Què s'amaga al darrere de la reducció del nombre d'aturats?
El que no diuen les dades de l'atur: menys contractes signats i més temporalitat
BarcelonaAquest dilluns l'Eurostat va donar a conèixer les xifres de l'atur arreu d'Europa, que indicaven que Espanya és l'estat amb un nombre més gran d'aturats en termes relatius. Un 26,9% de la població en edat de treballar no ho fa. El govern espanyol va guardar silenci, però aquest dimarts ha tret pit quan s'ha conegut que la xifra d'aturats havia baixat al juny en 127.248 persones, 24.878 de les quals a Catalunya. Tot destacant que es tracta del descens més gran en un mes de juny com a mínim des del 1996, el govern de Rajoy ha posat l'accent en el fet que la tendència ha canviat, i que l'atur es comença a reduir. Amb tot, una lectura entre línies dóna una imatge molt menys triomfalista: la d'un mercat laboral que no dóna símptomes de recuperació, i en el qual la precarietat segueix sent la tònica.
Menys aturats...
"La dada indica que estem en la direcció correcta". Ho deia aquest dimarts el president espanyol, Mariano Rajoy, poc després que es fessin públiques les dades de l'atur corresponents al mes de juny. Estem realment en la direcció correcta? Hi ha menys aturats apuntats a les oficines de l'Inem i del Servei d'Ocupació de Catalunya, sí. Però no perquè hi hagi més gent treballant. Com pot haver-hi menys atur, si no hi ha més feina? La resposta es troba en el nombre de persones que no renoven la sol·licitud de feina en les oficines de Treball. Aquestes persones ja no consten com a aturades, però això no vol dir que treballin. Alguns surten de les llistes perquè han emigrat a l'estranger, tornant a casa –en el cas dels immigrants– o marxant a buscar feina a altres països –la nova emigració catalana i espanyola–. D'altres s'esborren perquè veuen que estar apuntats a l'Inem no serveix per trobar feina. El més preocupant són els que s'esborren un cop esgotada la prestació i el subsidi per desocupació. Són persones que tiren la tovallola perquè creuen que ja no treballaran més. Es tracta d'aturats de llarga durada i amb poques o nul·les perspectives de tornar al món laboral. Que renunciïn a estar apuntats com a demandants d'ocupació és un mal símptoma.
... però menys contractes...
Sigui per les raons que sigui, el cert és que el nombre d'inscrits en les oficines de l'Inem baixa i que, per tant, hi ha menys aturats en els registres oficials: 617.288 a Catalunya i 4.763.680 al conjunt de l'Estat, amb les dades fetes públiques aquest dilluns. Ara bé, el que realment importa per conèixer la salut de l'economia són les dades d'ocupació, les del nombre de persones que estan treballant. I aquestes no són tan optimistes com pretén el govern espanyol. Així, la reducció més gran en el nombre d'aturats en un mes de juny des del 1996 coincideix amb una acusada reducció en la xifra de nous contractes: s'han signat 109.084 contractes menys que ara fa un any, una reducció del 7,9%. Les dades també són negatives si es comparen amb les del maig d'aquest any: 6.000 contractes menys. Unes dades especialment dolentes si tenim en compte que ens trobem en plena arrencada de la temporada turística.
Menys contractes vol dir menys diners per a les arques de la Seguretat Social, el pilar bàsic de l'estat del benestar. El nombre d'afiliats a la Seguretat Social va créixer aquest juny en 26.583 persones, quan ara fa un any el creixement va ser de més de 31.000. Les dades de l'atur del juny sempre són positives, ja que se signen molts contractes estacionals, relacionats sobretot amb l'hosteleria. Aquest any, però, la contractació de temporals ha sigut la més fluixa des del 2009.
...i més precarietat
Una altra dada a tenir en compte és la del tipus de contractes que es fan, i aquí els resultats són igualment negatius. Quan es va impulsar la polèmica reforma laboral en vigor es va adduir que es volia acabar amb la temporalitat, un mal endèmic de l'economia espanyola, denunciat reiteradament pels sindicats i criticat des de la Unió Europea. Però, tot i la reforma laboral, l'ús i abús que fan els empresaris de la temporalitat continua: només un 6,84% dels contractes signats al mes de juny són indefinits, una xifra que, al marge de ser poc més que simbòlica, és la més baixa des del desembre passat.
Si fos cert el mantra repetit des del govern de Rajoy en el sentit que cal temps per tal que la reforma laboral doni fruits, aquest any hauria sigut millor que l'anterior. Ben al contrari: els contractes indefinits signats aquest mes juny són un 48% menys que els d'ara fa un any.
