EPIDÈMIA GLOBAL

El Prat no creix per primer cop en set anys per culpa del coronavirus

L’aeroport va tenir un creixement pla al febrer després de 81 mesos consecutius d’augments interanuals
ALBERT MARTÍN / LAIA FORÈS / PAULA SOLANAS

La crisi mundial del coronavirus ha aconseguit el que semblava impossible: truncar el sòlid creixement continuat de l’aeroport del Prat, principal porta d’entrada a Barcelona, després de gairebé set anys. Segons ha pogut saber l’ARA de fonts del sector, l’aeroport de la capital catalana va tenir un creixement pràcticament pla al febrer després de l’esclat de l’epidèmia global.

Les fonts consultades expliquen que la infraestructura va tenir un creixement molt pròxim a zero. Si es va evitar la caiguda de passatgers respecte al febrer de l’any passat és perquè aquest febrer va tenir un dia més (aquest és any bixest) i també perquè el veritable impacte del coronavirus a Itàlia no es va deixar sentir fins a finals de mes. “La Xina té poca relació aeroportuària amb el Prat, però Itàlia en té molta més i s’ha notat”, expliquen fonts coneixedores de la situació.

Les dades de passatgers al Prat es faran públiques la setmana vinent, però les fonts consultades avancen que el creixement pràcticament desapareixerà. L’últim cop que el Prat no va presentar augments interanuals -una situació que es podria consumar al març si la situació de l’epidèmia a tot el món no millora- va ser l’abril del 2013, quan hi va haver una caiguda del 4,2%. Des de llavors han passat 81 mesos seguits de creixements interanuals.

Aquestes dades arriben després del rècord de passatgers de l’any passat (amb 52,6 milions d’usuaris), que va representar un augment del 5%. Aquest gener l’augment havia sigut del 3,7%, amb 3,3 milions de passatgers. I, curiosament, l’impacte del Covid-19 sobre l’aeroport del Prat arriba en ple debat sobre l’ampliació de la infraestructura. Aena avisa que per conservar la condició de hub del Prat seria necessari ampliar-lo, i organitzacions com la Cambra de Comerç ja s’hi han manifestat a favor. Per contra, l’Ajuntament del Prat ha mostrat el seu rebuig aquesta setmana.

Una peça clau en la situació del Prat és Vueling, que concentra més del 60% del trànsit de l’aeroport. La companyia catalana, però, ahir va evitar donar resposta a aquest diari sobre el trànsit de passatgers del mes passat. Fonts properes a l’aerolínia admetien que els números no van ser positius, però recordaven que les vagues a França i una meteorologia anormalment dolenta van provocar cancel·lacions al febrer. Ryanair no va oferir dades específiques del febrer, però sí que va admetre que aquest març retallarà rutes.

Aquesta situació es notarà al Prat i al conjunt del sector. L’Associació Internacional de Transport Aeri (IATA, per les sigles en anglès) ja ha avisat que s’ha registrat una caiguda del 26% del trànsit aeri. Una de les companyies que han apostat pel Prat, Norwegian, feia públic ahir que va transportar 1,9 milions de passatgers al febrer, cosa que suposa una forta caiguda del 22% respecte al 2019.

El precedent de l’11 de setembre

Pere Suau-Sánchez, professor d’economia i empresa de la UOC, matisava les dades: “La indústria del transport aeri està acostumada a patir xocs i recuperar-se sense que això afecti gaire la seva evolució al llarg termini”.

Aquest expert admet que l’impacte a curt termini pot ser important: Cathay Pacific té el 50% de la seva flota aturada, i la britànica Flybe s’ha declarat en concurs de creditors. Per posar en perspectiva l’impacte del Covid-19 cal remarcar que la IATA estima que les pèrdues d’ingressos fins ara (30.000 milions de dòlars) són gairebé tan importants com les de l’11 de setembre del 2001 (40.000 milions). “Després dels atemptats, en el seu conjunt les companyies aèries van trigar cinc anys a tornar a tenir beneficis”, diu Suau-Sánchez. El professor també afegeix que, en aquest cas, les baixades de preus de les companyies no estan sent efectives perquè es veuen molt impactades per les cancel·lacions de viatges professionals.

Indra

La tecnològica Indra ha tancat temporalment dues de les onze plantes de la seva seu de Barcelona, situada al 22@, després que a dos dels seus treballadors se’ls hagi detectat el coronavirus, segons va confirmar ahir la mateixa empresa. El portaveu de la companyia va explicar que aquestes dues persones, que es troben en estat lleu, estan sent ateses pels serveis de salut des de fa dies, en un cas en un centre hospitalari i, en l’altre, al seu domicili. Les dues persones pensen que l’origen del contagi es va produir en viatges que van fer fora de Barcelona.

Puig

La multinacional Puig va enviar vuit dels seus empleats a treballar des de casa després d’haver estat en contacte amb una persona externa a la companyia que ha donat positiu per Covid-19. “Seran als seus domicilis pendents que el CatSalut els faci el test i actuï en conseqüència”, va explicar ahir l’empresa.

EY

L’empresa de serveis professionals EY va enviar ahir els 3.100 empleats que té a Madrid a fer teletreball després d’identificar un cas positiu de coronavirus a la seva seu situada a Torre Azca. La companyia va assegurar que disposa dels mitjans tecnològics necessaris que habiliten els seus empleats a seguir amb la seva activitat laboral diària.

Telefónica

Telefónica ha confirmat un primer cas de coronavirus en un empleat al centre de treball d’Aravaca, a Madrid, i ha decidit reduir al mínim les reunions i els viatges dels treballadors a tota la companyia. L’afectat per Covid-19 està hospitalitzat, i els companys de feina que van estar en contacte amb ell fan teletreball.