BarcelonaRafael Villaseca (Barcelona, 1951) és enginyer industrial i MBA per l’Iese. Va aterrar a Gas Natural el gener del 2005 i el seu objectiu era convertir la companyia gasística en una energètica global. La que temps enrere s’havia anomenat Catalana de Gas y Electricidad, en aquell moment només es dedicava al negoci del gas.
Fent tàndem amb Salvador Gabarró com a president de la companyia, el primer any de Villaseca a Gas Natural va estar marcat per l’opa que la gasista va llançar sobre Endesa. L’operació no va reeixir per motius polítics, però Gabarró i Villaseca no van defallir i el 2009 van tancar la compra d’Unión Fenosa, que va donar lloc a Gas Natural Fenosa, la primera empresa catalana per facturació. L’empresa tornava a ser una energètica amb negoci de gas i electricitat.
Villaseca va rebre el 2009 el premi al millor directiu de l’any de Associació Espanyola de Directius i el 2010 el premi al millor conseller delegat d’una energètica del món en els Platts Global Energy Awards, considerats els Oscars del sector.
Però la seva gestió també té ombres, com la intervenció i posterior liquidació de la filial colombiana Electricaribe, el conflicte amb Egipte per la planta de liqüefacció de Damietta i el xoc amb el govern andalús per un dipòsit pròxim a Doñana. El seu mandat també queda marcat per la manera qüestionada com va explicar la mort a Reus en un incendi d’una dona gran en risc d’exclusió a qui la companyia havia tallat la llum per impagaments.
En positiu, Villaseca ha aconseguit que Gas Natural ja tingui a l’estranger la meitat del negoci, després de la compra de la xilena CGE. Persones que han treballat amb ell en destaquen la seva visió estratègica en un sector tan complicat com l’energètic, i malgrat que abans d’arribar a Gas Natural havia exercit com a conseller delegat de Panrico, un negoci totalment diferent.
Canvi de seu
Durant el seu mandat, Gas Natural va deixar la històrica seu del Portal de l’Àngel per traslladar-la a la Barceloneta. L’absorció d’Unión Fenosa també li va donar una seu a l’avinguda San Luis, a Madrid, on, arran del referèndum de l’1-O, la companyia va situar-hi la seva seu social després de treure-la de Catalunya, igual que la resta de cotitzades de La Caixa.
