YPF espanta les empreses catalanes

La nacionalització d'YPF ha sotragat les empreses que mantenen relacions comercials amb l'Argentina. Avui dia, més de 2.300 empreses catalanes exporten productes al país presidit per Cristina Fernández i més de 60 hi tenen filials, des de les empreses del grup La Caixa (Gas Natural o Abertis) fins a les dues grans productores de cava (Freixenet i Codorníu) passant per empreses del joc (Cirsa) i del negoci editorial (Planeta i Ediciones B). Totes les companyies són molt reticents a opinar obertament de la situació a l'Argentina, però des del departament d'Empresa de la Generalitat tenen molt clar que l'expropiació d'YPF marca un abans i un després. "Això sens dubte influirà en les empreses que volien invertir o exportar a l'Argentina", afirmen aquestes fonts. El 2011, Catalunya va exportar a l'Argentina productes valorats en 260 milions i va importar-ne gairebé el doble.

La nacionalització no només ha obert moltes incògnites sobre la seguretat jurídica d'invertir en una de les principals potències sud-americanes ("A l'Argentina la incertesa és contínua", afirma una empresa industrial, donant a entendre que la falta de seguretat no és cap novetat), sinó que també ha posat en relleu la debilitat de l'economia argentina. Després del trauma del corralito , l'any 2001, el país austral ha crescut gràcies a l'exportació de primeres matèries i aliments com la soja. Però aquesta inèrcia sembla que s'ha acabat. I aquesta és la font dels problemes.

La base del boom

"Des del 2003, amb l'arribada al poder de Néstor Kirchner [marit de Cristina Fernández], el govern es va marcar dos objectius: tenir superàvit pressupostari i en la balança comercial", explica Alejandro Bernhardt, director del centre que Esade té a Buenos Aires. Aquest desig de tenir més exportacions que importacions s'ha trencat recentment, quan el tipus de canvi del peso argentí va començar a perjudicar les exportacions.

"Durant l'última dècada hem crescut a un ritme similar al de la Xina, però aquest creixement estava estimulat per la demanda, mentre que les inversions no augmentaven al mateix ritme -afirma Bernhardt-. Per culpa d'aquesta falta d'inversions, la capacitat productiva està molt saturada". Des del seu punt de vista, el capítol d'YPF no ajudarà a atreure les inversions per posar la indústria al dia.

L'expropiació és l'últim capítol d'un seguit d'obstacles que han aparegut a l'Argentina. Amb l'objectiu de tornar al superàvit comercial s'han posat impediments a la importació de productes. "Això bloqueja l'entrada de productes acabats, però també de components, cosa que ha provocat problemes d'abastiment a la indústria de l'automòbil autòctona -diu Bernhardt-. Tots els països posen límits al comerç amb altres estats, però el problema de l'Argentina és que no se sap quin criteri segueix per decidir què s'importa i què no". A més del bloqueig a les importacions, el govern també ha suspès (de manera gairebé absoluta) la possibilitat que les empreses foranes repatriïn al seu país d'origen els dividends que generen a l'Argentina.

L'esforç dels argentins

El govern de Cristina Fernández justifica aquestes decisions perquè "cal preservar l'esforç dels argentins", apel·lant al sentiment nacionalista de molts ciutadans. L'explotació d'aquesta via emocional es comprova tant en el conflicte de les importacions, com en el d'YPF o en la també recent reivindicació de les Malvines, a principis d'abril.

El problema d'YPF és que no és la primera mesura conflictiva que impulsa el govern argentí. Fa poc més d'un any, Cristina Fernández va destituir el president del Banc Central de l'Argentina. Martín Redrado, acusant-lo de "mala conducta". Redrado s'havia negat a utilitzar les reserves monetàries del banc per a la compra de deute públic argentí i per reduir el dèficit, una pràctica que està completament prohibida a Europa.

El 2008, la presidenta argentina va decidir nacionalitzar el sistema privat de pensions (creat quinze anys enrere) al·legant que volia "protegir" els estalvis que hi havia malgrat que els pensionistes privats no hi estaven d'acord.

Segons Alejandro Bernhardt, tot aquest seguit de decisions mostren els dubtes que genera el creixement econòmic argentí. "Aquestes mesures permeten al govern finançar el creixement a curt termini, però no queda clar que això sigui sostenible". Paral·lelament, a l'Argentina ha reaparegut el mercat negre de dòlars donades les creixents restriccions que ha imposat el govern. La ciutadania està molt acostumada a tenir dòlars com a reserva per esquivar els alts i baixos de l'economia local, però aquest augment de la demanda de moneda nord-americana indica que alguna cosa no acaba de funcionar. Creixen els dubtes.

I a això s'hi afegeixen les habituals queixes per corrupció. El president de Repsol, Antoni Brufau, va insinuar aquesta setmana que a la petroliera potser "li estan passant factura" perquè "Repsol no paga comissions a intermediaris".

Experiència

Hi ha empreses catalanes, com la paperera Miquel i Costas, que fa 35 anys que és al país sud-americà i que ja té la pell més dura perquè ha viscut diverses crisis argentines. Però per a les petites empreses catalanes que volen instal·lar-se al país es tracta d'un pas delicat perquè obliga a estar-hi molt a sobre.

L'empresa de tecnologia i informàtica Ilimit va decidir obrir una sucursal argentina aprofitant els baixos costos en salaris i que, donada la seva especialitat, en principi podien mantenir un control a distància del que feien (disseny i programació de pàgines web). Però la seva experiència va ser negativa i, malgrat canviar tres vegades el responsable de la delegació, van acabar tancant-la perquè "calia estar molt sobre el terreny", segons explica Xavier Tobella, director d'Ilimit.

Sigui com sigui, una vegada decidida la nacionalització d'YPF totes les persones consultades desitgen que no hi hagi una escalada nacionalista entre Espanya i l'Argentina per veure qui és més dur, ja que això empitjoraria la situació. L'esperança és que la negociació assereni els ànims, però de moment no hi ha gaire motius per a l'optimisme.