Últim episodi en la batalla legal que enfronta les empreses catalanes Wallapop i Unipreus (propietària de Wala, una cadena de roba i calçat esportiu) per l’ús de la seva marca. El Tribunal General de la Unió Europea ha sentenciat que les dues empreses responen a una “necessitat similar” i, per tant, el fet que tinguin un nom semblant pot generar “confusió” entre els consumidors. Així doncs, Wallapop no podrà comercialitzar roba o productes esportius com els que ven Wala a través de la seva plataforma, però això és inviable amb el seu model actual, en què els usuaris hi compren i venen qualsevol mena d’objectes.
A més, aquesta decisió anul·la la resolució de l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, que havia donat llum verda a Wallapop per fer servir el seu nom com a marca als països de la UE considerant que els dos noms no eren “gaire semblants”. Fins ara l’argument principal de Wallapop per guanyar la partida a Unipreus als tribunals era que no era una botiga sinó un intermediari tecnològic que es limitava a posar en contacte els usuaris que volien comprar i vendre. És a dir, que fa servir un model de plataforma com el que també tenen Uber i Airbnb.
Tot i així, el tribunal amb seu a Luxemburg considera ara que la sol·licitud de marca comunitària que va fer Wallapop no especificava si la plataforma es podia fer servir també per vendre productes nous i, per tant, si compleix la mateixa funció que les botigues de Wala.
A partir d’ara l’aplicació catalana encara pot recórrer contra aquesta decisió en un termini de dos mesos al Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, per tant, la sentència ferma sobre el cas es podria allargar un any més. “És una interpretació més moderna i pragmàtica que l’anterior: Wallapop intenta dir que és un intermediari i no intervé en la venda per evitar responsabilitats”, afirma Carlos Rivadulla, advocat especialitzat en propietat intel·lectual i defensor d’Unipreus en el litigi europeu.
La cadena de roba esportiva va començar a vendre per internet el 2009 amb el nom Walashop i considera que Wallapop no té dret a fer servir aquesta marca perquè va registrar-la més tard. A banda del nom de la plataforma, Unipreus denuncia que Wallapop ha fet servir la paraula 'walla' repetidament als seus anuncis i ha provocat que els consumidors confonguin les dues empreses. Fins ara dos tribunals de Barcelona havien donat la raó a l’aplicació, però aquesta és la primera decisió judicial que es decanta clarament per la companyia lleidatana.
Inversió publicitària
Des del seu naixement, la publicitat i les campanyes de màrqueting massives per captar els milions d’usuaris que acumula han sigut una de les principals obsessions de Wallapop. És per això que el nom i la marca són una part molt important dels actius de la companyia catalana, que fins i tot ha aconseguit convertir-se en un nom genèric per referir-se a la compravenda d’objectes de segona mà a la xarxa.
De fet, Wallapop no va ser el primer nom amb què els emprenedors Miguel Vicente, Gerard Olivé i Agustín Gómez van engegar l’empresa. En un primer moment la plataforma es va batejar com a Fleapster, un joc de paraules amb els mots flea (puça en anglès, en referència als mercats de segona mà anglosaxons) i hipster. El nom no va quallar i els fundadors van decidir canviar-lo per Wallapop: això va obrir la batalla judicial amb l’empresa lleidatana Unipreus el 2014, un cop la plataforma ja era molt popular.
