Un advocat de perfil baix al capdavant de la Reserva Federal

Nova YorkEl 2018 els mercats borsaris, especialment els nord-americans, tindran totes les mirades sobre Jerome Powell. L’home escollit per Donald Trump per substituir la primera presidenta de la Reserva Federal (Fed), Janet Yellen, assumirà el càrrec a finals de febrer i revelarà si tindrà -tal com creuen tots els analistes- una estratègia continuista per a la institució.

El president nord-americà va optar per aquest advocat de perfil baix, considerat un membre de l’ statu quo de Washington, perquè vol evitar sorpreses que estronquin la bona ratxa borsària de l’any que deixem enrere. A més, li va agradar la seva experiència en el sector privat. Powell, que forma part del consell de governadors del sistema del banc central nord-americà des del maig del 2012, va ser un dels socis del grup de capital privat Carlyle del 1995 al 2005 i va fundar el fons d’inversió dedicat al sector industrial Seven Capital Partners el 2007. Es calcula que té una fortuna d’entre 55 i 100 milions de dòlars.

Powell “és el tipus de ric” que li agrada a Trump, assegurava fa unes setmanes el portal de notícies econòmiques Bloomberg, que feia notar altres membres del seu govern que són milionaris. Serà una de les persones més riques que ocupa el càrrec de president de la Fed, una institució cabdal per a l’economia nord-americana -i, de retruc, mundial-, ja que fixa el preu del diner.

Una elecció conservadora

L’elecció de Powell es considera poc convencional pel seu gran patrimoni però també perquè, a diferència de Yellen i dels seus últims predecessors des de finals dels 70, no és un llicenciat en economia ni té un perfil acadèmic. Tot i així, Trump va ser conservador quan es va decantar per la seva candidatura. Powell és un advocat que ha dedicat gran part de la seva vida al món financer i té un ampli coneixement de la política monetària i les regulacions econòmiques. D’altra banda, en tots els seus anys al consell de la Reserva Federal, no va discrepar mai ni en les decisions de Yellen ni tampoc en les del seu antecessor, Ben Bernanke.

Aquest últim ha descrit Powell com un home “moderat i generador de consens”. D’altres diuen que és un treballador incansable i que li agrada passar desapercebut. “El senyor ordinari”, va titular el seu perfil el diari Wall Street Journal el dia que Trump va anunciar la seva nominació. Els republicans ultradretans del seu partit esperaven un candidat més radical i influent com l’economista John Taylor. Aquest professor de la Universitat de Stanford és conegut per una regla de l’àmbit de la política monetària, que porta el seu nom, per calcular els tipus d’interès. Sota la seva fórmula -que té en compte l’objectiu dual de la Fed d’un baix atur i una inflació màxima del 2%-, el tipus actual hauria de ser tres cops més gran, segons estimacions dels experts.

Els assessors de Trump, però, li van aconsellar que optés per Powell preocupats per l’impacte d’un canvi sobtat en la política monetària tant en els mercats borsaris com en la reforma fiscal per retallar impostos a individus i grans empreses que fa uns dies va aprovar el seu partit. Powell és una aposta més segura i continuista de la gestió de Yellen, que ja és considerada una de les millors presidentes de la institució malgrat el seu curt mandat.

La gestió de Yellen

Trump va trencar amb la tradició dels seus antecessors de renovar qui porta només quatre anys en el càrrec. De fet, Ronald Reagan va mantenir Paul Volcker, nomenat per Jimmy Carter; Bill Clinton va fer el mateix amb Alan Greenspan, i Barack Obama va conservar Bernanke, nominat per George W. Bush. Així, la presidència de Yellen serà la tercera més breu des dels anys 30.

El mandatari nord-americà volia deixar, segons va explicar, la seva “pròpia empremta” en la institució. Yellen, doncs, tenia en contra haver sigut escollida per Obama, però també el fet que és favorable a les regulacions financeres per controlar els mercats. Powell, en canvi, es creu que serà menys estricte amb les regles que es van implantar després de l’última crisi econòmica -considerada la més important des dels anys 30.

Per contra, sí que s’espera que segueixi l’estratègia “cautelosa” de Yellen d’augmentar els tipus d’interès de manera progressiva i retirar gradualment els estímuls posats per Bernanke per recuperar l’economia després del col·lapse financer del 2008.

“Faré tot el que estigui en el meu poder per complir el mandat d’estabilitat de preus i màxima ocupació”, va afirmar Powell des dels jardins de la Casa Blanca el dia del seu nomenament. “Té la saviesa i el lideratge per portar l’economia davant de qualsevol repte que se li presenti”, va dir Trump.

Powell, de 64 anys, assumirà el càrrec el 5 de febrer, un dia després del seu aniversari. Aquest home “corrent”, llicenciat per la Universitat de Princeton i de l’estat de Maryland, és un habitual de Washington que coneix bé la institució que liderarà. S’espera un relleu tranquil. I això ja es considera una fita en la presidència de Trump, que en ocasions ha sigut tumultuosa.