Chakir El Homrani: “O prenem decisions valentes o farem les errades del 2008”

Conseller de Treball, Afers Socials i Famílies

Vostè ha estat un dels afectats per coronavirus. Primer de tot, ¿com es troba?

Ja m’han desaparegut tots els símptomes i em trobo molt millor.

Han sortit les dades de l’atur i no s’han inclòs les xifres d’afectats per ERTOs, tot i que el ministeri va assegurar que sí que ho faria. ¿S’han volgut maquillar les dades?

Pel que sé no s’han introduït perquè hi ha un reial decret del 1985 que preveu que els afectats per ERTOs no es compten com a atur registrat. És veritat, però, que no es poden entendre les dades actuals sense fer la suma, perquè al final els treballadors afectats per ERTOs acabaran cobrant la prestació d’atur.

¿A l’abril les dades seran pitjors?

L’abril encara serà més dur perquè afectarà altres sectors, no només el dels serveis, que és el més perjudicat aquest març. S’haurà de veure com sortim d’aquests ERTOs i com assegurem que aquesta ocupació es mantingui després d’aquests expedients.

Com la mantindran?

Necessitem incorporar liquiditat a les empreses perquè no es trenqui la cadena de pagament.

En només tres setmanes Catalunya s’ha posat al nivell d’aturats de fa dos anys. A banda de les injeccions de liquiditat, ¿quines altres mesures es prendran?

Fa massa temps que no toquem la regulació del mercat laboral, que es caracteritza per una alta taxa de temporalitat i flexibilitat. Això permet que quan s’ha de destruir ocupació es pugui fer amb molta facilitat. Recuperar-la serà una feina de tots. L’objectiu dels governs hauria de ser que la crisi del covid-19 en l’àmbit de l’economia sigui un parèntesi i no un punt i a part i començar de nou.

Perdoni la insistència, però ¿pot explicar-li a un afectat per un ERTO o un ERO com aconseguiran que això sigui un parèntesi?

A banda de les línies de crèdit i liquiditat de diners al teixit empresarial, s’ha de ser valent i canviar les lògiques del deute; és a dir, ara els estats s’han de poden endeutar per relativitzar l’impacte de l’aturada econòmica. Més que mai s’ha de ser molt keynesià: allò públic ha d’impulsar allò privat. Això és el que permetrà que no hi hagi destrucció d’ocupació final.

Quines polítiques d’ocupació postcovid faran per sortir del pou, tenint en compte que ja hi havia molt d’escepticisme sobre el seu funcionament per l’enquistament dels aturats de llarga durada i l’atur juvenil?

Fa just un dia que l’Estat ens ha notificat que ens retalla un 55% del fons per fer polítiques actives d’ocupació. Això vol dir 215 milions d’euros menys de manera unilateral. Amb el que ens queda reforçarem les actuals polítiques, com ara la formació professional o els projectes de treball i formació per als col·lectius més vulnerables. La realitat, però, és que l’Estat ens ha donat una línia de 50 milions d’euros en el nostre departament per poder afrontar la crisi del coronavirus pel vessant social, però ens han tret 215milions en el laboral. Aquesta lògica no és la positiva.

¿Els afectats per ERTOs cobraran l’atur el dia 10?

Dependrà de la capacitat del SEPE de gestionar les dades que han entrat les empreses.

¿Els autònoms quan podran demanar l’ajut de 2.000 euros que havia d’entrar en vigor dimecres però que no ho ha fet perquè no s’ha publicat al DOGC?

Esperem que d’aquí dos o tres dies ja es pugui fer. Som conscients que l’ajuda, que té una partida pressupostària de 7,5 milions d’euros, s’esgotarà ràpidament. S’ampliarà en la mesura que puguem.

¿Com de preocupat està per la situació actual?

Molt preocupat, perquè la situació és absolutament excepcional, i en aquest sentit hem de ser molt honestos. Estic segur que ens en sortirem, però que per desgràcia hi haurà moltes persones que perdran la vida davant d’aquesta pandèmia. O es prenen decisions valentes o després del covid-19 farem les mateixes errades que en la crisi del 2008i qui ho acabarà pagant seran els més vulnerables, i això no ens ho podem permetre. Per això és necessari que la UE impulsi una renda bàsica de confinament. Necessitarem la complementarietat de les decisions de la Generalitat, l’Estat i la Unió Europea: o ho fem junts o el que vindrà després del covid en el terreny social o laboral serà molt complex.

Diu que és essencial la bona coordinació, però no es visualitza amb exemples com les retallades de l’Estat o la gestió de les residències. ¿Estan descoordinats dins del Govern i entre Govern i Estat?

Nosaltres des del SOC fa tres setmanes que ens vam posar a disposició del SEPE per ajudar-los en la tramitació de les prestacions d’atur.

Per tant, ¿sí que hi ha coordinació?

En aquest àmbit sí que n’hi ha, i també amb el d’inspecció de treball, però en d’altres no estem coordinats i ens hem trobat sorpreses com les retallades de polítiques actives d’ocupació.

¿I dins del Govern? Perquè el president Torra ha admès que no s’ha fet bé la gestió de residències i vostè defensa que sí...

El que he fet és explicar com ho hem treballat. La informació que anem tenint sobre la realitat de les residències, que n’hi ha més d’un miler, és la que donen els mateixos centres. Vam estar amb Salut treballant per quadrar les dades del covid-19 en aquestes residències, però com que tenen orígens diferents hem vist que no es poden quadrar.

¿Ara com ara quanta gent ha mort per covid-19 a les residències?

La informació que ens donen les residències és la que vam publicar ahir (362 interns) i l’anirem actualitzant.

Quantes residències estan afectades per positius coronavirus?

158 centres, però hi ha més residències amb persones amb simptomatologia a qui no s’ha fet la prova.

Van dir que es plantejaven medicalitzar algunes residències però no totes. Per què?

Perquè les residències petites no es poden medicalitzar. No estan preparades per fer aïllaments; per tant, no té cap sentit. Aquesta decisió, a més, s’ha de prendre conjuntament amb Salut.

Quan rebran els tests?

Qui ho gestiona és l’autoritat sanitària i, a partir d’aquí, Salut. Tots treballem per superar aquesta limitació tan ràpid com sigui possible.