L’adeu mexicà dels Villar Mir
L’empresari ven el control de la constructora OHL als germans Amodío per salvar-se del deute
BarcelonaEls cognoms Villar Mir són indestriables del poder econòmic a Espanya, però des d’aquesta setmana ja no ostenten el control de la seva joia de la corona. Els germans mexicans Luis i Mauricio Amodío s’han convertit en els primers accionistes de la constructora OHL després d’arribar a un acord pel 16% del grup, que es completarà amb un altre paquet del 9% abans que s’acabi l’any. Amb l’operació, la família Villar Mir abandona la presidència de la companyia que fins ara ocupava Juan Villar-Mir de Fuentes -fill del fundador, Juan Miguel Villar Mir-, a qui el seu pare va cedir el lloc el 2016.
L’acord s’ha tancat en plena emergència sanitària pel covid-19, però era una sortida gestada des de finals de l’any passat i que els compradors van arribar a temptejar en forma de fusió. Els propietaris de la constructora Caabsa seran els nous socis de referència d’OHL per prop de 81 milions d’euros i posen fi a tres dècades de presidència dels Villar Mir. Aquests últims es quedaran amb tan sols un 5% de l’empresa, que va tancar el 2019 amb unes pèrdues de 127 milions d’euros. Els Amodío aspiren a ampliar el seu control fins al 30%, però a la pràctica ja decidiran el rumb de la companyia.
La venda de la majoria és la continuació d’una etapa en què l’empresari octogenari s’ha dedicat a intentar resoldre els seus problemes amb el sobreendeutament i a desfer-se de moltes de les seves principals inversions. Va començar a intuir-se fa cinc anys amb l’ampliació de capital de 1.000 milions d’euros, que no va aconseguir aturar la caiguda del preu de l’acció d’OHL i va seguir amb la sortida d’empreses en què havia tingut un pes important, com Abertis i Colonial. Villar Mir va acumular operacions arriscades finançades amb crèdits: l’operació de sortida a borsa a Bankia i una inversió fallida al Banco Popular. El 2016 la constructora va sortir de l’Íbex-35 i, malgrat que confia en tornar-hi, els seus títols encara cotitzen a mínims històrics. De fet, abans que arribessin els mexicans hi va haver altres intents de compra que mai es van acabar de tancar.
L’imperi Villar Mir, que ara s’esvaeix, va néixer amb una pesseta. És el preu que va posar sobre la taula l’empresari per comprar la constructora basca en bancarrota Obrascón, germen que més tard es convertiria en OHL amb la fusió de Huarte i Lain. Amic personal del rei emèrit Joan Carles I -el va nomenar marquès-, va ser vicepresident econòmic i ministre d’Hisenda en el primer govern després de la mort de Franco, durant la presidència de Carlos Arias Navarro. Ell mateix es definia com un rescatador d’empreses i, de la mateixa manera que va aixecar el grup constructor, també va provar sort amb els fertilitzants (Fertiberia) o la metal·lúrgia (Ferroatlántica).
L’ombra de la corrupció
Tanmateix, en els últims anys el nom de Villar Mir ha aparegut en trames de corrupció com la Púnica, la Son Espases o la Gürtel. Precisament, la Fiscalia va acabar arxivant les sospites sobre els seus negocis al país d’origen dels nous propietaris d’OHL. La filial de la constructora a Mèxic va ser investigada per possibles pràctiques irregulars amb la publicació d’unes gravacions en què directius del grup reconeixien un frau per cobrar més peatge al govern federal en una de les seves autopistes. A més, el seu gendre -l’exconseller delegat de la companyia i íntim dels reis d’Espanya Javier López Madrid- es va veure involucrat en el cas de les targetes black de Bankia i l’escàndol va suposar que la casa reial girés l’esquena a la nissaga.
No és el primer cop que una constructora cotitzada espanyola queda en mans d’inversors mexicans. El magnat Carlos Slim va desembarcar el 2015 a FCC i des d’aleshores ha escalat fins a aconseguir el 76% de l’empresa, abans controlada per l’empresària Esther Koplowitz. El nou capítol en mans dels germans Amodío manté el repte d’aconseguir que OHL torni als números verds en un context de crisi poc amistós de cara a una remuntada. Mentrestant, els Villar Mir no abandonaran del tot el culebró. Encara han de retornar els diners que deuen en crèdits a la companyia per resoldre la seva situació financera i salvar el que queda de la seva fortuna.
