Indústria
Economia 23/05/2022

Aquest és el pla per portar una fàbrica de microxips a Catalunya

Un projecte planteja atreure una planta de 15.000 M€ amb ajudes del PERTE i la UE

3 min
Imatge aèria de les instal·lacions del sincrotró Alba, a Cerdanyola del Vallès / GENERALITAT DE CATALUNYA

BarcelonaCatalunya no tindrà, ara per ara, una fàbrica de bateries per a cotxes elèctrics, però encara té temps d’arrencar una nova campanya perquè s’hi instal·li una fàbrica de microxips o semiconductors. És el missatge que des de fa mesos impulsen els promotors de FabCat, una proposta que defensa que l’establiment d’una planta d'aquestes característiques a casa nostra no seria una quimera. "Les condicions estan més que bé. Tenim un institut de microelectrònica amb més de trenta anys d'activitat, el sincrotró, enginyers de materials, electrònics, químics... Què fem amb tota aquesta gent? Europa els necessita i ara podem atreure professionals de fora per a projectes com aquest, no que els d'aquí hagin de marxar", remarca Esteve Farrés, membre del grup i autor del manifest que planteja la viabilitat d'una d'aquestes fàbriques a Catalunya.

El context sembla del tot adequat: el consell de ministres aprovarà aquest dimarts el projecte estratègic per a la recuperació i transformació econòmica (PERTE) més gran fins a la data, amb 11.000 milions d'euros per reduir la dependència de l'Àsia i acostar la producció d'aquests components essencials per als dispositius electrònics. "A més, hi ha un intent europeu de concentrar com més parts millor de la cadena de valor a Europa i guanyar sobirania tecnològica", indica Lluís Fonseca, director de l'Institut de Microelectrònica de Barcelona, que forma part del CSIC. Brussel·les ha proposat una llei de xips comunitària per mobilitzar 43.000 milions d'euros de finançament públic i privat amb l'objectiu de fer créixer la seva participació en la fabricació d'aquesta tecnologia del 9% actual fins al 30% el 2030.

Els membres de FabCat calculen que el desplegament d'una fàbrica de xips tindria un cost mínim de 15.000 milions d'euros, encara que l'objectiu d'inversió de la proposta és de 22.000 milions amb un període d'execució de quatre anys. El projecte podria generar entre 1.000 i 2.000 llocs de treball directes, que es multiplicarien almenys per cinc en ocupació indirecta, segons els promotors. Aquesta iniciativa ha sumat el suport de les universitats del país, les cambres de comerç i patronals com Foment del Treball. "Davant una crida com la que fa Europa, ens podem quedar a casa o intentar-ho", diu Farrés.

Però, perquè tot plegat tingui sentit, els impulsors són conscients que calen empreses interessades en aportar la inversió, amb ajuda tant de l’Estat com de la UE, esclar. Així doncs, reivindiquen que hi ha unes quantes opcions que podria explorar la proposta catalana, depenent de la mida dels xips. Com més petits, menys empreses són capaces de fabricar-los. "No cal anar a l'extrem de la tecnologia més avançada, els dissenys de 15 a 28 nanòmetres són molt acceptables i tenen recorregut", apunta Fonseca.

Dependència de l'Àsia

Aquest plantejament obriria el ventall d'empreses candidates a una desena, més enllà dels gegants del sector com la nord-americana Intel, la coreana Samsung i la taiwanesa TSCM. Precisament, aquesta illa amb una població d’uns 23 milions d’habitants concentra dues terceres parts de la producció mundial, recorda Fonseca. El 80% dels xips del món surten de l'Àsia, però els fabricants del continent també estan interessats en acostar-se a Europa. "El mercat està en expansió, s'han d'escurçar les cadenes logístiques i s'ho plantejaran si senten cants de sirena que Europa paga una part de la fàbrica", afegeix.

Segons Farrés, el procés per tancar la inversió seria el següent: Espanya ha de mostrar interès per acollir una nova fàbrica de microxips o semiconductors al seu territori (això seria implícit en la convocatòria del PERTE), una empresa del sector ha d'informar Brussel·les que hi vol participar, un grup d’experts analitza si el seu projecte coincideix amb l’interès de l’Estat i la UE i emet un segell amb el qual la companyia té dret de rebre ajudes d’estat directes per tirar-lo endavant. 

Els veterans del desenvolupament de microxips i semiconductors a Catalunya encara recorden un precedent que no els agradaria repetir. A finals dels anys 80 la multinacional dels Estats Units AT&T va instal·lar al municipi madrileny de Tres Cantos –en comptes de Cerdanyola del Vallès– una fàbrica de microxips que ara està abandonada. "En la ment d'alguns això potser és un problema, perquè no sempre hi ha un final feliç. Però el que va passar aleshores va ser la globalització, la deslocalització i la concentració cap a l'Àsia, que ara es veu que no va ser una bona sortida", conclou Fonseca.

stats