L’altra meitat de la humanitat entra a internet
Ells canviaran el món en línia, que alhora els canviarà a ells
El 2007, per primer cop en la història, hi havia més població vivint en ciutats que fora, una transició que ha necessitat uns 5.000 anys per consolidar-se. Internet ha anat més ràpid a creuar aquesta línia. Avui, més del 50% de la població del planeta està connectada, tot i que només han passat 25 anys des que la xarxa va començar la seva singladura. La segona meitat de la revolució d’internet ha començat. Aquesta revolució està canviant la manera de funcionar de la societat, alhora que crea un nou trencaclosques empresarial.
La major part dels nous internautes provenen del món emergent. Només en els últims tres anys uns 726 milions de persones s’han incorporat al món online. La Xina encara creix a gran velocitat. Però gran part de l’augment prové d’entorns més pobres, sobretot de l’Índia i l’Àfrica. Després de comprovar el mal que les notícies enganyoses ( fake news ) han provocat en el discurs públic dels països rics, preocupa a molts observadors que la política es pugui degradar, des de la polarització de l’electorat indi fins a la persecució de la minoria rohingya a Birmània. El costat positiu és que les institucions benèfiques no paren d’explicar fins a quin punt els smartphones faran possible que els agricultors puguin contrastar els preus de les collites o la població pugui formar-se gràcies a l’ensenyament en línia.
No es veu amb tan bons ulls que, per a aquesta segona meitat, els grans atractius d’estar connectats siguin els mateixos que ho van ser per a la primera: socialitzar i jugar. Les aplicacions de missatgeria contribueixen a fer que els amics estiguin en contacte i permeten que els emigrants puguin dir bona nit als fills que han deixat enrere. Plans de dades i dispositius de memòria assequibles fan arribar pel·lícules piratejades a milions de persones que no han trepitjat mai un cinema. Les aplicacions de contactes són més populars que les d’agricultura. I els videojocs, més que cap de les anteriors. Són avantatges que difícilment s’inclouran en els informes de les Nacions Unides sobre el desenvolupament, però representen una bona aportació a les existències de felicitat humana.
La segona meitat d’internet ofereix als negocis un ampli ventall de clients. També representa un bon maldecap: la majoria d’usuaris nous són massa pobres perquè hi gastin gaire. Desenes de milers de milions de dòlars en diners de capital risc s’han canalitzat cap a start-ups d’internet en els mercats emergents, amb l’exclusió de la Xina. Els gegants de Silicon Valley han reunit grans bases d’usuaris: més de 1.500 milions d’usuaris de Facebook viuen en països en desenvolupament. YouTube cada vegada està més dominada per usuaris no occidentals. Jumia, una empresa de comerç electrònic que té 4 milions de clients a Nigèria i en 13 països africans més, va començar a cotitzar a la borsa de Nova York l’abril passat. Malgrat les incisives valoracions rebudes, aquestes empreses segueixen buscant models de negoci sostenibles. Cada usuari de Facebook a l’Àsia genera escassament 11 dòlars anuals en concepte d’ingressos per publicitat, comparats amb els 112 dòlars d’un usuari nord-americà. Els ingressos combinats de totes les empreses d’internet en els mercats emergents (exclosa la Xina) sumen possiblement uns 100.000 milions de dòlars anuals. Estem parlant d’una magnitud semblant a la de Comcast, empresa nord-americana cotitzada a borsa, que és la 31a en volum de vendes.
Els riscos de créixer
L’impacte d’aquestes empreses en el negoci creixerà de dues maneres. La primera ràpidament, tot i que caldrà veure si prou per justificar les seves valoracions. Per poder maximitzar les opcions, moltes ofereixen no només un servei únic (com ara cerques o vídeos), sinó també un paquet de serveis en una única aplicació, amb la idea d’ingressar més diners per usuari. Els primers a liderar aquest enfocament van ser Alibaba i Tencent, a la Xina.
En segon lloc, en el món emergent és possible que les empreses que s’hi han establert es vegin afectades més ràpidament per aquest creixement que les del primer món. Tenen menys infraestructura i molta gent, sobretot fora de les grans ciutats, que no té un accés complet als seus serveis. Empreses cerveseres, de xampú i d’altres béns de consum es podrien trobar que, a mesura que el màrqueting cada cop és més digital, noves marques agafin embranzida més de pressa. Els bancs es veuran obligats a adaptar-se més aviat als pagaments digitals o morir. Vist així, hi ha una gran quantitat de diners en joc -el valor total de mercat de les empreses establertes en el món emergent, sense comptar-hi la Xina, és de 8 bilions de dòlars-. Si pensàveu que la primera meitat de la revolució d’internet era problemàtica, espereu a veure l’obertura del segon acte.
