AGRICULTURA

Els ‘agricultors de sofà’, en el punt de mira

Brussel·les demana que la PAC vagi lligada a l’activitat
Imatge de la verema a la regió gallega de la DO Ribeira Sacra. / GETTY

“Fins i tot al Paseo de la Castellana (Madrid) hi cauen subvencions de la PAC”, explica David Erice, del gabinet tècnic de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA). Els que les cobren són els anomenats agricultors de sofà, persones que reben subvencions de la política agrària comunitària (PAC) com a propietaris de les terres, però no pel fet de cultivar-les.

A Espanya, com a Itàlia, disposar de la titularitat del camp permet des de fa anys formar part de la llista de perceptors d’aquesta ajuda europea. El motiu: els denominats drets històrics. Una assignació individual el valor de la qual es calcula en relació amb la producció mitjana de les finques entre els anys 2000 i 2002, independentment de si ara es continuen treballant o no. A tot l’Estat, fins a 680.000 persones es beneficien de la PAC i rebran, en total, al voltant d’uns 5.000 milions d’euros de la campanya 2020, segons les últimes dades del ministeri d’Agricultura.

Ara bé, fruit justament de com es reparteixen aquests diners, molts van a parar a les grans ciutats. Segons dades del Fons Espanyol de Garantia Agrària, hi ha domiciliats a les cinc principals ciutats de l’Estat, entre les quals Madrid i Barcelona, fins a 61.335 beneficiaris d’aquesta ajuda, 25.903 dels quals només a la capital espanyola. I quants diners s’embutxaquen? Doncs aproximadament un 20% de les ajudes de la PAC que arriben a Espanya, segons destacava una investigació recent de la Fundación Savia, una organització estatal que es dedica a fer un seguiment de la situació al camp.

Anys en el punt de mira

Des de fa anys aquesta figura està en el punt de mira d’organitzacions agrícoles, de comunitats autònomes i del govern espanyol, i ara també de Brussel·les. Precisament aquesta setmana el Parlament Europeu ha demanat que els governs dels estats membres destinin les ajudes a les persones que desenvolupin “un nivell mínim d’activitat agrària”, de manera que en quedarien exclosos els agricultors de sofà. De fet, els diferents estats de la Unió Europea han de començar a negociar a partir d’aquesta setmana les línies vermelles que limitaran la PAC a partir del 2023.

Aquest problema, que fa anys que aixeca polseguera, va portar el govern espanyol a comprometre’s a actualitzar el concepte de drets històrics. L’executiu va entomar el compromís d’eliminar-los, és a dir, que el càlcul sigui diferent o fins i tot que qualsevol persona que declari que treballa hectàrees de terreny pugui cobrar l’ajuda. “La nostra impressió és que es tocaran [els drets històrics]. Alguna cosa s’ha de fer, no té sentit que algú que només és propietari cobri molts diners”, apunten des de la UPA.

Multifactorial

Però el debat no és senzill, reconeix Erice. Espanya és l’estat d’Europa amb més diversitat de cultiu i ramaderia, cosa que dificulta aplicar un càlcul només depenent de les hectàrees treballades. “El que s’està negociant amb el ministeri i les comunitats autònomes és establir sistemes de producció homogenis”, detalla el dirigent de la UPA. Es refereix, per exemple, a sectorialitzar el repartiment de la subvenció europea (cereals, regadiu, etc.). Però també que les ajudes signifiquin que entre un 20% i un 30% dels ingressos provenen de l’agricultura. A més, en un moment en què el debat sobre la despoblació està a l’ordre del dia, els requisits a l’hora de cobrar la PAC també haurien de tenir en compte altres qüestions com la residència, apunten les organitzacions. “És com qui dirigeix un negoci a mil quilòmetres: ens hem de preguntar si aquesta és la figura que ha de rebre suport al camp”, assenyalen des de la UPA a l’ARA.

Històricament no hi ha hagut una definició europea sobre qui rep les subvencions. Damunt la taula hi ha la idea de “l’agricultor actiu”, però han de ser els estats els que la defineixin. Els matisos marcaran si es comencen a retirar d’algunes de les ciutats aquestes ajudes al camp.