elevat. Però després de mesos de treballar-hi i que els jutjats hagin alliberat diverses llicències, la tecnològica ja té llestos els acords amb les flotes i els conductors, tal com va avançar ahir 'Vozpópuli' i va confirmar l’ARA.

La tecnològica posarà en funcionament el servei els pròxims dies, justament quan l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha decidit intensificar l’ofensiva contra el seu model de negoci. Colau va anunciar al desembre com a presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) un reglament que exigirà una segona llicència als conductors de VTC, i que deixarà 'de facto' sense efecte les llicències ja existents. El reglament entrarà en vigor cap a l’abril, però Uber no ho considera un obstacle i ha triat just el març per rellançar el servei.

Un portaveu de la companyia admet que “han comès errors pel camí” però recorda que estan “canviant la manera de treballar, centrant els seus esforços a aconseguir la confiança de les ciutats on són presents”. Assegura que Barcelona no és una excepció i que volen “treballar amb tots els agents locals per contribuir a construir un model de mobilitat més sostenible”.

Carles Lloret: “Uber a Espanya no és economia col·laborativa”

Uber ha estat treballant en una imatge molt més amable que la que va cultivar quan va iniciar UberPop (el seu servei de conductors particulars no professionals) a Barcelona i altres ciutats europees el 2014. De fet, UberPop ja gairebé no és legal a cap país europeu. La justícia europea va decretar fa pocs mesos que UberPop és una empresa de transport i que, per tant, ha d’operar amb llicències. Ara bé, Uber es va adaptar a l’escenari abans de la sentència i el model professional ja és el majoritari. Però els conflictes amb l’administració no s’han acabat. Aquesta setmana Uber ha presentat un recurs al Suprem per la nova normativa del govern espanyol que restringeix la venda de llicències abans de dos anys de ser adquirides per evitar l’especulació, com consta al BOE i va avançar ahir 'El Independiente' .

La convivència amb el taxi

Després que el controvertit fundador d’Uber, Travis Kalanick, abandonés l’empresa, el seu nou conseller delegat, Dara Khosrowshahi, ha afirmat que vol treballar en harmonia amb reguladors i taxistes. Però amb el retorn d’Uber a Barcelona els mesos de calma al sector del taxi català tenen els dies comptats: el col·lectiu ja amenaça que tornaran les mobilitzacions. El portaveu de l’associació Elite Taxi, Tito Álvarez, avisa que aquesta decisió “portarà la ira” entre els taxistes i que el sector està preparat per a noves protestes.

“Uber és la paraula màgica”, diu Álvarez. L’associació de taxistes coneixia des de fa quinze dies els plans de l’empresa per tornar a la capital catalana i confia poder portar de nou als tribunals aquesta disputa. Álvarez està convençut que Uber i Cabify impugnaran el que anomenen 'llei Colau' (la necessitat d’una doble llicència VTC) i que la “lluita” es decidirà als jutjats.

Un missatge de WhatsApp que ja corria entre els taxistes de Barcelona aquest matí amenaçava la companyia encara amb més contundència: “Benvinguts a l’infern, Uber”. “Estem preparats per a la guerra, ara sí”, alerten.

Qui ha rebut l’anunci de la tornada d’Uber amb optimisme han sigut les empreses de flotes de cotxes amb llicències. Fonts del sector creuen que serà una oportunitat per generar feina i avisen que fins i tot alguns taxistes es plantegen treballar per a aquestes plataformes.

LES CLAUS

1. Per què Uber no ha tornat fins ara?

Quan Uber va marxar de Barcelona, va repensar el seu encaix legal a l’Estat i va començar a operar amb llicències VTC. Aquestes llicències li permeten treballar legalment sobretot a través d’empreses de flotes, però a Barcelona les llicències eren limitades i no se’n concedeixen més, fet que va frenar el seu retorn. En l’últim any, però, els tribunals han autoritzat noves VTC que havien quedat encallades a la via judicial quan encara es podien demanar. Només a Catalunya es podrien incorporar 3.000 d’aquestes llicències, quan ara n’hi ha al voltant d’un miler.

2. Què hi diu l’Ajuntament?

L’equip de Colau vol frenar una possible allau de cotxes en mans de les plataformes de transport i la setmana passada va aprovar amb l’AMB una nova regulació perquè totes les VTC necessitin una segona autorització per circular. A més, l’objectiu és limitar la proporció d’aquestes autoritzacions a una per cada 30 taxis. Tot i així, el sector de les VTC protesta que no se l’ha convidat a participar en les converses sobre la normativa, en què sí que han tingut veu els taxistes.

3. Té competències per limitar les VTC?

L’Ajuntament argumenta que pot limitar quins vehicles circulen a la ciutat perquè té competències en matèria de medi ambient i, per tant, li pertoca limitar quants cotxes estan en circulació. Ara el document està en un període de 30 dies d’exposició pública (després ja entraria en vigor) però es preveu que el sector de les VTC i els reguladors de la competència impugnin la mesura i que s’acabi decidint si es pot aplicar als tribunals.

4. Quines altres restriccions té Uber?

L’AMB no és l’únic govern que ha aprovat normatives més restrictives per frenar l’auge de les VTC. El ministeri de Foment també va aprovar a finals de l’any passat un decret per limitar la transmissió d’aquestes autoritzacions, que no es podran vendre en els dos anys posteriors a comprar-les. La CNMC ja ha amenaçat el govern espanyol de portar la mesura als tribunals, però De la Serna assegura que no canviarà cap punt del decret.

Més continguts de