El pitjor agost de l’atur des del 2010

Amb la fi de les vacances augmenta un 3,1% el nombre de persones que busquen feina

L’agost acostuma a ser un mes dolent per a les dades d’ocupació. El final de la campanya estival provoca que milers de contractes laborals s’acabin i que els seus titulars tornin a engrossir les llistes de l’atur (registrat) que gestionen els serveis públics d’ocupació. Però l’agost del 2018 ha sigut especialment dur, amb una repuntada del 3,1% del nombre de persones que es van apuntar a la cerca d’una feina. És l’augment més alt des del 2010. El nombre d’aturats a Catalunya va créixer en 11.594 persones, cosa que va suposar un registre total de 380.718 aturats. Al conjunt d’Espanya va créixer en 47.047 persones; el registre total va ser de 3.182.068 aturats.

Catalunya va ser, de fet, la segona comunitat autònoma de tot Espanya on més va créixer l’atur, només superada per les Illes Balears. Segons les dades del ministeri d’Ocupació, el nombre d’aturats registrats a les oficines dels Serveis Públics d’Ocupació Estatal (SEPE) va augmentar un 3,72% a l’arxipèlag. Els dos territoris se situen molt per sobre de la mitjana espanyola, on l’augment intermensual va ser de l’1,5%. Malgrat els números crítics de l’agost, l’atur a Catalunya en el conjunt dels vuit primers mesos de l’any ha disminuït en 16.667 persones –a l’agost hi havia un 4,19% menys d’aturats que al gener.

El fort pes del turisme en l’economia catalana deixa el sector serveis com un dels més damnificats. Segons el catedràtic d’economia de la Universitat Pompeu Fabra José García Montalvo, les dades de l’atur català transmeten “certa preocupació”. “Moltes de les persones que s’han quedat sense feina provenen d’un sector que es frenarà [el turisme]”, argumenta Montalvo. La recuperació d’altres destinacions turístiques del Mediterrani i l’auge de la turismofòbia juguen en contra d’un model econòmic com el català i l’espanyol, que “va sortir de la crisi tirant del turisme”, com assegura aquest expert. Montalvo no ho considera una mala opció, però opina que, a mesura que han passat els anys, “no s’ha apostat per altres sectors”. A banda d’això, “els vents de cua que afavorien el creixement de l’economia estan desapareixent”, observa.

Tot i que el govern català vol posar en valor la indústria, la situació actual tampoc contribueix a la millora de l’ocupació. “Les exportacions creixen a Catalunya, però el sector industrial tendeix al proteccionisme”, puntualitza Montalvo.

Des de la Generalitat tampoc es va fer un balanç positiu de les dades de l’agost. En una compareixença davant dels mitjans, el secretari de Treball, Josep Ginesta, va reconèixer ahir que les xifres “no transmeten satisfacció”. Ginesta va expressar que la repuntada de l’atur durant aquest mes d’agost “és un indicador d’estacionalitat i de trajectòries laborals intermitents” i, per tant, “un indicador que el mercat de treball no és òptim”.

31 d’agost: dia negre

L’afiliació mitjana a la Seguretat Social a Espanya va arribar a l’agost als 18.839.814 d’ocupats després de baixar en 202.996 persones respecte al juliol (-1,07%). Així, va marcar la caiguda més elevada en el vuitè mes de l’any des del 2008.

Dins del mes d’agost d’aquest any cal destacar el dia 31 d’agost, que es va convertir en la data en què més ocupació es va destruir en tota la història d’Espanya. Segons les dades del ministeri de Treball, fins a 363.017 afiliats es van donar de baixa a la Seguretat Social, mentre que tan sols 58.375 s’hi van donar d’alta. El saldo d’aquesta operació no s’havia donat mai: un total de 304.642 baixes en una sola jornada. La campanya d’estiu es va acabar per a molts treballadors.

LES CLAUS

1. Per què l’atur creix durant l’agost?

L’economia catalana encara depèn molt del turisme com a motor de creixement i durant l’agost s’acaba la temporada d’estiu. En acabar-se el mes, un gran nombre de contractes temporals arriben a la seva data de caducitat, ja que l’activitat turística es refreda. De fet, que l’atur creixi durant l’agost és una constant.

2. Per què aquest agost s’ha accentuat aquest fenomen?

A banda de l’estacionalitat del sector terciari, els experts apunten que els vents de cua que afavorien el creixement econòmic estan desapareixent. Bona prova d’això és l’evolució de l’atur a sectors com el de la construcció i la indústria, en què el nombre de persones que han perdut la seva feina durant l’agost s’ha incrementat un 3,4% i un 3%, respectivament.

3. Quin balanç en fan, els diferents agents, de les dades?

En una compareixença davant els mitjans, el secretari de Treball, Josep Ginesta, va reconèixer ahir que “les xifres no transmeten satisfacció”, ja que posen de manifest “una estacionalitat” no desitjada en el mercat de treball. Les declaracions dels sindicats també segueixen aquesta línia, tot i que hi afegeixen algun matís. En el cas de Comissions Obreres (CCOO), l’organització va assegurar a través d’un comunicat que “el 88% dels nous contractes que es firmen són precaris” a causa de l’alta temporalitat. Per posar fi a aquest problema reclamen la necessitat de “derogar la reforma laboral”.

4. Què va passar el 31 d’agost?

Com que va caure en divendres, s’acabaven una part important de contractes d’estiu. Aquell dia la Seguretat Social va patir un balanç de 304.642 baixes a Espanya, la xifra més alta en tota la història del país.

Etiquetes

Més continguts de