Xec d’11.400 euros per pal·liar la bretxa intergeneracional

LondresEl pacte intergeneracional que neix a la fi de la Segona Guerra Mundial s’ha trencat al Regne Unit -i probablement a tot Europa-, i per posar-hi remei calen solucions dràstiques i “radicals”. Per exemple, ajudar els ciutadans del país que compleixen 25 anys amb un xec de 10.000 lliures (11.400 euros) perquè es puguin incorporar al mercat de l’habitatge, perquè cobreixin els seus préstecs universitaris o bé perquè engeguin un negoci.

El prestigiós think tank britànic Resolution Foundation, que presideix David Willets, diputat conservador durant 23 anys i exministre d’Universitats de David Cameron, proposa així el que en diu “herència ciutadana” per “garantir o afavorir la cohesió social al país trencada a hores d’ara”, segons les seves paraules.

L’entitat ho fa en un informe publicat ahir a Londres, en què aborda tant la creixent bretxa salarial entre les generacions joves i grans com les diferències d’accés a serveis i béns mobles i immobles, i també les grans diferències d’expectatives entre els anomenats baby boomers (1946-1965) i els nascuts entre el 1981 i el 2000, els mil·lennials.

Per finançar la despesa que provocaria el xec dels 25 anys, així com per cobrir les creixents necessitats del sistema públic de salut durant les pròximes dècades -calculen que un mínim de 2.600 milions d’euros més a l’any-, el think tank proposa la tributació dels pensionistes a la seguretat social; la reforma de l’impost de successions, amb un percentatge de gravamen inferior a l’actual però a partir d’un volum d’herència menor que l’actual, i la reforma de l’impost local creat durant el tatcherisme perquè esdevingui un taxa directa sobre la qualitat i el valor de mercat de la propietat.

Tot plegat, poc menys que ciència-ficció en un país en què la proposta electoral de Theresa May de l’any passat d’apujar les taxes als autònoms va fracassar estrepitosament fins al punt d’haver-la de retirar. Fer-ho amb els pensionistes o sobre el valor de la propietat seria poc menys que un suïcidi polític.

Un estudi transversal

Però, més enllà d’aquestes quasi utòpiques peticions, el fet que una institució com la RF -que no es pot titllar d’extremista d’esquerres, ni gairebé de socialdemòcrata- posi l’accent en el problema de la bretxa generacional indica la preocupació existent en diferents sectors socials i ideològics del país sobre la qüestió. D’altra banda, per fer el seu estudi, la Resolution Foundation ha comptat amb experts dels sindicats, economistes sense adscripció política i membres de la Confederació Britànica de la Indústria. La redacció de l’estudi ha trigat dos anys.

En la presentació, Carolyn Fairbairn, directora general de la Confederació de la Indústria Britànica (CBI, en les sigles en anglès), encara va anar una mica més enllà que Willets i va assenyalar: “La idea que cada generació hauria de tenir una vida millor que l’anterior és fonamental per a la recerca del creixement econòmic. El fet que això s’hagi trencat per als joves [del Regne Unit] ens ha de preocupar a tots”.

A part de la RF, dos factors són claus per explicar el deteriorament de les expectatives de vida dels joves. D’una banda, l’augment exponencial dels preus de l’habitatge. Per a cases de tres habitacions, en un barri de classe mitjana o mitjana baixa de Londres, l’increment del cost ha sigut de fins al 300% en els últims vint anys. La mitjana del país és del 110%. L’altra gran causa, segons l’estudi, és l’enfonsament o l’estancament dels salaris en la dècada passada. El resultat de l’encotillament de les condicions econòmiques és també una caiguda del consum.

L’any 2001 els joves de 25 a 34 anys consumien, de mitjana, el mateix que el grup de 55 a 64 anys. Disset anys després, la seva capacitat de despesa s’ha reduït un 15%.

Les dades estadístiques van demostrar que, per primera vegada des de la Segona Guerra Mundial, els que estan en la dècada dels 20 anys i els primers 30 guanyen ara menys diners que el que guanyava 15 anys abans el mateix grup de gent. No per casualitat, l’informe destaca que la immensa majoria dels britànics creuen que el país ja no ofereix un futur més brillant per als seus joves que el que els oferia a ells. I tot són pèrdues, perquè les prestacions per pensions també es reduiran en el futur.

Guillem López Casasnovas

ECONOMISTA

“L’EQUILIBRI S’HA TRENCAT I LA POLÍTICA NO POT SER PASSIVA”

1. ¿La proposta de donar 10.000 lliures a tots els joves que compleixin 25 anys és factible?

Sí, amb condicions i en quanties proporcionades. Vull dir: universal però amb criteri d’elegibilitat que faci que les rendes altes no la demandin pel fet, per exemple, que comporti alguna condició activa d’ocupació o treball comunitari estacional. I que sigui d’un sol cop i no una mena de renda garantida desmotivadora del treball.

2. ¿Un pagament directe és la millor manera de redistribuir la riquesa o es pot fer d’altres maneres, com ara més ajudes socials?

És compensatòria d’una bretxa generacional. Per orientar el sentit de la redistribució caldria constatar-ne els detalls. La prestació monetària d’un sol cop té menys costos de gestió que una política selectiva, per a la qual no veig prou preparada l’administració.

3. I es podria aplicar aquí?

Podria anar als debats electorals de les pròximes eleccions.

4. Per quins motius augmenta la bretxa salarial entre joves i grans?

Fins ara hi havia una mena de pacte implícit que feia que la política pública se centrés en les persones grans mentre el mercat ja remuneraria el capital humà dels joves. Això últim, però, ja no passa. L’equilibri s’ha trencat i la política pública no es pot mantenir passiva.