Zapatero i Sebastián es lamenten: van ser el govern al qual "li va tocar" la crisi

MadridLa mà dreta en economia del president "a qui li va tocar" la crisi presenta llibre. Miguel Sebastián convida José Luis Rodríguez Zapatero, a qui ha dedicat el llibre. En ell, segons l'editor, l'autor és "immisericorde sobretot amb si mateix". El retorn de l'economista al qual se li'n va "anar l'olla" –ho diu ell mateix al llibre– és de tota volada. Una sala plena com un ou, a Madrid, i amb diversos exministres a la platea volen escoltar-los –de José Bono a Trinidad Jiménez, passant per Elena Salgado–. Tambe volen escoltar Pedro Sánchez, que no renega de l'herència de Zapatero i també acompanya Sebastián a la presentació.

El títol del llibre, 'La falsa bonanza', manté la tesi que el govern de José María Aznar no va saber veure venir la crisi, i Zapatero, tampoc. Però aviat l'autocrítica es desfà: "La major part de la responsabilitat dels excessos recau sobre el govern del PP", diu Sebastián. I Zapatero s'hi aboca: "És possible que necessitem aquesta autocrítica, però jo tinc una interpretació diferent de la història".

L'expresident intenta defensar la seva obra. I matisa el títol: "Semifalsa bonança, diria jo". Reparteix culpes, perquè, segons ell, vam tenir una "crisi d'ambició" inflada per empreses, famílies i el mateix govern. Però l'ambició, diu, "no és un mal senyal de país". "No li fem mal". Zapatero troba que Sebastián ha anat massa enllà amb el seu llibre: "Fa una descripció més explícita del que és necessari i una mica exagerada". Però aviat torna a les lloances: "És un gran amic, un amic entranyable".

En l'epíleg de la seva intervenció, Zapatero es recorda de Catalunya i demana "afecte" per resoldre el problema. Qui recull el guant és Pedro Sánchez, que reivindica aquest afecte i ho aprofita per 'vendre' la seva proposta electoral: una reforma Constitucional i uns nous pactes de la Moncloa per tractar l'estat del benestar.