MERCAT LABORAL

L’allargament dels ERTO s’encalla

Un dels principals punts de discrepància és que a les persones afectades se’ls comenci a restar dies de l’atur

La ministra de Treball amb el president de la patronal CEOE. / EUROPA PRESS

El ministeri de Treball i els agents socials s’han fixat com a objectiu tancar l’allargament dels expedients de regulació temporals d’ocupació (ERTO) aquesta setmana. L’actual termini caduca aquest 30 de setembre. “Si cal ens reunirem cada dia”, asseguren fonts de la negociació a l’ARA. Ara bé, les mateixes fonts reconeixen que “serà difícil” aconseguir-ho amb aquesta data límit.

De moment el que hi ha sobre la taula és que la prolongació dels ERTO per força major, és a dir els provocats directament per la pandèmia, es faci pel que es coneix com la classificació nacional d’activitats econòmiques (CNAE). Dit d’una altra manera: s’hi podran acollir els sectors més castigats per la crisi del covid, com els hotels, les companyies aèries o l’oci nocturn i, alhora, “tota la cadena de valors que depenguin d’ells”, asseguren les mateixes fonts. Aquest seria, per exemple, el cas d’una bugaderia que tingui com a principal client el sector hoteler. També s’inclouria en el paquet d’ERTOs per força major les empreses que demostrin que facturen un 50% menys que ara fa un any. A més, ministeri i agents socials estan d’acord que els afectats per aquests expedients segueixin cobrant un 70% de la base reguladora encara que faci més de mig any que estiguin inclosos en un ERTO (la normativa diu que a partir del sisè mes hauria de baixar a un 50%) i que s’allarguin fins al 31 de gener.

En canvi, un dels principals punts de discrepància és que a les persones afectades per un ERTO se’ls comenci a restar dies de l’atur. Fins ara han mantingut el comptador a zero, però el govern de Sánchez vol iniciar el compte enrere. “És un punt innegociable”, deixen clar fonts sindicals. Tampoc està tancat quina exoneració de quotes de la Seguretat Social tindrien aquestes empreses. Precisament, ahir el president de la CEOE, Antonio Garamendi, va demanar al ministeri de Treball un informe que detalli el cost dels ERTO, tant pel que fa a les prestacions com a les exoneracions, per seguir negociant l’allargament dels expedients. “És fonamental tenir aquestes dades”, va insistir.

El ministeri de Treball va respondre que la patronal té les dades “des del primer dia”. Segons la cartera que dirigeix Yolanda Díaz, s’han gastat 10.752 milions d’euros fins ara aquest any però només en prestacions. El president de la CEOE també va lamentar que els ERTO encara no estiguin prorrogats i que se n’hagi de negociar l’extensió cada trimestre. “És una espècie d’espasa de Dàmocles per a les empreses”, va dir. Tot i així, va advertir que o es mantenen aquests expedients o hi haurà un tancament d’empreses del sector turístic.

Ni reforma laboral ni teletreball

Aquesta, però, no va ser l’única petició de la patronal. Garamendi va fer una crida perquè “no s’obri el meló” de la reforma laboral ni les presses per legislar el teletreball. De fet, l’objectiu de la patronal, asseguren fonts properes a la negociació, és endarrerir al màxim l’aprovació d’aquesta llei, tot i que el text està pràcticament consensuat.