Els comptes ja no surten per la pandèmia

“Necessitem préstecs sense interessos”

Marta Manté

La Marta és propietària amb la seva sòcia de quatre botigues de roba a Barcelona i li costa dormir des que divendres van haver de baixar la persiana pel confinament sense saber quan la podrà tornar a aixecar. “Si això ens hagués passat al mes de juliol, amb els proveïdors ja pagats, seria molt diferent”, lamenta. L’epidèmia del coronavirus ha enganxat el seu petit negoci en els millors mesos de la temporada i pateix perquè no sap com farà front a pagaments com els lloguers dels locals i les comandes que ja havia encarregat. “Tinc una mica d’estalvis, però no els puc fer servir per a això si no ens donen préstecs sense interessos”, apunta. El petit comerç, defensa, no podrà assumir fer rebaixes un cop tornin a obrir les botigues i fa una crida perquè la gent compri al barri enlloc de gegants com Inditex o Amazon un cop passi la quarantena.

“Potser aquest any no farem vacances”

Joaquim Tolo

Tot i que ja no ha de pagar la hipoteca, el Joaquim -de 57 anys-és conscient que amb l’allau d’ERTOs en el sector industrial les coses es compliquen. “Potser aquest any no farem vacances, perquè ens haurem de gastar els diners ara”, admet. Com a membre del comitè d’empresa en una fàbrica de rodes del Bages, es troba immers en el procés de negociar amb la direcció les condicions del procés i intentar, per exemple, que els empleats més vulnerables puguin rebre una petita bestreta. “Era el primer any amb unes perspectives boníssimes i ara no sabem què ens podem trobar”, explica. En el seu cas, però, l’angoixa de la majoria dels treballadors pel fet de posar en risc familiars vulnerables ha passat al davant de la butxaca. “Ens ha sobrepassat a tots en l’àmbit laboral”, afirma.

ARANWS20200318_0112La lletra petita del pla de xoc de Sánchez: els autònoms tindran atur si tenen pèrdues del 75%

“Podré pagar el lloguer i el màster, la resta no ho sé”

Rosario González

La Rosario té 26 anys i treballa des de fa uns mesos en el local d’una cadena de cafeteries que ja va començar a notar la davallada de vendes en les últimes dues setmanes. “Amb el sou retallat [el sou base és de 900 euros] podré pagar el lloguer i el màster, però menjar i viure ja no ho sé”, lamenta. Entre plusos per nocturnitat i hores extres cobra més de 1.000 euros al mes, amb els quals ha de pagar-se una habitació a Barcelona, el curs de fisioteràpia i les despeses diàries. “Em preocupa el mes que ve perquè no tinc quasi estalvis i si s’allarga la incertesa no sé si podré comptar amb hores extra o retallaran el meu lloc de feina”, diu. Defensa que l’empresa ha tingut un “comportament correcte” enviant a la plantilla a casa, però tem que quan torni a treballar haurà de “justificar” el seu lloc perquè no la facin fora.

“La davallada d’ingressos serà important”

Imma Gelabert

El complex esportiu de l’Imma a Platja d’Aro porta diversos dies amb les màquines de córrer aturades i el càmping que també gestiona al mateix municipi no podrà obrir el 4 d’abril per la temporada de Setmana Santa, tal com estava previst. “Encara no puc donar una xifra perquè no sabem quant durarà l’aturada, però la davallada d’ingressos serà molt important”, indica. Entre els dos negocis la plantilla té uns 50 treballadors i la seva sensació és “d’incertesa absoluta”. “Som una empresa molt familiar i és difícil separar el tema estrictament laboral del personal”, diu. No confia gaire en les ajudes que promet el govern espanyol -el turisme és un dels sectors que trontolla més- i comenta resignada que posaran “tots els mitjans per part nostra per tirar endavant”.

“Comptem amb dos sous, però la vida es complica”

Gerard Batllori

L’empresa de realització d’esdeveniments on treballa el Gerard ja va presentar un ERTO dilluns per fer front a un cop que no s’esperava. “És una pime que no té tant de coixí com d’altres, la situació és complicadíssima”, comenta. En el seu cas, la moratòria a les hipoteques és un salvavides per no haver de fer front almenys durant els propers mesos als 700 euros mensuals per pagar la casa que comparteix amb la seva parella. En aquest temps, però, lamenta que els ingressos de casa començaran a baixar mentre pugen les factures de llum, aigua o impostos. “No m’espanta si he de canviar, ja ho he fet altres vegades”, diu. Malgrat que la companyia haurà de fer front a impagaments per a muntatges ja planejats, confia que l’activitat es reprengui. “Comptem amb dos sous, però a partir d’ara la vida es complica”, sentencia.